Orbán i el cop de poder contra Europa
L’últim cop de poder de Viktor Orbán ha encès les veus més crítiques al Partit Popular Europeu, que demanen l’expulsió del partit del primer ministre hongarès, el Fidesz, de la família democristiana. Ha estat una reacció lenta davant l’últim desafiament d’Orbán, que s’ha servit de l’estat d’emergència per la crisi del coronavirus per atorgar-se poders gairebé il·limitats durant un temps indefinit. “Un virus no canviarà els nostres valors. Les mesures d’emergència poden requerir una retallada inusual de les llibertats civils. Però això sempre ha de ser limitat en el temps, restringit al que és absolutament necessari, transparent i proporcional”, deia el comunicat que el PPE va tuitejar l’endemà de l’anunci d’Orbán.
Després de dos dies d’acotar el cap, incapaços de denunciar l’abús de poder aprovat dilluns al Parlament hongarès i mentre la resta de grups polítics de l’Eurocambra -socialistes, verds i els liberals de Renovar Europa- sí que ho feien, alguns líders democristians també han començat a alçar la veu. El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, la seva homòloga noruega, Erna Solberg, i els líders democratacristians de Finlàndia, els Països Baixos i del Partit Moderat de Suècia han demanat per carta l’expulsió del Fidesz del PPE. Però els pesos pesants del grup mantenen un silenci vergonyós.
La Comissió Europea va demanar dimarts, explícitament, que les mesures que es prenguin durant l’emergència sanitària siguin “limitades”, “estrictament proporcionals” i que no durin “indefinidament”. Brussel·les és conscient que l’estat de dret europeu pot quedar molt malmès després d’una crisi que ha alimentat l’individualisme dels estats membres, la retòrica excloent i els discursos populistes i el reforç de la seguretat davant la incertesa política i econòmica.
El govern per decret d’Orbán és un cop de força polític i judicial, perquè la llei aprovada també ha modificat el Codi Penal i els tribunals podran imposar penes de presó als declarats culpables de difondre informació falsa, que pugui generar pànic o dificultar l’efectivitat de les mesures dissenyades per combatre la pandèmia. Una eina perillosa en mans d’un govern declaradament hostil contra qualsevol intent d’oposició o crítica, que ha perseguit mitjans de comunicació i organitzacions civils amb amenaces i expulsions.
Però, com recordava el president del PPE, Donald Tusk, si preocupa l’estat de dret a la Unió cal mirar també més enllà d’Hongria. La crisi del coronavirus “ha creat tensions en la legitimitat dels qui han de donar respostes a la crisi”, deia ahir en un debat online el professor d’integració europea Ivo Slosarcik, de la Charles University de Praga. El coronavirus ha amplificat les febleses del sistema democràtic europeu i la voluntat de replegament de molts dels seus líders. Les disputes internes debiliten encara més unes institucions europees que intenten oferir respostes a la pandèmia -com l’anunci de la Comissió Europea de crear un fons de 100.000 milions d’euros per ajudar les empreses i els treballadors que perdin la feina-. La presidenta Ursula von der Leyen reclamava ahir que el pròxim pressupost comunitari tingui forma d’un nou “pla Marshall” per ajudar l’Europa postcoronavirus a recuperar-se. Però, a l’hora de la veritat, la decisió quedarà en mans dels estats. D’uns estats que d’aquí alguns dies tornaran a seure a la taula amb Orbán per discutir com se surt de la crisi. És l’altre cop de poder en marxa, el que amenaça el procés d’integració europea.
