L'ONU demana per tercer cop l'alliberament de Julian Assange

BarcelonaEl Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU ha demanat aquest divendres al govern britànic que alliberi el fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, i alhora ha criticat severament que se'l mantingui en una presó d'alta seguretat que no correspon als delictes dels quals és acusat.

Es tracta del tercer pronunciament que fa aquesta instància d'experts independents que treballen sota el paraigua de les Nacions Unides, a favor de la llibertat de l'activista que va fer possible la filtració de centenars de milers de documents classificats dels Estats Units.

Els dos primers els va emetre quan estava asilat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, mentre que el d'avui es produeix dos dies després que Assange fos condemnat a 50 setmanes de presó per haver trencat el 2012 (quan va anar a refugiar-se a la legació diplomàtica) les condicions de la seva llibertat condicional. "El dret a la llibertat del senyor Assange ha de ser restablert", afirma el Comitè, tal com ja ho va fer el 2015 i el 2018.

En detall, els experts qüestionen "la desproporcionada sentència" contra l'informàtic australià, ja que, tal com s'explica en una declaració pública, al Regne Unit la violació de la llibertat condicional "és un delicte menor" en aquest país i requereix una pena màxima de dotze mesos de presó. En aquest sentit, l'organisme afegeix que encara que Assange va infringir en efecte la llibertat condicional, de totes maneres i en la pràctica va seguir detingut, encara que fos a l'ambaixada equatoriana, d'on no sortia per por a ser detingut a petició de les autoritats de Suècia, que l'acusava de delictes sexuals.

D'altra banda, un jutjat de Madrid ha deixat en llibertat amb mesures cautelars dos ciutadans espanyols acusats d'haver intentat vendre presumptament material gràfic –vídeos i fotografies del dia a dia del periodista australià– i documents robats durant la seva estada a l'ambaixada equatoriana per tres milions d'euros. El cas, que va destapar la setmana passada el diari 'El País', implica José Martín Santos, un periodista d'Alacant que va ser condemnat a tres anys d'estafa i un programador informàtic.

L'advocat equatorià d'Assange, Carlos Poveda, estima que els dos implicats es van fer amb uns 90.000 documents, entre textos, fotografies, vídeos, converses de WhatsApp i correus electrònics. La defensa entén que els dos detinguts formen part d'una trama de presumpte espionatge de l'estat equatorià al fundador de Wikileaks.