Oumaima Jabnouni, Lliga Tunisiana dels Drets Humans: "La revolució es debat entre la supervivència i l'esperança"

BarcelonaActivista feminista i membre de la direcció de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, que va ser premiada amb el Nobel de la pau el 2013, aquesta activista de 30 anys confia que Tunísia acabarà la fràgil transició, una dècada després de la revolució que va fer caure Ben Ali.

Deu anys després Tunísia viu una profunda crisi econòmica.

Sí, tenim protestes arreu del país per reclamar feina, accés a l’aigua. Vagues a les regions de l’interior. L’economia està encara pitjor que abans de la revolució. I ara ens enfrontem a l’auge d’un discurs populista, extremista religiós del bloc parlamentari d’Al Karama, que reuneix islamistes i membres del partit de Ben Ali. Des del Parlament es permet fins i tot insultar les dones. El Parlament és un circ, i pel més mínim desacord cau el govern. La inestabilitat política dificulta la gestió de la pandèmia.

Com ha impactat la pandèmia?

La primera onada la vam resistir bé, però al juny van decidir obrir les fronteres al turisme i tot va empitjorar. No tenim una sanitat capaç d’aguantar la propagació del virus. Estem perdent tots els esforços que la gent va fer amb el confinament. La setmana passada hi va haver una gran mobilització del personal sanitari que reivindicava millores en les condicions laborals i en el sistema de salut pública.

¿Com explica l’excepció de Tunísia, que ha pogut mantenir les conquestes democràtiques?

Estem en una batalla permanent. Des de la societat civil hem reaccionat a tots els intents d’involució, com la llei lliberticida de seguretat, que des del 2015 posen sobre la taula una vegada i una altra. I cada cop s’ha pogut aturar gràcies a la mobilització. Encara no s’ha establert un Tribunal Constitucional que pugui fer de contrapès a la malversació política. Però és cert que, a diferència d’Egipte, de Líbia o de Síria, gràcies a la revolució tenim espais de llibertat: dret a manifestació, a l'associació, a la llibertat de premsa, el dret a llegir, les eleccions... Jo no hauria pogut fer aquesta entrevista sense la revolució. I també hem aconseguit coses importants, com la llei d’erradicació de la violència contra les dones, o la que penalitza la discriminació racial. Són conquestes que hem arrencat. Però les nostres expectatives són més elevades i sabem que si no anem endavant anirem enrere. La clau és l’arrelament de les organitzacions sindicals i de defensa dels drets, el que jo anomeno la resiliència tunisiana, que és el nostre ADN i la millor garantia que la transició sobrevisqui, encara que sigui difícil.

¿Aquest desè aniversari serà especial?

Sí, més que els altres. Perquè deu anys després la majoria de tunisians no hem vist millorar les nostres condicions de vida. Hi va haver màrtirs, assassinats polítics i grans sacrificis de tot un poble per aconseguir un país millor. Però avui la ràbia i la frustració estan a l’ordre del dia. És cert que 10 anys en la història d’un poble no són res, i que les revolucions no es fan d’un dia per l’altre, però els lemes de "Pa, dignitat i llibertat" que ressonaven als carrers fa deu anys no s’han assolit. Molta gent no sap com alimentar els seus fills o garantir-los una bona educació. Esperem que aquest desè aniversari passin coses.

Té esperança?

Sí, hem de tenir-ne. La revolució es debat entre la supervivència i l’esperança.