Els óssos polars podrien extingir-se el 2100

BarcelonaLes imatges d’un ós polar famèlic i agonitzant van fer la volta al món el 2017: una dramàtica alerta més de l’emergència climàtica. L’any passat va ser una invasió d’óssos polars en un arxipèlag al nord de Rússia, i les imatges d’alguns entrant a les cases que els veïns van compartir a les xarxes socials. Fa anys, de fet, que els contactes entre óssos polars i humans es van incrementant, a mesura que els animals es desplacen cada cop més al sud a la recerca de menjar. La seva temporada de caça s’escurça any rere any per la pèrdua del gel marí, que cada cop dura més mesos a l’estiu.

Ara un estudi científic ha calculat el temps que aquests animals poden passar sense menjar i ho ha comparat amb el temps sense gel que es preveu que hi hagi any a any a mesura que augmenti l’escalfament global. Les conclusions són devastadores: els óssos polars podrien extingir-se el 2100, amb la possible única excepció d’alguna petita població molt al nord de l’Àrtic.

Llindars de supervivència

“Els óssos polars requereixen gel marí per caçar foques”, apunta l’estudi, publicat a Nature i liderat per la Universitat de Toronto, al Canadà. Les foques són la principal font d’aliment d’aquests animals, difícils de substituir per la gran quantitat d’energia que necessiten aquests grans mamífers carnívors de l’Àrtic. “Hem fet una estimació del llindar de dies que els óssos polars poden passar sense menjar abans que la supervivència dels adults o dels cadells resulti impactada i comenci el ràpid declivi”, explica l’estudi, i les dades d’aquests llindars s’han creuat amb “les projeccions dels dies sense gel” que hi haurà a cada part de l’Àrtic a mesura que avanci l’escalfament global. De fet, segons el nou estudi científic, “aquests llindars de supervivència ja s’han sobrepassat per algunes subpoblacions d’óssos polars".

Els llindars de supervivència s’aniran sobrepassant en moments diferents en funció de la zona de l’Àrtic on visqui cada subpoblació, però s’hauran sobrepassat de manera general el 2100 si seguim amb l’actual patró d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’estudi adverteix alhora que una reducció “moderada” de les emissions “pot prolongar” la supervivència global de l’espècie, però “és improbable” que aturi l’extinció d’algunes subpoblacions concretes, que ja semblen condemnades.

L’Àrtic és una de les zones més sensibles a la crisi climàtica, on la temperatura puja el doble de ràpid que la mitjana mundial. La quantitat de gel marí estival –el que dura menys d’un any– s’ha anat reduint al ritme d’un 13% menys per dècada segons les imatges de satèl·lit.

Els óssos polars, de fet, estan classificats com a vulnerables per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (IUCN), que l’any 2015 ja va emetre un informe en què denunciava que la pèrdua de gel marí a causa de l’emergència climàtica és “l’amenaça més seriosa que pateix aquest animal” i provocarà la pèrdua d’almenys un 30% de la seva població en els pròxims 35 anys.