Oscar Camps: "Tenim aturat el nou vaixell per una guerra d'inspeccions"
L''Open Arms Uno' va arribar a l'oenagé fa nou mesos i encara no ha pogut sortir a rescatar
BarcelonaFa nou mesos que Open Arms té un nou vaixell, cedit per un filàntrop, per poder rescatar en millors condicions els migrants que s'han d'endinsar al Mediterrani Central en l'intent d'arribar a Europa. Però les traves en el procediment d'inspecció que han requerit les autoritats espanyoles estan endarrerint el moment en què el vaixell, que serà un dels més grans de la flota humanitària europea, pugui començar a rescatar homes, dones i criatures en perill en la ruta migratòria més mortal del planeta.
Teòricament, el procés de certificació de l'Open Arms Uno a Espanya hauria d'haver estat ràpid, però ja han passat nou mesos (amb els costos corresponents en sous i manteniment) i l'embarcació continua sotmesa a inspeccions. Es tracta d'un vaixell especialitzat en rescat (té fins i tot un hospital a bord) que quan va passar a mans de l'ONG badalonina treballava a les plataformes petrolieres del Mar del Nord. Estava plenament operatiu i tenia tots els certificats en regla d'Irlanda, l'estat que aleshores l'abanderava, i de Lloyd, una de les certificadores internacionals més prestigioses. La normativa de la UE estableix el reconeixement automàtic dels certificats dels estats membres, però no ha estat així en el cas de l'Uno.
"Ens estan reclamant coses que no demanen a les grans companyies de transport ni als vaixells de Salvament Marítim. És una guerra constant d'inspeccions. Nosaltres complim rigorosament tots els estàndards de seguretat i tenim els certificats que ho demostren, però tot són traves", lamenta a l'ARA el fundador d'Open Arms, Oscar Camps. "Avui mateix han vingut a entrevistar un per un tots els membres de la tripulació, la setmana passada ens van fer traduir tots els manuals de funcionament del vaixell al castellà, ens han fet esperar durant mesos al registre, ens diuen que l'inspector està de vacances... i no podem continuar tenint el vaixell aturat", afegeix. La Capitania Marítima fins i tot ha obligat l'organització a ampliar de 9 a 12 el nombre mínim de tripulants, per molt que en les operacions de rescat hi haurà fins a 31 persones, inclosos metges i socorristes professionals, per ocupar-se dels nàufrags.
Espanya, bandera blanca per poc
La primera dificultat que van haver d'afrontar va ser que Irlanda va abaixar la bandera del vaixell en el moment que va passar a mans de l'ONG. "Vam haver de sol·licitar la bandera espanyola, cosa que va trigar temps, i superar les pressions del ministeri de l'Interior", afegeix Camps. L'Uno té la bandera espanyola des de fa tres mesos, i ja ha superat tres auditories, però encara està pendent de rebre els dos certificats de seguretat. En resposta a les preguntes d'aquest diari, el capità marítim de Barcelona, Javier Valencia, diu que el procés s'ha de resoldre aviat: "Creiem que estem a la recta final i que no trigarà gaire temps". El responsable justifica que el nou vaixell "juga en una altra lliga pel que fa al compliment dels convenis internacionals", perquè és molt més gran que l'antic Open Arms i que "a Burriana va passar diverses inspeccions però van quedar serrells importants que s'estan substanciant a Barcelona".
Un dels problemes que hi ha sobre a taula és que molt probablement, com ja li passava a l'anterior vaixell de l'ONG, l'Open Arms, la nova embarcació serà sotmesa també a estrictes inspeccions a Itàlia quan comenci a rescatar migrants en les aigües que separen les costes italiana i líbia. Segons el Memoràndum de París, si els vaixells de bandera d'un país són detinguts molt sovint, això acaba degradant la seva posició en el rànquing internacional, que divideix els pavellons entre banderes amb bandes blanques, grises i negres, per preservar el respecte a la normativa de seguretat internacional. Des de l'1 de juliol Espanya ocupa el lloc 39 en la llista de 40 països que han obtingut aquest any la bandera blanca.
Un estiu difícil
Mentre l'Open Arms Uno continua aturat al port de Barcelona, la situació al Mediterrani Central no només no millora (enguany han mort 819 persones en aquesta ruta, que se sàpiga), sinó que la perspectiva és que tot anirà a pitjor. Ho explica Xavier Aragall, responsable de migracions de l'Institut Europeu de la Mediterrània: "No és per casualitat que a la cimera de l'OTAN es va parlar del Sahel, perquè a països com Mali o Níger ja no hi ha control de l'estat. A més, tenim els impactes del canvi climàtic i d'una economia criminal. També preocupa la situació al Sudan. I quan tota aquesta gent que intenta fugir arriba a Líbia per intentar continuar fins a Itàlia, són detinguts pels guardacostes libis i retornats sense cap garantia. És així com Europa ha externalitzat el control fronterer, amb una total despreocupació pels drets". I ara que el Marroc torna a exercir de policia de la frontera espanyola, amb el vistiplau de Madrid i de les institucions Europees tot i les morts a la tanca de Melilla, "haurem d'estar molt atents a les rutes del Mediterrani Central i Oriental".