Com la guerra d'Israel pot escanyar el flux mundial de petroli
Un 30% del cru que es consumeix globalment circula per l'estret d'Ormuz, situat al golf Pèrsic
BarcelonaA causa de l'enorme pes de Rússia en el mercat energètic global, l'esclat de la guerra d'Ucraïna va provocar que es disparessin els preus tant del petroli com del gas natural, generant una potent onada inflacionària a tot el món. Just quan semblava que els preus dels combustibles fòssils s'havien estabilitzat i la inflació donava un respir, un nou xoc amenaça l'economia mundial: la guerra de Gaza. Les últimes setmanes, economistes i analistes han dirigit la seva atenció en el punt més feble del subministrament global del petroli: l'estret d'Ormuz, una via marítima de menys de 40 quilòmetres d'amplada per on circula fins a un 30% del cru que es consumeix globalment, produït per països com l'Iraq o l'Aràbia Saudita.
L'estret d'Ormuz se situa a l'extrem més meridional del golf Pèrsic, i fa de confí amb el golf d'Oman. A la seva riba de la península Aràbiga, s'hi troben Emirats Àrabs Units i Oman. A l'altre costat, l'Iran. Precisament, és aquest últim país el que, en el marc de la seva conflictiva relació amb els Estats Units, ha amenaçat incomptables vegades de bloquejar la circulació marítima de forma total o parcial. El darrer cop en fer-ho, dies enrere, quan el seu Guia Suprem, Ali Khamenei, va suggerir la possibilitat d'aplicar un embargament a Israel impedint el pas dels vaixells amb aquesta destinació.
La por dels efectes nocius que tindria per a l'economia mundial una guerra d'abast regional en què es veiés implicat l'Iran és una de les raons que va empènyer el president estatunidenc, Joe Biden, a demanar al govern d'Israel repetidament que no ordenés una invasió terrestre de Gaza. Un estudi recent del Banc Mundial estimava que en el pitjor escenari –la retirada diària del mercat de vuit milions de barrils de petroli– el preu del cru podria créixer un 75% i enfilar-se fins als 157 dòlars, davant els 87 actuals.
Segons els analistes, l'Iran tampoc està interessat a veure's involucrat directament en una arriscada guerra contra Israel i els Estats Units. "Hezbol·lah podria arribar a entrar en el conflicte, però l'Iran ho dubto molt, sobretot tenint en compte la seva situació interna", sosté Timothy Kaldas, subdirector del think tank TIMEP, fent referència a les robustes protestes que va experimentar l'Iran a causa de la mort de la jove Mahsa Amini per no portar el vel. La guerra podria ser una arma de doble fil pel règim dels aiatol·làs: podria unir la població al voltant del seu lideratge, però una derrota podria afeblir el govern i fer trontollar el sistema. De moment, Teheran s'ha limitat a enviar senyals d'advertència amb els atacs d'abast limitat duts a terme per les seves milícies afins al Líban, Síria i l'Iraq.
El golf Pèrsic fa anys que és un dels punts més calents del planeta, ja que és l'únic escenari en què els exèrcits de l'Iran i els Estats Units podrien entrar en un enfrontament directe. Els alts comandaments d'ambdós països no mantenen cap mena de contacte, per tant, qualsevol errada de càlcul podria suscitar una escalada de violència. Els darrers anys, diverses embarcacions militars iranianes han patit atacs encoberts que se sospita que podrien ser obra dels Estats Units o Israel. Com a represàlia, Teheran s'ha emparat de diversos vaixells al golf Pèrsic, sovint petroliers, vinculats a interessos occidentals.
La guerra al Iemen
El golf Pèrsic encara va adquirir un valor geoestratègic més gran arran de l'esclat de la guerra del Iemen l'any 2015. Aquest conflicte ha enfrontat la milícia houthi, xiïta i aliada de l'Iran, amb altres faccions iemenites, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. En diverses ocasions, s'han interceptat embarcacions iranianes que portaven un carregament secret d'armes probablement destinades a les tropes houthis. De fet, el mes passat, el Pentàgon va fer entrega a Ucraïna d'un important arsenal de municions confiscat a una nau iraniana.
Precisament, els houthis han estat la milícia pro-iraniana que ha adoptat un discurs més hostil envers Israel per les seves massacres de la població civil a Gaza. Mentre Hezbollah sospesava una plena intervenció en suport de Hamàs, els houthis van declarar oficialment la guerra a Israel després d'haver llençat diversos míssils i drons en direcció a l'estat hebreu durant les darreres setmanes. En tots els casos, els projectils han estat abatuts per les defenses aèries israelianes o nord-americanes abans de recórrer més dels 2.000 quilòmetres que separen ambdós països.
No està clar fins a quin punt les accions dels houthis responen a ordres de Teheran o més aviat a un intent de la milícia iemenita de fer créixer la seva popularitat entre la seva població i dins el món àrab. L'opinió pública de la regió bull d'indignació amb cada nova matança a Gaza, i li agradaria que els seus països àrabs mantinguessin una actitud més ferma de suport al poble palestí més enllà de declaracions o votacions a l'ONU. Els houthis ja ho han fet, encara que sigui més aviat de manera simbòlica.