Orbán força els mitjans opositors a tancar

Budapest“El control dels mitjans per part del govern i del Fidesz [el partit de l’ultranacionalista Viktor Orbán] ha augmentat a Hongria cada dia més”, explica Csaba Lukács, que durant 18 anys va treballar com a editor del rotatiu opositor Magyar Nemzet, un dels diaris nacionals amb més difusió del país i que va tancar l’11 d’abril passat. El dia 13 era clausurat el Budapest Beacon, a més de diversos mitjans digitals com Direkt36, que va investigar casos de corrupció d’Orbán.

Segons Csaba Lukács, el diari Magyar Nemzet va tancar per problemes econòmics, però sembla més aviat que va ser sotmès a un acorralament financer, atès que la principal font de publicitat del rotatiu eren les mateixes companyies de l’Estat. El govern, explica, “ens va prohibir tenir publicitat d’empreses estatals fa tres anys, i es va tornar difícil atreure anunciants del mercat privat perquè les companyies eren intimidades. Sabien que podien perdre els contractes públics si compraven publicitat al nostre diari”.

Lukács afegeix que, durant la campanya electoral, el diari no va acceptar la propaganda del govern i es va mantenir com un mitjà independent. “Només queda un únic diari a les mans de l’oposició, el Népszava, però ells van acceptar de publicar la campanya governamental Stop Soros”, detalla en al·lusió a la campanya impulsada per Orbán contra l’inversor i filantrop nord-americà d’origen hongarès George Soros.

Després de guanyar les eleccions el 8 d’abril passat basant-se en la necessitat de combatre els suposats “enemics externs”, com els immigrants, la UE i l’ONU, el reelegit primer ministre hongarès, Viktor Orbán, sembla que ara ha iniciat una campanya contra els que considera “enemics” interns. El diari Figyelo va publicar l’11 d’abril una “llista negra” en la qual figuren mitjans de comunicació, però també organitzacions com Amnistia Internacional, el Comitè Hèlsinki o la Universitat Centreeuropea de Budapest, entre d’altres. Orbán els titlla d’“agents de Soros”.

Si el govern aprova la llei coneguda com a Stop Soros, les ONG hauran de pagar taxes del 25% i estaran sotmeses al control de l’executiu. “La nostra prioritat ara és la retirada de la llei. Si s’aprova, prendrem les mesures legals necessàries”, declara Áron Demeter, d’Aministia Internacional Hongria. Assegura que les ONG pateixen una extrema pressió del govern des del 2013. “Treballem en un entorn hostil. La nostra associació té un accés molt limitat a instal·lacions de l’Estat, com les presons o les zones de trànsit per a immigrants”, lamenta. De fet, tampoc poden anar a la frontera entre Hongria i Sèrbia, on la premsa han denunciat abusos de la policia hongaresa contra els immigrants.

La Universitat Centreeuropea de Budapest va criticar a través d’un comunicat que és “inacceptable que es considerin mercenaris aquells que treballen per una organització que té el suport de George Soros”. Colleen Sharkey, del departament de premsa d’aquesta universitat, va informar l’ARA que aquesta institució ha signat un acord amb l’ajuntament de Viena per crear un “campus satèl·lit” a la capital d’Àustria. A més, la fundació Open Society, també vinculada al multimilionari nord-americà nascut a Hongria, va afirmar que l’entitat es traslladarà a Berlín, ja que deixarà de funcionar a Budapest el 31 d’agost.