L'opositora bielorussa Kolesnikova, detinguda a la frontera amb Ucraïna

MoscouEl cas de Maria Kolesnikova, una de les tres dones que es van presentar com a alternativa a Lukaixenko a les eleccions de l'agost i que dilluns va ser segrestada en ple centre de Minsk per un grup d'encaputxats que la van ficar dins una furgoneta, continua semblant un thriller. Les últimes informacions situen l'opositora –l'única de les tres que encara era a Bielorússia, perquè les altres ja s'havien exiliat– a la frontera del país amb Ucraïna, on hauria estat detinguda per les autoritats.

Segons l'agència de notícies Interfax, Kolesnikova hauria estat detinguda després de resistir-se als intents de les autoritats d'obligar-la a sortir del país. Aquestes informacions asseguren que ella fins i tot hauria estripat el seu propi passaport a l'últim minut per evitar l'expulsió de Bielorússia, tal com es va fer amb altres destacades figures de l'oposició com Svetlana Tikhanovskaia. En canvi, els seus companys del Consell de Coordinació opositor que l'acompanyaven i que també van desaparèixer dilluns, Anton Rodnenkov i Ivan Kravtsov, sí que van acabar creuant la frontera per arribar a territori ucraïnès.

La versió, en canvi, varia si l'expliquen els mitjans oficialistes partidaris d'Aleksandr Lukaixenko, que és al capdavant del govern des de fa 26 anys i que el 9 d'agost va revalidar el càrrec en unes eleccions polèmiques en què l'oposició ha denunciat un "clamorós frau electoral". Segons aquestes informacions, doncs, Kolesnikova hauria intentat sortir del país il·legalment a través de la frontera amb Ucraïna i, per aquest motiu, hauria estat arrestada per les forces de seguretat.

"Rodenkov, Kravtsov i Kolesnikova, que anaven amb el seu BMW, van passar el control de duanes a la frontera i es van dirigir cap a Ucraïna. Malgrat això, després, quan es van trobar amb una unitat de la guàrdia fronterera, el cotxe va accelerar bruscament, cosa que va representar una amenaça per a la vida d'un guàrdia fronterer", ha explicat un portaveu del comitè de fronteres estatal. "Kolesnikova va ser empesa des de l'interior del vehicle i va caure a la carretera, i el cotxe va continuar avançant cap a Ucraïna", ha afegit l'oficial, que afirma que l'opositora no va arribar al lloc de control i va ser arrestada per la guàrdia fronterera.

Sigui com sigui, i malgrat aquest últim episodi, es continua sense saber on és. La seva advocada, Liudmila Kazak, ja ha demanat a les autoritats que li deixin parlar amb la seva clienta, perquè defensa que la Constitució de Bielorússia permet que tothom pugui rebre assistència jurídica.

Cop per a l'oposició

Kolesnikova, una de les líders del Consell de Coordinació opositor, que busca una transició pacífica, exigeix noves eleccions i l'alliberament dels presos polítics, havia anunciat, l’1 de setembre, la creació d’un nou partit polític, Vmeste (Junts). La seva detenció, doncs, és un altre cop dur per al moviment opositor bielorús, que ha quedat desfigurat arran de la repressió governamental de les últimes setmanes. Aquells que no han estat detinguts han marxat a l’exili, com Verónika Tsepkalo i Svetlana Tikhanóvskaia, les altres dues membres del trio que pretenia tombar Lukaixenko i que són a Polònia i Lituània, respectivament.

De fet, Svetlana Tikhanovskaia va viure una situació semblant l'11 d’agost quan es va veure obligada a fugir a Lituània. Abans d’abandonar el país va haver d’enregistrar un vídeo on demanava que la gent no sortís al carrer a protestar, perquè “el poble havia fet la seva elecció” votant Aleksandr Lukaixenko. Des del país bàltic demana ara el contrari i anima els seus seguidors a continuar manifestant-se.

Tot plegat és una mostra més dels dies de repressió màxima que s’estan vivint a Bielorússia, país immers en una onada de protestes antigovernamentals des dels comicis del 9 d’agost. El clam dels manifestants és clar: que Lukaixenko, que acumula 26 anys a la presidència, abandoni el poder. Però la resposta del president també ha estat clara en tot moment: persecució de les veus crítiques, especialment d'aquells que s'erigeixen com a figures públiques del moviment opositor.