Una ONG israeliana acusa el seu govern d'haver creat un règim d'apartheid

Sabadell"Això és un apartheid". Amb aquestes paraules ha titulat l'ONG israeliana B'Tselem un document publicat aquest dimarts en què fixa el seu punt de vista sobre la realitat política del seu país. És la primera vegada que aquesta entitat de defensa dels drets humans, fundada el 1989, nega el caràcter democràtic del país i utilitza el terme apartheid per referir-se al tracte diferenciat que l'estat ofereix als seus ciutadans en funció de si són jueus o àrabs.

L'entitat afirma que els "més de 14 milions de persones, aproximadament la meitat jueus i l'altra meitat palestins, que viuen entre el Jordà i el Mediterrani" ho fan "sota una única legislació", i no, com se sol presentar, sota dos règims separats que operen l'un en el territori sobirà d'Israel i l'altre en els territoris palestins, diferenciat per l'anomenada Línia Verda. "B'Tselem rebutja la percepció d'Israel com una democràcia [dins del territori sobirà d'Israel] que simultàniament manté una ocupació militar temporal [sobre els territoris palestins]", diu l'ONG, que recorda que l'ocupació dels territoris palestins fa més de 50 anys que dura, per la qual cosa, reitera, no es pot parlar d'una situació "temporal". "B'Tselem ha arribat a la conclusió que el llistó per definir el règim israelià com un règim d'apartheid s'ha superat després de considerar l'acumulació de polítiques i lleis que Israel ha concebut per reforçar el seu control sobre els palestins", afegeix l'entitat.

"A la base de l'ampli ventall de polítiques israelianes hi ha un principi organitzador: avançar i perpetuar la supremacia d'un grup, els jueus, sobre un altre, els palestins", afirma l'entitat. En aquest sentit, B'Tselem denuncia que "els jueus fan la seva vida en un espai únic i contigu, on gaudeixen de tots els drets i de l'autodeterminació", mentre que "els palestins viuen en un espai fragmentat en diferents unitats, cadascuna amb una sèrie de drets diferents, atorgats o denegats per Israel però sempre inferiors als que tenen els jueus".

Quatre àmbits

En concret, l'organització assenyala quatre aspectes mitjançant els quals l'estat d'Israel du a terme les seves polítiques discriminatòries. En primer lloc, el control de la terra, que és vista com "un recurs destinat majoritàriament a beneficiar la població jueva". L'ONG assenyala que, des de l'ocupació dels territoris palestins el 1967, Israel ha construït en aquesta àrea "més de 280 assentaments per a uns 600.000 ciutadans israelians jueus", però en canvi "no ha construït ni una sola comunitat per a la població palestina" ni a un costat ni a l'altre de la Línia Verda.

El segon aspecte que cita B'Tselem és la ciutadania, i destaca que qualsevol jueu que visqui a qualsevol lloc del món, i també els seus descendents, "té dret a la ciutadania israeliana", mentre que "els palestins no poden immigrar a les àrees controlades per Israel, fins i tot si ells, els seus pares o els seus avis hi van néixer o hi van viure".

El document es refereix també a la llibertat de moviments, que és absoluta en tot el territori (tret de la franja de Gaza) per als ciutadans israelians però molt limitada per als palestins, que necessiten permisos especials per desplaçar-se entre les diferents unitats territorials controlades per Israel i per sortir a l'estranger.

Finalment, B'Tselem assenyala el diferent tracte entre les dues comunitats pel que fa a la representació política. Tot i que els ciutadans palestins poden votar i presentar-se a les eleccions, "els líders polítics minen contínuament la legitimitat dels representants polítics palestins". A més, recorda, els habitants dels territoris ocupats no poden participar "en el sistema polític que determina la seva vida i el seu futur".

Com destaca l'organització, en tot el territori el control sobre tots aquests aspectes depèn exclusivament d'Israel, que recentment ha apuntalat "la seva ideologia supremacista" amb gestos com l'aprovació de la llei que defineix Israel com una "nació estat jueva" o les declaracions formals sobre la intenció d'annexar-se més parts de Cisjordània. "Els principis fonamentals del règim israelià, tot i que fa molts anys que s'estan implementant, s'han fet més explícits recentment", diu el director executiu de B'Tselem, Hagai El-Ad. Segons ell, la llei de la nació estat "va convertir l'existent discriminació contra els palestins en un principi constitucional". Amb tot, El-Ad considera que aquestes constatacions "no han de conduir a la desesperança", sinó que constitueixen "una crida a canviar". "Al cap i a la fi, la gent ha creat aquest règim, i la gent el pot canviar", conclou.