La Unió Europea, incapaç d'aconseguir unanimitat per signar la neutralitat climàtica el 2050
Els líders insisteixen en parlar d'acord, però Polònia no el subscriu i demana més temps i diners
Brussel·lesNo hi ha unanimitat. Els nous presidents de les institucions europees s'han estrenat aquesta matinada en l'exercici dialèctic de convertir en acord allò que en realitat és un fracàs. La Unió Europea no compta encara amb unanimitat per comprometre's sense escletxes amb l'objectiu d'aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Polònia –el cinquè país més gran de la UE, altament dependent del carbó i governat per la ultradreta– ha boicotejat la unanimitat necessària. Diu que necessita més temps però, sobretot, reclama més recursos financers per als costos que pot tenir per a la seva economia la transició ecològica.
Què diu exactament el text pactat pels líders? "El Consell Europeu se suma a l'objectiu d'aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, en la línia del objectius de l'Acord de París. Un estat membre, en aquest moment, no pot comprometre's a implementar aquest objectiu i, per això, el Consell Europeu tornarà a abordar aquesta qüestió el juny del 2020".
S'intenta, doncs, parlar d'acord quan de manera vinculant no es pot batejar com a tal. "Ara mateix, per a un membre no és possible implementar aquest objectiu. Això vol dir que tindrem una altra trobada per reconsiderar-ho, però és important perquè assegurem que volem ser el primer continent que ho aconsegueix", s'ha justificat el president del Consell Europeu, Charles Michel, preguntat diverses vegades pel fet que parli d'un acord quan no hi ha unanimitat. En les anteriors cimeres, el suport a aquest compromís ja era ampli però no unànime. El juny passat eren quatre els països que es negaven a subscriure aquest objectiu, altres estats de l'est com Hongria, la República Txeca o Estònia, i aquesta vegada el veto arriba únicament des de Polònia.
Més diners i la importància de l'energia nuclear
"Els líders han de tenir en compte les pressions de fora de la sala", deien fonts europees abans de la reunió. El principal objectiu era aconseguir, en plena setmana del clima, que la UE es comprometés de manera ferma i unànime a ser neutra en emissions el 2050. I una gran pancarta de Greenpeace desplegada a l'edifici del Consell Europeu de matinada els ho recordava només arribar. Però no ha sigut suficient. El principal problema són els diners. Els països del carbó demanen contrapartides econòmiques i l'acceptació de l'energia nuclear com una via acceptable dins la transició. A més, s'ha aprofitat que les converses per als pressupostos de la UE fins al 2027 són sobre la taula per vincular totes dues negociacions per intentar aconseguir una mossegada més gran del pastís dels fons europeus.
Tocada la mitja nit, els líders continuaven tancats intentant fer encaixar en un breu text les exigències dels països de l'est amb la voluntat de compromís. La pressió és elevada tenint en compte que aquest divendres conclou també una Cimera del Clima de les Nacions Unides que ja ha estat titllada de fracàs per les organitzacions climàtiques, perquè els grans països contaminants volen ajornar l'objectiu de reduir més les emissions. Europa s'ha volgut presentar com l'actor líder global en la lluita contra l'emergència climàtica però finalment no ha aconseguit el consens dins les seves pròpies fronteres.
Un dels agents que més ha fet onejar la bandera verda és la Comissió Europea, que aquesta setmana ha anunciat el seu esperat Green Deal. Justament aquest gran pacte verd de la Comissió promet mobilitzar 100.000 milions d'euros per a les regions més afectades per la transició d'una economia contaminant a una de sostenible, una iniciativa que busca justament convèncer països com Polònia, la República Txeca i Hongria. Davant aquesta pressió, d'altres estats estaven disposats a afegir al text que aquests països tinguin objectius més flexibles però des de Varsòvia ja avisaven que necessitaven xifres concretes per secundar l'acord.
¿I per què finalment només Polònia ha decidit bloquejar? La República Txeca i Hongria tenien una altra exigència, més enllà dels recursos per a la transició que, a més, comparteixen amb França. L'energia nuclear és un sector important per a la República Francesa i també per a aquests dos països de l'est que han trobat en Emmanuel Macron un aliat per aconseguir finalment que l'energia nuclear sigui considerada com una de les vàlides per dur a terme la transició cap a la descarbonització. Això ha fet decantar la balança i deixar finalment només Varsòvia a l'altre costat.
