L'ONU busca un Acord de París per als oceans

BarcelonaL'ONU està negociant un tractat internacional que podria servir per declarar zones protegides en almenys el 30% de les aigües internacionals, tal com reclamen els científics. En l'actualitat només un 3% dels oceans estan protegits. El pacte inclouria també la creació d'un organisme internacional responsable d'aquestes zona d'alta mar, que s'encarregaria també, entre altres coses, de "prendre mesures contra les illes de plàstic" que embruten diversos oceans, especialment el Pacífic, explica la responsable de la campanya Oceans de Greenpeace, Pilar Marcos.

Reunits a Nova York des de la setmana passada, representants dels 193 països de l'ONU finalitzen avui una segona ronda de converses que han de culminar el 2020 amb la signatura d'un tractat internacional per protegir l'alta mar, una mena d'Acord de París per als oceans.

L'esborrany que hi ha sobre la taula posa el focus en la creació d'un organisme "científico-tècnic" que s'encarregui de prendre decisions respecte de les aigües que queden més enllà de les 200 milles nàutiques que cada país amb costa té sota la seva jurisdicció, per tal de protegir la seva enorme biodiversitat de les amenaces creixents.

"Les aigües internacionals són terra de ningú", afirma Marcos per telèfon des de Nova York, "i el que estem veient és que han quedat en mans d'uns pocs països rics que són els que tenen la tecnologia pesquera més potent -com Espanya-, la tecnologia per a la mineria de profunditat o per la recerca de recursos genètics en alta mar".

La creixent explotació dels recursos d'alta mar, com la sobrepesca, l'extracció dels "recursos genètics marins" o la mineria en la profunditat del mar, se sumen avui perillosament a les amenaces del canvi climàtic i de la contaminació per plàstics.

"La velocitat a la qual s'ha escurat l'alta mar d'alguns dels seus animals més espectaculars i icònics no deixa de sorprendre'ns. Les pèrdues extraordinàries d'aus marines, tortugues, taurons i mamífers marins revelen un sistema de govern defectuós que els governs de les Nacions Unides han de solucionar amb urgència", diu el biòleg Callum Roberts, de la Universitat de York, que ha col·laborat amb Greenpeace en l'elaboració d'un estudi científic per determinar les zones oceàniques que caldria convertir en santuaris marins.

L'esborrany del tractat internacional dedica diversos articles als "recursos genètics marins, incloses qüestions de beneficis compartits". Avui, una sola empresa, la transnacional química BASF, té registrat el 47% de les patents dels recursos genètics marins. Mentrestant, la mineria al fons del mar segueix en expansió, amb 29 concessions emeses ja per explotar nòduls de polimetalls, sulfurs i zones riques en cobalt.

El problema del plàstic no apareix explícitament citat, de moment, en l'esborrany, però Marcos està convençuda que l'organisme internacional de supervisió que crearà el tractat serà el responsable també de vigilar les illes de plàstic i posar mesures per a la seva neteja. Tot i així, destaca que "el problema del plàstic, tot i així, està a terra, és necessari canviar amb el sistema de consum i la hiperproducció de plàstics d'un sol ús", afirma.

Amb tot, la sobrepesca és encara la principal amenaça per a la biodiversitat marina. El 77% de la flota pesquera que actua en alta mar pertany a només cinc països: la Xina, Taiwan, el Japó, Indonèsia i Espanya. I més de la meitat dels peixos pescats que s'han estudiat estan sent explotats a un ritme que supera el seu màxim sostenible, denuncia Greenpeace, que participa com a observadora en les negociacions de l'ONU, junt amb altres organitzacions de conservació oceànica.

El canvi climàtic, alhora, ha elevat la temperatura en la superfície del mar al seu rècord històric en l'any 2018 i ha generat una acidificació que està acabant amb els esculls de corall més valuosos del món. La meitat de les emissions de CO2 del món són capturades pels oceans, que l'emmagatzemen a gran profunditat: sense aquesta contribució la temperatura de la terra seria tan alta que es tornaria inhabitable.

L'esborrany de tractat internacional planteja la creació d'àrees protegides a alta mar, com la principal mesura per preservar la biodiversitat i la riquesa d'aquestes aigües, que representen el 73% del volum dels oceans i el 43% de la superfície total de la terra. També intenta establir mecanismes per "avaluar" i mesurar els "impactes de les activitats humanes en les aigües internacionals", amb informes preventius que haurien de fer els estats responsables de les activitats abans d'obtenir el permís.

Per a Greenpeace, l'eina de les àrees protegides a alta mar és indispensable i per això ha presentat un estudi amb les universitats d'Oxford i York, que és fruit d'un any d'investigacions i que pretén "revolucionar la fórmula sobre com es decideix quines àrees han de ser protegires i per què". El resultat de l'estudi és un mapa interactiu que ha dividit tots els oceans en 25.000 unitats de 100 per 100 quilòmetres i han mapejat la distribució de fins a 458 característiques de conservació diferents, per generar centenars d'escenaris possibles per una xarxa de santuaris oceànics.