Open Arms denunciarà els guardacostes libis per abandonament

BarcelonaEl metge de Lampedusa Pietro Bartolo, una de les persones que més han conviscut amb el drama humanitari que es viu al mar Mediterrani, ho ha repetit en diverses ocasions. “El que està passant al Mediterrani és pitjor que la inacció davant de l’Holocaust [...]. Aquesta vegada no podem dir que no en sabem res, perquè està passant tot al davant dels nostres ulls, en som conscients i hi tenim una responsabilitat enorme com a societat i com a continent”, argumenta sovint Bartolo, que fa anys que dona assistència mèdica als milers de migrants que arriben a aquesta illa italiana.

Aquests dies les paraules de Bartolo agafen encara més força. I Open Arms, després de visibilitzar per enèsima vegada la realitat que continuen vivint els migrants i refugiats que des del nord de l’Àfrica es juguen la vida al mar per trepitjar el Vell Continent, ha decidit fer un pas més. L’ONG badalonina denunciarà els guardacostes libis per haver abandonat al mar dues dones i un nen per deixar-los morir. “El nostre equip d’advocats està treballant-hi, però, de moment, segur que els denunciarem per abandonament”, va explicar a l’ARA Laura Lanuza, portaveu d’Open Arms.

L’organització va difondre dimarts les imatges de les restes d’una pastera que havien trobat a la deriva enmig del Mediterrani. Entre els trossos de l’embarcació destruïda hi havia els cadàvers d’una dona i un infant, i una altra dona camerunesa que, tot i haver sobreviscut, estava en estat de xoc. L’ONG deia a Twitter que aquestes eren les últimes víctimes “de la política de Matteo Salvini”, en referència a la gestió que ha impulsat el vicepresident italià, que ha tancat tots els ports als migrants i ha transferit les tasques de rescat a alta mar a la guàrdia costanera líbia. Poc després el fundador d’Open Arms, Oscar Camps, que és a bord del vaixell, va explicar que els guardacostes libis -després de recollir la resta de migrants, un total de 158- van deixar les dues dones i el nen abandonats a la deriva, i “van enfonsar la seva barca perquè es negaven a pujar a la patrullera”.

Laura Lanuza explicava a l’ARA que el vaixell de l’ONG està tornant cap a Espanya amb la supervivent a bord, i s’espera que desembarquin a Mallorca dissabte. El govern italià els va donar permís perquè atraquessin al port de Catània, però l’ONG badalonina s’hi va negar. “Creiem que no és un port segur, ni per a nosaltres, ni per a la dona rescatada”, va assegurar Lanuza, en referència a la persecució que estan patint del govern de Salvini. “A més, el testimoni d’aquesta dona pot desmuntar el discurs d’Itàlia, que vol que creguem que Líbia és un soci vàlid”, apunta la portaveu, que recorda que al país africà -amb qui la UE ha fet tractes per frenar la immigració- hi ha grups armats que extorsionen i abusen dels migrants.

Els ulls del Mediterrani

Per la seva banda, Líbia va respondre ahir a les acusacions de l’equip de rescat. El missatge, però, era una mica ambigu. “La guàrdia costanera salva vides humanes: durant l’any passat va rescatar més de 80.000 persones, tot i la falta d’equipaments i les difícils condicions”, va limitar-se a dir un portaveu de la marina de Trípoli.

La feina d’Open Arms, l’única ONG que rescata amb freqüència al Mediterrani central, evidencia que aquestes organitzacions humanitàries s’han convertit en l’única manera de saber què passa enmig del mar. Quan els seus equips de rescat no hi són, no arriben notícies de la zona, tot i que les sortides des de Líbia -i també els naufragis i, per tant, les morts- no s’aturen. “Mira aquest cas. Si no hi haguéssim sigut nosaltres, el mar hauria engolit els cadàvers, i als mitjans només hauria arribat la versió que els guardacostes libis havien salvat 158 persones”, recorda Lanuza.

En aquesta ocasió a bord d’una de les naus d’Open Arms hi viatgen el jugador de la NBA Marc Gasol i Erasmo Palazzotto, un diputat sicilià de l’Esquerra Italiana. “Soc aquí perquè em fa vergonya que Itàlia i Europa siguin còmplices i responsables d’aquestes morts”, va dir a l’ARA Palazzotto.