Espanya, amb la meitat d'habitants a finals d'aquest segle?

BarcelonaL'última prospectiva de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) publicada el 2019 preveu que l'any 2100 hi podria arribar a haver un pic d'11.000 milions de persones a tot el món. Una xifra que alerta als demògrafs perquè posaria encara més en qüestió els límits del planeta: agreujaria la ja preocupant emergència climàtica i s'estressarien encara més els sistemes alimentaris i de pobresa mundials. Aquest dimarts, però, un estudi publicat per la revista mèdica britànica The Lancet qüestionava les previsions de l'ONU i, a partir de diversos càlculs matemàtics i estadístics, considera que un cop superada la dècada del 2060 la tendència demogràfica mundial es revertirà per tendir a la baixa. Segons aquest estudi, Espanya tindria la meitat d'habitants que té ara al 2100.

La publicació de The Lancet coincideix amb les perspectives de l'ONU que s'arribi als 9.700 milions d'habitants al món a mitjans d'aquest segle, tot i que l'organisme internacional ho preveu per a la dècada dels 50 i, la revista mèdica, per a la dècada dels 60. Però és a partir de la segona meitat de segle quan la tesi que planteja l'estudi capgira les previsions. Un cop assolit aquest pic de 9.700 milions d'habitants, la població mundial s'aniria reduint lentament fins a baixar als 8.800 al 2100.

Segons les previsions de l'estudi, fet per investigadors de diferents països, més de 20 països veurien reduïda la seva població per sota de la meitat, entre els quals Espanya, Itàlia i Portugal, tres dels països europeus amb una taxa de natalitat més baixa. El Japó o Tailàndia també estarien en aquesta llista.

Els experts qüestionen les previsions a llarg termini

L'experta en demografia i professora de la UB, Dolores Sánchez, alerta, però, de la dificultat de fer previsions a tants anys vista i qüestiona les xifres a la baixa de l'estudi. "És impossible fer previsions a escala mundial d'aquí a finals de segle. Hi ha diversos factors a tenir en compte: socials, culturals i dels moviments migratoris, que poden ser canviants. Això els models matemàtics no ho poden preveure a tan llarg termini", indica. "A més, l'estudi parteix d'una taxa de fecunditat més baixa que la de les previsions de l'ONU i això afecta el nivell de reemplaçament poblacional. Fer previsions amb un nivell de fecunditat tan baix és qüestionable", argumenta Sánchez.

"És gairebé impossible fer projeccions a tants anys vista", coincideix Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB i professor col·laborador de la UOC. "A escala estatal, les previsions de l'INE no arriben més enllà dels 50-60 anys vista. Imagina si parlem a 80 anys vista i en l'àmbit global", afegeix.

Un dels factors clau que anomena l'estudi és una substancial millora de l'accés de les dones a l'educació i al mercat laboral, així com un major accés als mètodes anticonceptius, a l'Àfrica, continent que seguiria multiplicant la seva població –Nigèria arribaria als 790 milions d'habitants–, però amb un creixement menor que en les perspectives de l'ONU. "A l'estudi es parteix d'aquestes hipòtesis per a les dones del continent Africà, que tant de bo es puguin complir, però avui dia és difícil d'imaginar que això pugui passar", valora Miret.

Sánchez recorda que no és "tan fàcil canviar en només uns anys" la mentalitat familiar o de tenir diversos fills a causa de les qüestions socials i culturals molt arrelades segons el país. En el cas d'Europa, la professora de la UB indicia els moviments migratoris i les polítiques de natalitat i de garanties dels drets de la dona com dos dels principals factors que afecten directament en la taxa de fecunditat.

La previsió per a Espanya, en dubte

Els dos experts en demografia també qüestionen la previsió demogràfica que l'estudi fa respecte a Espanya, en què indica que veuria reduïda la població a la meitat el 2100: 23 milions. "Els indicadors que tenim fan evident que la població a Espanya es reduirà, però és impensable pensar que caurà fins a la meitat", coincideixen. "No hem d'oblidar que Espanya és una de les principals portes d'entrada d'Àfrica a Europa i el tipus d'immigració que ve a l'estat espanyol, en la seva majoria, ve a treballar i arriben en edat jove o adulta però en una fase primerenca. Per tant, és població en edat fèrtil", continua Sánchez.

Per la seva banda, Miret recorda que en aquest aspecte són clau "les polítiques que adoptin els països receptors d'immigrants", quan la tendència dels últims anys a la Unió Europea i als Estats Units està sent la de tancar fronteres. En el cas concret d'Espanya, el professor i investigador també posa el focus en el mercat laboral i el relaciona amb la natalitat: "Que hi hagi població més envellida i que augmenti l'esperança de vida no és un problema, el problema són les elevades taxes d'atur entre la població jove i en edat adulta". Una esperança de vida a l'estat espanyol que, en aquest 2020 atípic, es veurà reduïda "en un any o dos" per l'acarnissament del coronavirus en la gent gran. "És moltíssim, ens hem de remuntar als anys de la Guerra Civil per trobar uns canvis així".

En l'àmbit mundial, Miret afirma que si augmenta l'esperança de vida, això ha d'anar d'acord amb una reducció de la natalitat si no es vol castigar encara més el planeta. L'estudi publicat a The Lancet diu que s'anirà a la baixa a finals de segle; les previsions de l'ONU, tot el contrari.