Una Grècia desbordada intenta gestionar l’acord amb Turquia

Barcelona / Brussel·les“Si no fos per les ONG, aquí no hi hauria ningú, seria el caos”. La catalana Gemma Poca és una infermera que ha decidit anar a donar un cop de mà a Grècia en la crisi dels refugiats i, de camí cap a Idomeni, a la frontera amb Macedònia, constata de primera mà la falta d’organització que hi ha per atendre el drama humanitari. “Només he vist policies que s’esperaven en l’únic lloc cobert mentre els refugiats es mullaven per la pluja”, explica entre indignada i incrèdula.

Diumenge va entrar en vigor el polèmic acord entre la UE i Turquia. Totes les persones que hagin arribat a aigües gregues des d’aquell dia seran retornades al país eurasiàtic a partir del 4 d’abril. Un compte enrere precipitat que ha enganxat Grècia amb pocs recursos per fer-hi front. La Comissió Europea calcula que Atenes necessitarà 4.000 funcionaris de Frontex i altres organismes per poder gestionar l’acord. Els països membres hi enviaran personal a partir del 28 de març, d’entre el qual destaquen 30 jutges d’altres països per donar suport als magistrats grecs, intèrprets, 1.500 policies i 50 experts en expulsions i readmissions de persones. Frontex també demana vuit vaixells per transportar les persones.

Aquest dilluns cinc policies turcs havien arribat ja a l’illa de Quios, i s’esperava que n’arribessin 19 més a les illes de Lesbos, Samos, Leros i Kos per cooperar amb les autoritats gregues en els tràmits burocràtics.

Poc més de 24 hores després que entrés en vigor l’acord UE-Turquia, continuen arribant refugiats a Grècia. És més, segons un balanç oficial, fins ahir a les 7 havien tocat terra 1.662 persones, el doble que el dia anterior. I encara hi ha 51.000 persones bloquejades a la frontera grega amb Macedònia, tancada.

Els refugiats arribats abans de diumenge eren transportats al continent: “45,5 euros per anar a coberta -relata Poca-, només tres euros menys que jo, que he pogut viatjar en primera classe”. La infermera voluntària assegura que molts han fet el trajecte a l’exterior, passant fred, i ha denunciat la nul·la atenció mèdica que han rebut. “Hi ha molts nens amb infeccions respiratòries o enfebrats, i embarassades, i a l’interior del ferri no hi anava cap metge”, denuncia aquesta infermera, que amb altres voluntaris va improvisar una petita sala de cures, molt insuficient, reconeix.

“Ningú explica res als refugiats, no saben on van”, es queixa Poca, que fa uns dies va decidir agafar el seu cotxe particular i conduir fins a Grècia. L’automòbil ha fet un gran servei. A banda de permetre-li la mobilitat, la voluntària ha fet entrar molts immigrants que recollia pel carrer per donar-los escalf, un moment de descans, diu.

Migrants econòmics des d’ara La Comissió Europea espera que a partir del 4 d’abril els estats membres ja estiguin preparats per acollir refugiats que entrin legalment des de Turquia. Brussel·les espera posar en pràctica el pacte accelerant el procediment d’expulsió. Especialment de “migrants econòmics” que no tenen dret a asil, i que pot començar “des d’ara mateix”, segons fonts comunitàries. Les persones amb dret a protecció internacional, com sirians i iraquians, podran demanar asil a Grècia, on s’estudiarà el seu cas de manera individual. Però només en comptades ocasions s’atorgarà l’asil, com menors no acompanyats o persones que confirmin l’existència de familiars pròxims en un altre estat membre. En la majoria de casos, tornaran a Turquia. De moment, tots els estats, excepte Hongria i Eslovàquia, s’han mostrat a favor d’acollir 72.000 sirians.

El procediment començarà quan Turquia modifiqui la seva legislació perquè Grècia pugui considerar el país eurasiàtic com a “segur”. Perquè així sigui, Ankara ha d’ampliar les seves garanties de protecció internacional a totes les nacionalitats.