L’oposició russa surt al carrer cinc anys després de l’assassinat de Nemtsov

MoscouActivistes russos convoquen aquest dissabte una manifestació a Moscou per recordar a Borís Nemtsov, opositor de Putin i ex vice primer ministre. El 27 de febrer del 2015 va ser assassinat a Moscou, a pocs metres del Kremlin amb una arma de foc al Gran Pont de Pedra, al cor de la capital russa. La protesta, autoritzada pel govern local, es farà a l’avinguda Sàkharov, al centre de la ciutat. Segons el polític Ilià Iaixin, del partit opositor de centre-esquerra Yabloko, els organitzadors calculen que prop de 30.000 persones assistiran a la marxa. El mateix dia se celebrarà un acte similar a Sant Petersburg, la segona ciutat del país. Encara està viu el record de les protestes organitzades per l’oposició de l’estiu passat, que van estar marcades per la repressió policial i les detencions indiscriminades.

Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, ha declarat que no “hi ha res a commemorar” i recorda a les autoritats de Praga, que acaben d’inaugurar una plaça en honor a Nemtsov, que des de Moscou es preferiria que recordessin que l’Exèrcit Roig va ser qui va alliberar la ciutat dels feixistes.

Reforma constitucional

La concentració també és contra la reforma constitucional que Putin va proposar el 15 de gener a través de la qual vol mantenir-se al capdavant de Rússia, després que s’acabi el seu mandat el 2024. Putin ha dirigit el país, com a primer ministre i com a president, els últims vint anys. Conscient que no pot repetir com a president de Rússia, prepara el terreny per poder seguir al capdavant del país.

La reforma traurà poder al president del país per donar-lo al Parlament i també augmentarà els requisits per a futurs presidenciables, entre els quals destaca la prohibició de presentar-se si és té una nacionalitat d’un altre país o un permís de residència. L’objectiu és evitar que algú que no sigui de la màxima confiança de Putin pugui ocupar la presidència i suposar un maldecap per a ell i el seu cercle íntim. Els canvis constitucionals proposats per Vladímir Putin han despertat el rebuig de l’oposició extraparlamentària russa.

Borís Nemtsov va començar la carrera política als convulsos anys 90, sent un col·laborador estret del president Borís Ieltsin, que després del seu suport durant l’intent de cop d’estat del 1991 li va cedir el lloc de governador regional de Nijni Nóvgorod, la seva terra natal. Allà va aconseguir uns bons resultats econòmics que van fer créixer l’economia regional.

L’ex vice primer ministre va ser una de les cares visibles de les manifestacions anti-Putin del 2011, així com una veu crítica amb la guerra a Ucraïna i el suport de Rússia a les forces separatistes del Donbas, la regió pro-russa d’Ucraïna.

El van matar dos dies abans que participés en una manifestació antigovernamental, i també abans que pogués presentar un informe anomenat “Putin. Guerra”, que es va publicar mesos més tard de manera pòstuma.

Els executors de Nemtsov van ser identificats i empresonats, però es desconeix qui va donar l’ordre de matar-lo. Zhanna Nemtsova, la seva filla, va dir després de saber la sentència que seguiran “lluitant perquè se sàpiga la veritat amb tots els mitjans possibles”. L’advocat de la família, Vadim Prokhorov, assegurava: “El govern no vol investigar l’entorn del líder txetxè, Ramzan Kadírov”. Tots els condemnats per l’assassinat eren de Txetxènia.

Estiu calent

L’agost passat Moscou celebrava eleccions locals en què part de l’oposició va ser vetada. Això va despertar la indignació d’alguns ciutadans i es van convocar protestes durant diversos caps de setmana seguits. Algunes rebien autorització de les autoritats locals mentre que d’altres no van tenir la mateixa sort. Moltes van paralitzar places i carrers del cor de Moscou, degut a un ampli desplegament policial que portava unitats antidisturbis des d’altres regions de Rússia. El 27 de juliol va ser un dels dies més destacats, va haver-hi més de 1.300 persones detingudes.