Encallats a Lampedusa

BarcelonaLa situació al voltant de l''Open Arms' segueix bloquejada en el seu dinovè dia amb més de cent migrants a bord, després que la matinada passada Itàlia autoritzés l'evacuació a Lampedusa de 8 persones que requerien "assistència mèdica urgent" i un acompanyant. "Qui no vulgui veure la situació insostenible a bord és que és incapaç de sentir empatia pel dolor aliè", ha dit l'ONG catalana després d'informar de l'evacuació autoritzada.

Després d'aquesta nova evacuació parcial, queden a l'"Open Arms", fondejat a 800 metres de Lampedusa, 98 persones, de les més de 150 que van ser rescatades pel vaixell al Mediterrani en tres operacions els dies 1, 2 i 10 d'agost.

Cap dels tres discursos va canviar, ahir. L’ONG catalana Proactiva Open Arms reiterava que l’única opció “viable” i “segura” és desembarcar les persones migrades a l’illa italiana de Lampedusa, que des de fa cinc dies tenen només a 800 metres de distància. Qualsevol altra opció que impliqui el desplaçament de l’embarcació és “insostenible”, després de dinou dies de bloqueig enmig del Mediterrani i de viure “una situació d’emergència humanitària” que ja ha provocat l’evacuació de més d’una cinquantena de rescatats. El govern espanyol continua oferint, com diumenge, el port estatal “més proper”, és a dir, Palma o Maó, un viatge que suposaria entre dos i tres dies més de travessia. I Itàlia, encapçalada i collada per la política antiimmigratòria del seu ministre de l’Interior, Matteo Salvini, no mou fitxa: que vagin fent camí cap a la costa espanyola perquè als seus ports, insisteix Salvini, no desembarcaran. “Som cristians, però no rucs”, deia ahir el mandatari.

L’episodi de l’Open Arms, que ha tornat a evidenciar la necessitat d’una resposta efectiva davant la crisi humanitària que es viu des de fa anys al mar Mediterrani, sembla no tenir final. “Què més voleu que passi? Totes aquestes persones necessiten ser desembarcades al port segur més proper, que és Lampedusa. ¿De veritat després de 19 dies ens demaneu que naveguem cinc dies més, amb tota la gent a bord, si tenim un port segur a 800 metres?”, es preguntava ahir en un vídeo Anabel Montes, la cap de missió de la nau d’Open Arms. L’ONG refusa Espanya, bàsicament, perquè “la nau no té capacitat d’anar a cap lloc que superi una hora de navegació”, tal com asseguraven ahir en declaracions a l’ARA. “Si la qüestió és que vagin a Espanya, que hi posin ells [el govern espanyol o l’italià] els mitjans, perquè nosaltres no podem assumir-ho”, assegurava Laura Lanuza, portaveu de l’organització. Des d’Open Arms, malgrat considerar una incoherència fer un viatge tan llarg tenint a tocar Lampedusa, exposen dues alternatives perquè els rescatats arribin d’una “forma segura”: proposen que l’executiu espanyol o l’italià posin a disposició un vaixell adequat per transportar els nàufrags des d’Itàlia a Espanya, o que permetin desembarcar-los i que els traslladin amb avió a territori espanyol.

De moment, ni des de Madrid ni des de Roma es plantegen aquestes dues opcions. Demanen que sigui l’ Open Arms qui recorri la travessia fins a les Illes Balears. El ministeri de Transports italià ha posat a disposició de l’ONG la Guàrdia Costanera, però només per “escortar i acompanyar la nau cap al port espanyol”. Per la seva banda, la vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Carmen Calvo, es va mostrar poc comprensiva amb la negativa del vaixell a viatjar fins a Espanya en una entrevista ahir a la Cadena SER.

Tot i que no va donar cap explicació sobre per què la Moncloa havia trigat tant a oferir els seus ports -malgrat el clam de la mateixa ONG-, va subratllar que han ofert a l’Open Arms ajuda mèdica i aliments perquè pugui fer el viatge. “Ho hem ofert tot, però no podem portar els nostres ports a Itàlia”, va afegir.

Més rescats i més naufragis

Allunyat del focus mediàtic, l’ Ocean Viking, el vaixell de rescat coordinat per les ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée, viu una situació similar. Amb 365 migrats a bord -rescatats davant de la costa de Líbia en quatre operacions diferents, la primera el 9 d’agost-, la nau tampoc té permís per atracar ni a Itàlia ni a Malta, els ports considerats segurs més propers. Bloquejada, l’embarcació passa els dies fondejant per aigües internacionals, a tocar del límit de les aigües malteses i italianes, on no té permís per entrar. Des de La Valletta al·leguen que no autoritzen el desembarcament perquè els rescats es van fer en aigües que “no són de la seva competència”. La Itàlia de l’ultradretà Salvini directament no ha respost la petició. Ahir, des de MSF es mostraven preocupats i confirmaven que s’han detectat diversos casos de sarna.

Malgrat que Salvini té oficialment tancats i barrats els seus ports a la immigració, fins a 110 migrants han arribat a Lampedusa en les últimes 48 hores. Els desembarcaments a l’illa s’han fet havent-hi accedit amb els seus propis mitjans: la majoria, en petites embarcacions de motor procedents de Tunísia que van ser interceptades per les autoritats italianes a prop de la costa. I és que és ara, a l’estiu -les condicions meteorològiques i l’estat del mar milloren-, quan les sortides des del nord de l’Àfrica, especialment des de Líbia, es multipliquen. I si es multipliquen les sortides també es multipliquen les morts, moltes de les quals passen desaparcebudes perquè els migrants s’ofeguen sense que ningú ho vegi. Ahir, però, va trascendir un cas. La plataforma Alarm Phone, un servei telefònic posat a disposició dels migrants que intenten creuar per mar a Europa, alertava del naufragi d’una pastera a poques milles de la costa líbia. Es van rescatar tres nàufrags amb vida. La resta, segons va explicar un pescador libi a Alarm Phone, eren més de cent persones i van morir ofegades.