Les ONG de rescat s’alien al mar i a terra contra Salvini i l'Europa fortalesa

BarcelonaDesprés d’haver-se enfrontat al bloqueig dels governs d’una Europa on creix la xenofòbia, les ONG de rescat al Mediterrani han decidit fer front comú. Des d’avui patrullen al sud de Lampedusa a la recerca d’embarcacions en perill, desafiant juntes, com a flotilla humanitària, tots els obstacles. L''Open Arms', de l’ONG badalonina; el 'Sea-Watch3', de l’organització de rescat alemanya, i el 'Mare Jonio', el vaixell de la plataforma ciutadana italiana Mediterranea, treballen des d'avui en aigües internacionals en una sola missió de rescat. L’objectiu: ser testimonis de la vulneració del dret marítim i del dret internacional i, en la mesura que puguin, salvar vides. El desafiament al govern de l’ultradretà Matteo Salvini, que ha tancat els ports a les embarcacions humanitàries i ha fet de la criminalització de la solidaritat amb els migrants el seu principal argument polític, és doble: a més de l’aliança al mar també treballaran conjuntament a terra. Han impulsat una xarxa de ciutats europees (que ja inclou Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Düsseldorf, Berlín, Palerm, Nàpols, Milà i Bolonya) que s’oferiran a acollir els rescatats que pugui salvar la flotilla humanitària.

Des de fa mesos gairebé no hi ha presència d’ONGs al Mediterrani central, a causa del tancament dels ports d’Itàlia i de Malta, que, a més, han bloquejat les embarcacions amb diferents pretextos legals. L’últim és el cas de l''Aquarius', aturat a Marsella a petició de la fiscalia italiana per una suposada mala gestió dels residus. L''Aita Mari', un antic vaixell tonyinaire basc, està aturat per problemes burocràtics al port de Bilbao. Per això les ONG han esperat que les tres embarcacions estiguessin en aigües internacionals per fer pública la seva aliança, batejada amb el nom de #United4Med: “Som conscients que, si volen aturar-nos, ho faran", ha dit Giorgia Linardi, de l'ONG alemanya Sea-Watch, en la presentació de l'aliança al Museu Marítim de Barcelona.

La frontera més letal del planeta ho és avui més que ahir: enguany s'han comptabilitzat 1.267 morts i desapareguts al Mediterrani central, i un total de 22.558 persones han arribat per mar a Itàlia. L'any passat van ser 2.873 morts i desapareguts per 119.369 que van arribar amb vida. Les xifres constaten, doncs, que el bloqueig de les ONG ha disparat la mortalitat a la ruta. “Tenir vaixells de rescat aturats quan està morint tanta gent és inaudit”, denuncia Oscar Camps, de Proactiva Open Arms, que destaca que l’aliança està oberta a la incorporació de més entitats, ONGs de rescat i ciutats.

El bloqueig de les ONG ha suposat també una apagada informativa sobre la situació a la zona, que les ONG esperen trencar amb el que anomenen "protecció per presència". Tot just després que els vaixells arribessin a la zona de rescat han sabut que un pesquer espanyol, ‘Nuestra Madre Loreto’, havia rescatat 12 persones prop de Lampedusa. Des de fa mesos el centre de control de rescats de Roma no informa les ONG de la posició de les barques en perill, de manera que les han de trobar amb els seus limitats mitjans, inclosa l'avioneta 'Moonbird' de Sea-Watch, que també té dificultats per obtenir l'autorització per aterrar i enlairar-se i abastir-se de combustible. Les ONG no saben on podran desembarcar els nàufrags en cas que arribin a fer algun rescat, tot i que el fet que a la flota hi hagi un vaixell amb bandera italiana pot servir per fer pressió política i legal sobre el govern italià perquè accepti els desembarcaments. Amb els ports italians i maltesos tancats, els vaixells tampoc no disposen d'un port base a la zona per reabastir-se i fer els relleus de tripulació. "El nostre és un moviment de desobediència civil per obeir les lleis internacionals i el dret marítim, perquè ara el que està passant és que et persegueixen per complir la llei fent rescats i, en canvi, no passa res si en lloc d'ajudar els nàufrags els vaixells miren cap a una altra banda" ”, apunta Erasmo Palazzoto, de Mediterranea. De fet, segons denuncien les ONG, molts vaixells mercants que circulen per la zona, una de les que tenen més trànsit marítim del món, apaguen els seus sistemes de posicionament per satèl·lit perquè no se sàpiga que estan a prop d'una pastera que ha emès un senyal de socors.

Linardi resumeix de manera palmària la situació actual a les aigües que separen Líbia d’Itàlia: “La UE està invertint milions d’euros en el control de les fronteres i l’equipament dels guardacostes de Líbia. El sistema es basa a interceptar la gent al mar i enviar-los a Líbia, un país que no és segur (i no ho diem nosaltres, ho diu l’ONU), on són empresonats en centres de detenció. Allà pateixen abusos increïbles, no tenen dret a un advocat ni cap altre dret. I d’allà només se’n pot sortir de tres maneres: pagant una elevada suma de diners, com a esclau (esclava sexual en cas de les dones) o mort. I els que aconsegueixen sortir-ne només poden ficar-se en una pastera. I són capturats al mar, i tornen a ser extorsionats, torturats, violats, esclavitzats. I si tornen a fugir, són capturats de nou, tret que siguin rescatats per una ONG que els porti a Europa. Aquest sistema fa més lucratiu el tràfic perquè poden abusar de la mateixa persona moltes vegades”, denuncia la cooperant. “Tenim testimonis de gent que ha sigut retornada a Líbia cinc, sis i set vegades”.

L'últim episodi conegut s'ha produït aquesta setmana, quan forces armades líbies van assaltar un mercant que havia rescatat 78 nàufrags i els havia traslladat al port de Misrata, després de deu dies en què s'havien resistit a abandonar la nau. Abans de ser rescatats van veure quatre vaixells que no els van socórrer.