Internacional23/01/2015

Pablo Iglesias s’apunta a l’efecte Tsipras

C.m.

Enviada Especial A AtenesAl final del seu discurs d’ahir, Tsipras va cridar a l’escenari Pablo Iglesias, líder de Podem, que el va abraçar abans d’adreçar-se breument al públic, en grec: “El canvi a Grècia es diu Syriza i a Espanya es diu Podem. L’esperança arriba. Fins a la victòria Syriza-Podem”, va proclamar entre aplaudiments.

Inscriu-te a la newsletter L'edat de Biden... i la de TrumpEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El triomf de Syriza a Grècia tindrà lectures importants per a Podem i altres formacions alternatives en el cicle electoral que s’obre a Catalunya i a Espanya. Però caldrà veure en quin sentit. Hi ha tres incògnites sobre la taula. La primera és si Syriza guanyarà diumenge. La segona és si podrà formar un govern estable. I la tercera és la més oberta: si guanya Tsipras caldrà veure si obté de la troica i dels seus socis europeus un alleujament del deute. Aquest escenari seria el més favorable per a Podem, però si Syriza no se’n surt, el seu fracàs es convertirà en munició per al PP i el PSOE.

Cargando
No hay anuncios

Iglesias i Tsipras s’havien trobat abans de l’acte i el líder de Podem va reivindicar el canvi a Grècia. “Tant Samaràs com Rajoy formen part del passat. Alexis Tsipras és part del futur -va dir el líder de Podem-. Grècia es mereix un president grec, patriota, que defensi els drets de la gent i que negociï amb sentit comú amb els poders financers”.

Ada Colau i Gerardo Pissarello, de Guanyem, també eren ahir a Atenes. “Estem en un context d’emergència econòmica i social i ha començat una revolució ciutadana al sud d’Europa -va dir Colau a l’ARA-. El triomf de Syriza obre expectatives, però unes eleccions no ho resolen tot. A més dels rivals polítics hi ha els poders fàctics: més enllà de les eleccions, cal la mobilització”. Al míting de Syriza també hi van participar diversos líders de l’esquerra europea, des de l’encara coordinador d’IU, Cayo Lara, fins a dirigents del Partit Comunista francès i de L’Esquerra alemanya.