Osman Kavala, el 'Georges Soros vermell', l'home darrere del xoc diplomàtic entre Turquia i la UE
Els ambaixadors amenaçats d'expulsió han demanat l'alliberament del filàntrop en compliment de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans
BarcelonaEl filàntrop i activista truc Osman Kavala no ha sigut mai condemnat, però porta gairebé quatre anys entre reixes, per diversos càrrecs. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, en va demanar l'alliberament el 2019, al dictaminar que ha sigut objecte d'un procés polític, però les autoritats turques han encadenat una sèrie de causes per mantenir-lo a presó. El setembre del 2017 el Consell d'Europa, l'organisme polític que agrupa 47 estats del continent, va emetre un dictamen final demanant que fos posat en llibertat i amenaçant Ankara d'obrir un procediment d'infracció si no queda en llibertat abans de finals de novembre. Ell és l'origen de la crisi diplomàtica oberta entre Turquia i diversos països europeus.
Qui és Osman Kavala?
Es tracta d'una de les figures més destacades de la societat civil turca. Home de negocis nascut a França, ha contribuït en la creació de diverses companyies a Turquia des de principis dels anys 80. L'empresari, de 64 anys, va fundar el 2002 Anadolu Kültür, una entitat de promoció de l'art i la cultura que vol donar visibilitat a la diversitat de la societat turca. També era el representant de l'Open Society, la fundació del magnat hongarès George Soros, a Turquia.
De què se l'acusa?
Kavala està en presó preventiva acusat d'haver finançat el moviment de protesta massiu del 2013 que va tenir com a detonant la tala d'arbres del Parc de Gezi d'Istanbul, i que es van convertir en un clam per les llibertats i la democràcia a Turquia. Després, la fiscalia el va implicar en l'intent fallit de cop d'estat del juliol del 2016 contra el govern de Recep Tayyip Erdogan. Kavala va ser arrestat el 2017 després d'haver participat en una reunió amb l'institut alemany Goethe. Dues setmanes més tard el van imputar per la implicació en el moviment de Gezi, sota l'acusació "d'intentar subvertir l'ordre constitucional". Va ser aleshores quan el van traslladar a la presó de màxima seguretat de Silivri, als afores d'Istanbul. El febrer del 2020 va ser absolt del cas del 2013, però unes hores més tard va aparèixer la nova acusació: la seva suposada implicació en el cop fallit del 2016. Un mes més tard també va ser absolt d'aquests càrrecs, però el tribunal va rebutjar alliberar-lo, aquest cop per "espionatge polític o militar". El maig del 2020, el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va rebutjar la petició de la justícia d'un recurs contra sentència que en demanava l'alliberament.
Quina és la seva situació actual?
El gener passat, l'absolució de Kavala per la seva implicació en les protestes del Parc de Gezi va ser revocada. En apel·lació pel judici d'espionatge i participació en l’intent de cop, que es va celebrar al febrer, el tribunal va decidir unir les dues causes i va ordenar que Kavala continués a la presó. El juliol s'hi va sumar la causa del cas Carsi, en què 35 seguidors d'aquest grup de fans de l'equip de futbol Besiktas, d'Istanbul, s'enfronten als càrrecs "d'organitzar un complot contra el govern" durant aquelles protestes. La pròxima vista d'aquest judici està prevista per al 26 de novembre. Organitzacions de drets humans d'arreu del món consideren Kavala un pres polític i en reclamen l'alliberament, com han fet per carta els ambaixadors europeus ara amenaçats amb ser expulsats de Turquia.
A què s'arrisca el govern d'Erdogan?
El cas posa en qüestió la pertinença de Turquia al Consell d'Europa. Tots els 47 membres del Consell, que agrupa els països del continent europeu dins i fora de la Unió Europea, inclosa Turquia, han signat el Conveni Europeu per a la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals. Això fa que les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans siguin vinculants per a tots ells i, com que Ankara ha ignorat la sentència que reclama l'alliberament de Kavala, Turquia podria ser sancionada amb la suspensió del seu dret a vot o fins i tot amb la seva expulsió de l'organisme. Aquest procés, però, no té res a veure amb el mecanisme d'adhesió de Turquia a la Unió Europea.