L'ultra Orbán esquinça el Partit Popular Europeu

EstrasburgEl càstig a Viktor Orbán esquinça el Partit Popular Europeu. L'Eurocambra està decidida a condemnar el primer ministre hongarès i a demanar l'aplicació de l'anomenat 'botó nuclear' –el procés polític que preveu la suspensió final del dret de vot d'un estat membre al Consell de la UE–. Els tradicionals companys de viatge d'Orbán han de decidir ara si continuen fent-li costat o si posen límits a una deriva antidemocràtica que passa factura al conjunt de la Unió. Orbán ha optat, aquest dimarts, per defensar-se des de primera línia de foc i desafiar una Eurocambra decidida a votar un informe que el qualifica d'“amenaça sistèmica” als principis fonamentals de la UE.

“Vostès no jutjaran un govern sinó tot un país, un poble membre des de fa mil anys dels pobles cristians d'Europa”, ha contraatacat Orbán al ple de l'hemicicle d'Estrasburg. Es refereix a l'informe de l'eurodiputada holandesa dels Verds, Judith Sargentini, que acusa el govern hongarès d'abusos contra migrants i demandants d'asil, de restringir la llibertat d'informació i de corrupció i de conflicte d'interessos, i expressa la preocupació per les reformes constitucionals que la majoria parlamentària del Fidesz han desplegat com una piconadora, i per les actituds masclistes del govern i la seva política.

El discurs d'Orbán, amb tot, ha estat més ple d'atacs que de respostes. Més retòrica que arguments. El dirigent hongarès ha acusat els membres del Parlament Europeu de menystenir el resultat electoral, d'actuar per revenja i d'intentar forçar una homogeneïtzació d'idees. És una comunitat que vol “condemnar els seus propis guardians”, diu Orbán en relació amb la seva política d'expulsió de migrants i de blindatge de fronteres.

Els socialdemòcrates, l'esquerra, els verds i els liberals votaran aquest dimecres a favor de l'informe i de la sanció. Tots ells han apel·lat directament al PPE. “Sé que és una decisió difícil –els ha dit el cap dels liberals, Guy Verhofstadt– però nosaltres també vam tenir aquest problema amb l'austríac Jorg Haider, i vam decidir-ne l'expulsió”.

Per primera vegada, i després d'anys de silenci i connivència, els populars estan totalment dividits. “Hem de defensar els nostres valors a totes les famílies polítiques”, s'havia defensat Manfred Weber, líder del PPE, durant el debat a l'hemicicle.

La reunió posterior del grup per decidir el vot d'aquest dimecres s'ha anat complicant per moments. Tothom hi ha volgut parlar. Els moderats suecs, que han vist com l'extrema dreta els estalonava a les eleccions de diumenge passat, han sigut els més bel·ligerants, i han retret a Orbán l'acostament al líder xenòfob italià Matteo Salvini. La CDU d'Angela Merkel i els seus aliats bavaresos, el partit de Weber, han viscut moments de tensió. El partit de la cancellera creu que ha arribat l'hora de parar els peus a Orbán mentre que Weber feia malabarismes demanant garanties al líder hongarès que recondueixi algunes de les acusacions.

“Això erosiona la candidatura de Weber”, ha advertit un diputat conservador sobre el primer aspirant a liderar els populars a les pròximes eleccions europees del maig de l'any que ve. Finalment, Weber ha sortit de la reunió assegurant que hi hauria llibertat de vot al PPE i que ell donaria suport a l'aplicació de l'article 7. L'informe té ara una possibilitat real de ser aprovat.

Però la votació serà sobretot un desafiament simbòlic perquè encara que el Parlament demani per primera vegada l'activació de l'article 7, això suposa només el primer pas d'un llarg procés que depèn de la voluntat dels estats membres. I ja n'hi ha més d'un que ha avançat que no donarà suport a la retirada del dret de vot d'Hongria al Consell. Però les conseqüències polítiques de tot aquest debat són molt més profundes: suposen un moviment tectònic a pocs mesos d'encarar les eleccions europees i la constatació de la pressió política que comporta la infiltració de l'agenda il·liberal als grans grups de l'Eurocambra.

“Els prometo que serem implacables”, ha assegurat el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, defensant tots els passos adoptats fins ara per l'executiu comunitari davant els atacs a la independència judicial, les amenaces a la societat civil, la limitació de la llibertat acadèmica, el frau i la discriminació contra nens d'ètnia gitana –ha enumerat el número 2 de Juncker.