Orbán, Kaczynski i la contrarevolució
Són els líders de la democràcia il·liberal que guanya terreny a l’est de la Unió Europea. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el líder del partit governamental polonès, Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, fa temps que es professen admiració mútua. Les victòries del primer han servit d’esperó per al retorn polític del segon. Tots dos van ser les estrelles d’un acte públic celebrat dimarts al sud de Polònia. L’Europa del “patriotisme econòmic”, la del control polític dels mitjans i de la justícia, la que condemna la immigració perquè “elimina les identitats històriques”, està convençuda que ha arribat el moment de fer un salt endavant. “El Brexit és una oportunitat fantàstica per a nosaltres -anunciava Orbán- perquè hi ha una possibilitat real de fer una contrarevolució cultural”. Una revolució que pretén canviar la Unió Europea, el seu procés de presa de decisions i la seva estructura per repatriar competències i poder polític.
La cimera informal de Bratislava de la setmana que ve en serà el primer escenari. Els Vint-i-set es reuniran per debatre sobre el futur del projecte europeu després del Brexit. Però, en realitat, no està previst a l’agenda parlar de la sortida del Regne Unit, ni els britànics hi participaran. El futur de la UE ja estava tocat d’arrel abans del referèndum. I a Bratislava, sota presidència de torn d’un govern que des del primer dia ha fet costat a Orbán a l’hora de barrar l’entrada als refugiats, es parlarà sobretot de seguretat. “És l’inici d’un procés”, asseguren des de les institucions europees. Però un procés que es dibuixa lent i erràtic. Sense agenda.
Mentrestant, la contrarevolució fa forat a les urnes. La immigració marcarà les pròximes eleccions a França, Alemanya o els Països Baixos. La progressió d’Alternativa per a Alemanya o el debat sobre la identitat que marca, per ara, les primàries de la dreta francesa demostren que la por i els seus arguments s’han estès arreu.
A Hongria, Orbán ha començat la campanya per al seu referèndum del 2 d’octubre contra el pla de la Comissió Europea per reallotjar els refugiats que han arribat a la Unió. El país s’ha omplert de rètols gegants que comencen amb un “Sabíeu que...?”, i en cada resposta immigració, criminalitat i terrorisme es barregen per alimentar pors socials i lleialtats governamentals. El futur de la UE es decidirà en cadascuna de les eleccions que poden transformar, aquest any, l’escenari polític europeu.
“Hi ha una dita a Hongria que diu que quan confies molt en algú podeu anar plegats a robar cavalls”, deia Orbán dimarts mentre recollia el premi d’Home de l’Any atorgat per una associació polonesa. “Hi ha uns quants estables, i particularment un de ben gran anomenat UE, on podríem anar a robar cavalls amb els hongaresos”, li responia Kaczynski amb un somriure. Fa temps que el robatori està en marxa. La UE s’ha deixat prendre llibertats, estat de dret, independència judicial i de premsa. Cada vegada que critica el populisme d’extrema dreta de Marine Le Pen o Geert Wilders perquè lideren enquestes d’opinió, però calla davant els abusos dels que ja ocupen governs i seuen a negociar a la taula del Consell, la Unió Europea es converteix en còmplice d’aquesta contrarevolució, que no només li vol prendre uns quants cavalls, sinó que amenaça de desmuntar-li l’estable.
