ENTREVISTA
Internacional19/03/2018

Oscar Camps: “Ho tenim tot gravat, no podran acusar-nos d’afavorir la immigració clandestina”

Si un ciutadà europeu s’estigués ofegant al mar i no se li oferís socors “se’n muntaria una de grossa”, afirma el director de l’ONG badalonina

Antoni Bassas
i Antoni Bassas

BarcelonaOscar Camps considera esperpèntic tot el que està passant. Si un ciutadà europeu s’estigués ofegant al mar i no se li oferís socors “se’n muntaria una de grossa”, afirma el director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. La seva organització, insisteix, només fa el que faria qualsevol amb sentit comú: “Salvar vides”.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per què creu que investiguen ara Open Arms?

Cargando
No hay anuncios

No té gaire sentit. Fa més d’un any i mig que treballem colze a colze amb la guàrdia costanera italiana, no hem desobeït mai cap ordre, vam firmar el codi de conducta, i devem haver rescatat més de 20.000 persones al Mediterrani en aquest temps. Ara, però, molestem. Som testimonis incòmodes. Si no hi som, els libis podran fer el que vulguin en aquests 350.000 quilòmetres quadrats de forat negre que formen les aigües internacionals.

¿La guàrdia costanera líbia només pot actuar en aigües del seu país?

Poden actuar en aigües territorials, o sigui, fins a 12 milles de la costa. I en aigües juridisccionals, fins a 24 milles. Després hi ha la zona SAR [recerca i rescat, en les seves sigles en anglès], on pots actuar si el teu país ha signat el conveni SAR, i dubto molt que Líbia ho hagi fet perquè, des que va morir Gaddafi el 2011, el país no té un estat pròpiament dit, sinó que hi ha tres faccions que s’autoproclamen com a govern legítim.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat això, Itàlia ha externalitzat en la guàrdia costanera líbia les feines de rescat.

Exactament. De la mateixa manera que el ministre de l’Interior espanyol va anar al Senegal al febrer per fer una inversió de 120 o 130 milions d’euros en cooperació, que no deixen de ser diners per finançar grups que hi ha al país perquè no surtin pasteres en direcció a les Canàries. Itàlia fa el mateix. Tinc entès que l’última dotació del govern italià a Líbia per frenar la immigració va ser de 280 milions d’euros.

¿La guàrdia costanera líbia té capacitat per rescatar els migrants?

Cargando
No hay anuncios

La guàrdia costanera de Líbia hauria d’encarregar-se de totes les seves aigües territorials, però no ho fa. Líbia té 2.000 quilòmetres de costa -una mica menys que la meitat d’Espanya-, però no hi ha un únic govern que controli i garanteixi la seguretat, l’ordre i la justícia en tota aquesta àrea. Aleshores ¿què fan les màfies? Llancen la gent al mar als llocs on la guàrdia costanera no hi és. Les embarcacions humanitàries intentem cobrir aquest buit. A més, aquest últim incident va passar 117 quilòmetres mar endins.

La guàrdia costanera líbia diu que són ells els que havien de rescatar els migrants i no vostès.

El centre coordinador de Roma va alertar tots els vaixells que érem a la zona que hi havia dues embarcacions amb problemes. Nosaltres érem a prop i vam anar-hi. Però aleshores se’ns va comunicar que la guàrdia costanera de Líbia se’n faria càrrec. Però els libis no hi eren i nosaltres, amb les nostres llanxes de rescat ràpides, hi vam arribar i vam comprovar que la situació era greu. Aleshores vam avisar a Roma que no hi havia ni els libis ni ningú i que iniciàvem el rescat.

Cargando
No hay anuncios

Des del punt de vista del dret marítim i humanitari és el que faria qualsevol amb sentit comú.

Si això ho fem amb ciutadans europeus, se’n muntaria una de grossa.

I Roma què va contestar?

Cargando
No hay anuncios

Que ho diguéssim als libis. Però els libis no hi eren. Van arribar al cap d’una hora, quan nosaltres ja teníem les dones i els nens a les nostres llanxes. Pretenien que els lliuréssim les persones rescatades. Allò va generar un terrabastall. Cap refugiat volia anar amb els libis.

Què creu que passarà ara amb l’Open Arms?

Quedarà retingut a Pozzallo perquè molesta. Serà difícil que la justícia italiana pugui acusar-nos d’afavorir la immigració clandestina, perquè treballem amb càmeres a les missions i tenim gravat tot el que va passar. Hem entregat a la policia les imatges, els discos durs i tot. Malgrat això, se’ns acusa. La situació és esperpèntica.

Cargando
No hay anuncios

¿Itàlia està endurint la seva política sobre migració?

Només cal recordar què ha passat a Itàlia les últimes setmanes: unes eleccions. I han guanyat la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles, la dreta més dretana d’Itàlia, que té un discurs xenòfob i dur contra la immigració. I curiosament feia setmanes que no arribaven vaixells amb migrants a Itàlia.

Malgrat que Líbia és un estat fallit.

Cargando
No hay anuncios

A la web del ministeri d’Afers Estrangers espanyol, el govern aconsella que els espanyols marxin de Líbia perquè és un país molt perillós. Si no és un país segur per a nosaltres, allà no hi portarem ningú.

Estan intentant acabar amb la raó social de la seva ONG.

A les ONG que treballem al mar se’ns va acusar d’absolutament tot. Primer de ser un factor de crida, després de tenir contactes amb traficants i d’estar finançant el tràfic de persones. Ara directament retenen la nostra embarcació.

Cargando
No hay anuncios

Què farà ara Open Arms?

L’organització no està afectada, pot continuar treballant, la justícia només està investigant tres persones d’Open Arms. A més, les aigües internacionals són això, aigües internacionals. Hi poden navegar les embarcacions preparades per fer-ho.

Vol fer alguna crida?

Sí, a la societat civil. Recordar que el que està passant amb el dret d’aquestes persones no és casual. Actualment està en joc el dret de tots els ciutadans europeus, que s’està vulnerant. Aquí ho vam patir l’1-O, i potser hem de començar a defensar els nostres drets davant aquesta nova era tan insolidària i extrema. A més, les donacions a la nostra organització van caure vertiginosament des que es va iniciar l’1-O. No oblidem que som d’aquí, de Badalona, i les donacions de la resta d’Espanya s’han reduït.