Les illes del Pacífic lluiten per sobreviure al canvi climàtic

SydneyLa bandera de la República de Kiribati és una metàfora cruel de la situació que afronta aquest arxipèlag del Pacífic. Reprodueix un ocell daurat sobrevolant el sol, que s’amaga rere les onades. Tres línies blanques s’intercalen en el blau de l’aigua i simbolitzen les illes coral·lines del país, que avui s’enfonsa de manera inexorable a mesura que augmenta el nivell del mar.

La batalla contra els efectes de l’escalfament global a les illes del Pacífic no és abstracta. Els habitants de Kiribati, Tuvalu, les Illes Salomó, Tokelau o Fiji veuen com les seves terres corren el risc de desaparèixer sota les onades, o de ser arrasades pels ciclons.

“He vist desaparèixer platges amb els meus propis ulls”, assegura la directora de Greenpeace per a la regió del Pacífic, Matisse Walkden-Brown. Descendent d’indígenes de les illes de Fiji, Walkden-Brown explica que el canvi climàtic ho amenaça tot, des de la cultura i les tradicions fins a la mateixa supervivència. “Els indígenes del Pacífic tenim per costum enterrar els nostres avantpassats prop del mar i hi tenim una connexió molt forta. Però ara aquestes tombes s’estan enfonsant i estem perdent una part molt important de la nostra identitat”, lamenta l’activista.

Ciclons més intensos

Walkden-Brown alerta que l’escalfament dels oceans fa augmentar la intensitat dels ciclons: “Normalment, les capes d’aigua més freda, a la superfície, frenen els ciclons quan s’acosten a terra; és un mecanisme natural. Però això ja no passa i ara les tempestes arrenquen les nostres cases i s’enduen els nostres nens”, explica. “A Fiji encara tenim sort perquè ens podem refugiar a les muntanyes. Però els habitants de llocs com Kiribati, on el punt més alt és a dos metres sobre el nivell del mar, hauran de marxar del seu país per sempre”, conclou l’activista.

Diferents projeccions prediuen que la majoria de les illes de l’arxipèlag s’enfonsaran al llarg dels pròxims 50 anys. L’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) estima que les conseqüències del canvi climàtic faran que s’hagin de desplaçar fins a 250 milions de persones d’aquí a mitjans de segle a tot el món. Les illes del Pacífic seran les més afectades perquè en aquest oceà el mar puja 1,2 centímetres cada any, quatre vegades més que a la resta del món.

Les repúbliques del Pacífic i les organitzacions humanitàries que treballen a la regió volen que la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de París debati la qüestió. Però aquest punt va caure de l’agenda perquè topa amb l’oposició frontal d’Austràlia, que es nega a estudiar la creació d’un grup que ajudi els desplaçats del canvi climàtic.

“Austràlia no veu la creació d’una organització per a la coordinació del desplaçament de persones pel canvi climàtic com la manera més efectiva de progressar en l’acció internacional per abordar els efectes del canvi climàtic,” va assegurar la ministra d’Afers Estrangers i Comerç, Julie Bishop. Però altres països com el Regne Unit o França es mostren favorables a debatre la proposta.

El president del Consell de Refugiats d’Austràlia, Phil Glendenning, explica que les repúbliques del Pacífic han decidit no fer servir el terme “refugiat del canvi climàtic”.

“No hi ha cap fórmula legal que defineixi aquest estatus. Això no vol dir que no hi hagi gent que s’hagi hagut de desplaçar per culpa del canvi climàtic, però hem de trobar una fórmula que funcioni legalment”, explica.

Glendenning diu que han adoptat aquesta estratègia després que un home de Kiribati, Ioane Teitiota, fracassés en el seu intent de convertir-se en el primer refugiat del canvi climàtic del món des del punt de vista legal. “La Convenció dels Refugiats de l’ONU defineix els refugiats com aquells que són perseguits al seu país d’origen”, recorda Glendenning.

La batalla legal

Ioane Teitiota al·legava que el canvi climàtic amenaça la seva forma de vida a Kiribati i va demanar refugi a Nova Zelanda. Però després d’un procés legal que va durar quatre anys, el Tribunal Suprem d’aquell país va decretar que Teitiota, la seva dona i els seus tres fills no eren refugiats.

Des de Fiji, Matisse Walkden-Brown assegura que la resta de països del món tenen una responsabilitat amb les repúbliques del Pacífic: “Nosaltres som responsables de tot just un 0,03% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Nosaltres no hem creat aquest problema, però som els primers a patir-ne les conseqüències”, i de la manera més dràstica de totes: “D’aquí unes dècades els nostres països ja no existiran”.

AOSIS, la veu dels estats insulars a l’ONU

Els estats insulars s’han organitzat per fer pressió a les cimeres de l’ONU del canvi climàtic a través de l’Aliança de Petits Estats Insulars (AOSIS), formada per 44 estats de diverses regions del món. La seva missió és ser la veu dels petits estats insulars en vies de desenvolupament (SIDS). Representen el 28% dels països pobres i el 5% de la població mundial. A París reclamen que l’objectiu sigui no pujar dels 1,5 ºC i crear un mecanisme global de pèrdues i danys per gestionar els efectes de l’escalfament que ja són inevitables.