IMMIGRACIÓ
Internacional16/04/2019

L’‘Open Arms’: 100 dies bloquejat a Barcelona pel govern espanyol

La situació al Mediterrani central empitjora amb la crisi a Líbia

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaAvui fa 100 dies que l’ Open Arms , el vaixell de rescat de l’ONG dedicada al salvament de persones al Mediterrani, està bloquejat en un racó amagat del port de Barcelona. Concretament des del 8 de gener, quan el govern espanyol va denegar l’autorització per sortir a salvar vides al Mediterrani central, amb l’argument que Itàlia i Malta no els deixarien desembarcar els nàufrags que rescatessin i que el vaixell no reuneix les condicions de seguretat per portar els nàufrags fins a Espanya.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Proactiva Open Arms ha llançat aquesta setmana una campanya amb el lema “Vides o morts” en què insta els candidats a les eleccions del 28-A a posicionar-se sobre el bloqueig i la situació dels vaixells de les ONG de rescat al Mediterrani central.

Cargando
No hay anuncios

El bloqueig de l’ Open Arms arriba a l’extrem que l’organització ha vist com el ministeri de Foment -del qual depèn la capitania marítima- ha rebutjat fins i tot que el vaixell pugui fer maniobres d’entrenament de rescats als afores del port de Barcelona. El mes passat l’ONG tampoc va rebre autorització per portar el vaixell a Beirut, on havia estat convidat a participar en activitats de sensibilització amb motiu d’una trobada sobre immigració a la Mediterrània organitzada per formacions d’esquerra europees.

Més dur que Salvini

La situació de l’ONG badalonina contrasta fins i tot amb la realitat d’Itàlia, on el vicepresident ultradretà Matteo Salvini, que ha liderat la guerra contra els vaixells humanitaris europeus tancant-los els ports, ha permès que el Mare Jonio, de la plataforma italiana Mediterranea, continuï operant en els rescats.

Cargando
No hay anuncios

L’espera està costant molt cara a l’organització, que ha de pagar els salaris dels tripulants professionals i el costós manteniment del vaixell sense poder operar a la zona de salvament i tenir visibilitat als mitjans de comunicació per mantenir la seva principal font de finançament: les donacions solidàries, la majoria de particulars, que mantenen viu el projecte. Els dies a port són llargs i la tripulació viu amb impotència el bloqueig administratiu que els impedeix sortir a fer el que han après en els últims anys: rescatar embarcacions en perill amb desenes d’homes, dones i criatures.

Mentrestant, la situació al Mediterrani central continua empitjorant. A Líbia, on milers d’immigrants subsaharians estan atrapats en el seu penós camí cap a Europa en centres de detenció il·legals des d’on s’han arribat a construir autèntics mercats d’esclaus, el conflicte entre les diferents faccions que es disputen el control del país s’ha agreujat des de las setmana passada amb l’ofensiva liderada pel mariscal Khalifa Haftar sobre Trípoli. A més, la decisió de la UE de retirar les embarcacions militars de l’operació Sofia, que no tenien com a prioritat el rescat però que havien salvat desenes de milers de persones fins al 2017, complica encara més les coses. L’ONG es planteja a partir d’ara treballar en missions d’ajuda humanitària i d’observació per documentar les violacions dels drets dels migrants al mar.