Orbán sintonitza amb Putin en ple conflicte a Ucraïna

Brussel·lesAnalistes i periodistes d'arreu ja fa anys que van atrevir-se a batejar Viktor Orbán com "l'ovella negra" d'Europa i el conflicte a Ucraïna n'és una nova demostració. Mentre Brussel·les fa tots els esforços possibles (amb l'ajuda de Washington) per reduir la seva dependència de Rússia sobretot en el subministrament de gas, el líder ultraconservador hongarès viatja a Moscou justament per demanar més gas al president Putin i, encara més, per estrènyer lligams i donar-li les gràcies per la vacuna Sputnik. El flirteig d'Orbán amb el Kremlin, doncs, no és nou ni sorprenent però sí que és la prova més evident de les diferents sensibilitats que hi ha a Europa a l'hora de relacionar-se amb Rússia.

La Unió Europea s'enfronta a un problema intern cada vegada que Putin la posa entre les cordes perquè els enfocaments són diversos. D'una banda, els països més pròxims geogràficament al gegant exsoviètic acostumen a demanar més contundència a l'hora de confrontar el Kremlin, per la por intrínseca al fet d'estar a la primera línia. De l'altra, hi ha països com Alemanya, amb un enfocament tradicionalment més diplomàtic i forts interessos econòmics (com evidencia el gasoducte Nord Stream 2). Però després també hi ha altres interessos, per exemple a Itàlia, on Rússia ha invertit amb força des del sector privat i l'empresariat s'ha arribat a pronunciar recentment en contra de les sancions.

Orbán s'ha presentat gairebé com un garant de la pau, com un mediador entre Moscou i Occident i fins i tot ha ofert el "model hongarès" per resoldre el conflicte: "Podem oferir el model hongarès: sent membres de l'OTAN i la UE mantenim bones relacions amb Rússia, basades en el respecte mutu". El líder del Fidesz s'ha mostrat optimista davant la possibilitat d'un acord que eviti la guerra. Ara bé, la fotografia d'Orbán amb Putin d'aquest dimarts va un pas més enllà. La magnitud de la crisi actual és qualificada per alguns com la crisi més gran de seguretat a Europa des de la Guerra Freda i per això tant els membres de la UE com els aliats de l'OTAN s'han esforçat en mantenir una unitat sense esquerdes. Fins i tot altres països de la zona, i tradicionalment alineats amb Orbán en altres qüestions, com Polònia, Romania o Bulgària, s'han posicionat les últimes setmanes fent pinya amb Ucraïna.

En contraposició, a Kíev aquest dimarts també ha sigut dia de símbols i fotografies de suport. Des del president neerlandès Mark Rutte, passant per una delegació d'europarlamentaris, fins al primer ministre britànic, Boris Johnson, i també el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, han visitat personalment Ucraïna i les seves autoritats per exhibir suport al país, un suport que també han mostrat més enllà del pla diplomàtic, a través de l'enviament de munició i ajuda financera des de Varsòvia i també des de Londres, que té llestos 88 milions de lliures per a Kíev. A més, el Regne Unit, Polònia i Ucraïna han acordat un nou format de cooperació per fer front a l'amenaça russa. “Arribaran sancions quan la primera bota russa trepitgi terres ucraïneses”, ha etzibat Johnson.

"Una guerra europea"

Tots s'han reunit amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha agraït les mostres de suport, que tradueix en un front unitari davant Rússia en cas de conflicte: "Aquesta no serà una guerra entre Ucraïna i Rússia; serà una guerra europea, una guerra en tota regla", ha avisat.

També Brussel·les ha fet palès el seu suport de nou a Ucraïna. El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, també ha fet parada a Kíev aquesta setmana per concretar el paquet de 1.200 milions d'euros d'assistència financera al país. La Comissió Europea ha accelerat els terminis d'entrega d'aquests diners en forma de préstecs a poc interès per donar suport a la democratització del país però també a l'ofec econòmic que li provoca el conflicte amb Rússia.