El pacte mundial de l’ONU sobre migració neix mort

BarcelonaAbans de veure la llum dilluns a la ciutat marroquina de Marràqueix, el pacte de l’ONU sobre migració ja està mort. Després de gairebé dos anys de negociacions, l’acord, que conté 23 objectius molt genèrics i no és vinculant, ha patit una onada de desercions. Primer van ser els Estats Units de Donald Trump, després Israel i l’Hongria de Viktor Orbán. I a les portes de les eleccions europees del maig, amb la immigració com a combustible electoral, se n’han desdit governs europeus que integren o es deixen arrossegar per partits d’ultradreta: Àustria, Bulgària, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Suïssa i Itàlia s’han desmarcat de l’acord. A Bèlgica l’oposició dels conservadors flamencs, el principal partit del govern, ha provocat una crisi a l’executiu de Charles Michel, que ahir va obtenir el suport del Parlament, però anirà al Marroc sense l’acord dels seus socis, informa Júlia Manresa. A França, l’acord s’ha convertit en l’argument d’una part del moviment dels armilles grogues, que confronta amb violència el govern d’Emmanuel Macron. Holanda signarà el text, però amb un annex per evitar que tingui efectes jurídics.

Els detractors argumenten que envaeix la sobirania nacional o que donarà plens drets als migrants. Però ¿què diu realment el Pacte Mundial per una Immigració Segura i Regular, el document de 34 pàgines que van acordar al juliol els diplomàtics de 180 països, inclosos els que ara se’n retracten? Hélène Thiollet, investigadora en migracions del CNRS a França, ho explicava dimecres a France Inter: “És un text molt prudent, no vinculant i relativament anodí, que només intenta crear les condicions per una col·laboració entre els estats per gestionar la immigració. En realitat es limita a recordar als estats les obligacions mínimes que ja han contret”. El problema no és, doncs, el contingut del text, sinó que va contra corrent d’un discurs polític que instrumentalitza la xenofòbia per finalitats que no tenen res a veure amb la immigració. “El problema és que assenyala amb el dit que s’està sotmetent els immigrants a un règim d’excepció”, recorda Thiollet.

Declaració d’intencions

Un dels punts més discutits és l’objectiu 17: “Eliminar totes les formes de discriminació i promoure un discurs públic basat en l’evidència per formar les percepcions sobre la immigració”. El text referma la sobirania dels estats sobre les polítiques migratòries i parla del “respecte i la protecció dels drets humans de tots els migrants, al marge del seu estatus legal, en tots els passos del procés migratori”. Amb aquesta base, insta els estats, per exemple, a adoptar lleis per “castigar els crims d’odi”. Alhora presenta una imatge positiva dels migrants com “una font de prosperitat, innovació i desenvolupament sostenible” als països d’arribada. També crida a “endurir la resposta transnacional al tràfic de migrants”.

De fet, en concretar-se l’esborrany de l’acord a Nova York al juliol, diverses ONG van lamentar que el document no anés més enllà d’un compendi de bones intencions i que no s’emprés un llenguatge més clar contra la criminalització dels migrants i els que els ajuden, o que no hi hagi cap compromís per garantir l’accés als serveis bàsics en relació als drets laborals dels sensepapers.

Però, ja que els estats tampoc no respecten les convencions internacionals legalment vinculants que van signar, hi ha veus que defensen que l’acord pot ser almenys una guia de com s’haurien de fer les coses. “Estableix un marc de cooperació internacional reconeixent la immigració com un fenomen, més que una amenaça”, explica a l’ARA Josephine Liebl, del European Council for Refugees and Exiles. “Com que no és legalment vinculant no atorga drets ni es traduirà en cap millora automàtica. Però els objectius i els compromisos haurien de portar a un plantejament més humà i efectiu, i esperem que els països signants hi adaptin les seves polítiques i pràctiques”.