L'ONU acusa Eritrea de crims contra la humanitat

Una comissió relata violacions sistemàtiques en aquest país des què el 1991 va guanyar la independència

Marta Rodríguez
08/06/2016
3 min

BarcelonaDos anys ha necessitat l’ONU per concloure que Eritrea és un gran camp de concentració i que a l’interior de les seves fronteres es cometen crims contra la humanitat de forma “general i sistemàtica” des del 1991, quan va guanyar la independència d’Etiòpia. En roda de premsa a Ginebra, el president de la comissió sobre els drets humans en aquest petit país de la banya de l’Àfrica, Mike Simth, ha instat la comunitat internacional a no mirar cap a una altra banda i fins i tot va assenyalar la possibilitat d’enviar a la Cort Penal de l'Haia el president, l’autocràtic Isaias Awerki, i d’altres responsables militars i del partit governant a la Cort Penal de l’Haia.

A més, Smith ha demanat al Consell de Seguretat que apliqui sancions, una petició que arribava just després que es coneguessin els plans de la Unió Europea per intentar aturar l’arribada de migració irregular procedent dels països subsaharians. Els Vint-i-Vuit plantegen castigar estats com Eritrea o el Sudan, per citar-ne dos amb un alt índex de refugiats, traient-los els incentius econòmics i comercials que manté si no són capaços de frenar els seus fluxos cap a territori comunitari. Només l’any passat, 47.025 eritreus van demanar asil polític a Europa, convertint-los en el tercer col·lectiu més nombrós. Es calcula que al voltant del 6% de la població ha fugit de les condicions de misèria i pobresa extrema i de la gran repressió.

Multitud de crims

Segons l’informe de les Nacions Unides, el catàleg de crims a Eritrea és ample i variat. La ciutadania està sotmesa al servei militar obligatori indefinit en el cas dels homes, detencions arbitràries, represàlies per suposades accions d’altres membres de la seva família, discriminacions basada en l’ètnia o la religió, violència sexual i de gènere, desaparicions forçoses i assassinats.

La fotografia de la brutalitat és completa amb la sospita que hi ha entre 300.000 i 400.000 esclaus. L’organització Reporters sense Fronteres situa any rere any el país en l’última posició de la llista sobre l’índex de la llibertat de premsa, amb 16 periodistes entre reixes.

“Eritrea és un estat autoritari. No hi ha una justícia independent, no hi ha un Parlament, i no hi ha altres institucions democràtiques”, ha afirmat Smith, que ha admès que amb aquest panorama els dirigents polítics i militars del país tenen garantida la impunitat total. “Hi ha gent que passa quatre anys sense veure la seva família i que és sotmesa a formes de treball forçat i a la jerarquia militar o ha perdut control total de les seves vides, i això és esclavitud moderna”, ha constatat el president de la comissió, segons recull l’agència Efe.

L’informe s’ha hagut d’elaborar a partir d’entrevistes amb un miler d’eritreus exiliats a 13 països, ja que el govern d’Awerki va vetar l’entrada al país dels investigadors. No obstant això, lluny d’obviar els resultats, l’executiu ha desqualificat aquest dimecres la investigació. En aquest sentit, Yemane Ghebreab, assessor del president, l'ha acusat de “total falta d’imparcialitat i objectivitat” i “manca de rigor i veracitat”, assegurant que el país té unes baixíssimes taxes de violència, amb “només una o dues violacions a l’any” per una població de gairebé quatre milions.

stats