Les ONG alerten de l’augment de menors d’edat que emigren sols

BarcelonaNomés en la primera quinzena d’aquest mes d’abril a les costes de Lampedusa hi han arribat 7.500 immigrants, dels quals 615 eren menors d’edat. I d’aquests, 418 venien sols, sense cap adult de referència. Són dades de l’ONG Save the Children que alerten sobre l’augment d’un fenomen que es repeteix a totes les rutes migratòries, des de l’estret de Gibraltar fins a la frontera de Mèxic i els Estats Units. En total, el 16% dels immigrants no han assolit la majoria d’edat, segons l’Unicef.

“No hi ha cap registre que posi xifres als menors no acompanyats [coneguts amb les sigles MENA]”, es lamenta Cristina Junquera, responsable de polítiques d’infància del comitè espanyol de l’Unicef. La causa del fenomen s’ha de buscar sobretot en els conflictes i les guerres de l’altra riba del Mediterrani, i en la pobresa.

Es calcula que la majoria dels MENA tenen entre 15 i 18 anys, però, per exemple, a la frontera mexicana el segment d’edat baixa a la franja d’entre 10 i 14 anys. Per a Gemma Pinyol, integrant de la consultora InStrategies i investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, el drama s’accentua perquè és en aquestes edats quan una persona és “més vulnerable”.

Els menors rescatats pateixen sobretot “estrès posttraumàtic” perquè han viscut “una situació extrema”, explica David del Campo, director de cooperació internacional i ajuda humanitària de Save the Children. “Arriben tan traumatitzats que un noi de 14 anys es converteix en un de quatre”, afirma en relació al fet que els menors han vist com els adults que eren la seva referència “han tingut més por que ells”, i això ha fet que no se sentin segurs.

Sense dades de quants MENA immigrants hi ha, es fa difícil posar rostre a un drama que marcarà “el futur” d’aquests nois, obligats a viure situacions de perill o traumàtiques, com estar embotits en una barcassa amb altres centenars de persones durant dies o sobreviure a la intempèrie o en naus industrials mentre esperen el senyal per embarcar.

En l’última parada

Els nois no sempre fan tota la ruta sense adults, sinó que sovint és en l’última parada -un port libi, en el cas de la ruta italiana- que s’hi queden. “Sovint els pares o familiars veuen que sols tindran més protecció als països d’acollida”, ja que la Unió Europea reserva encara una especial atenció per als nens i joves. Amb tot, la UE no s’escapa de les crítiques i denúncies d’ONGs perquè no manté els menors en espais exclusius i adequats a les seves necessitats.

La UE ha restringit les polítiques migratòries i cada cop posa més impediments per acceptar les demandes d’asil i, fins i tot, com passa a la frontera marroquina, la policia espanyola no permet ni tan sols que s’arribi a presentar la sol·licitud. Per a Pinyol, els conflictes oberts a l’Àfrica subsahariana o al nord del continent fan entendre que el 2015 serà encara pitjor que l’any anterior a les aigües del Mediterrani. Cal, diu aquesta experta, que els països europeus “siguin més solidaris entre ells i tinguin una política més coordinada” per poder gestionar millor els fluxos en els països fronterers, que són els que pateixen més pressió. Amb tot, insisteix, la immensa majoria dels immigrants trepitgen la Unió Europea de manera legal i és quan s’acaba el “visat de turista” que passen a ser irregulars.

Després hi ha les màfies, coincideixen els experts consultats. Un menor en ruta migratòria és “rendible” perquè els bitllets per a ells són més cars que els dels adults i són, a més a més, “un element per pressionar les famílies que van amb un menor”, afirma Del Campo.

Fruit de cap càlcul

Hi ha altres perills als quals ha de fer front un menor immigrant, que s’accentuen en el cas dels MENA. “La vulnerabilitat del col·lectiu fa que les xarxes i màfies hi vegin potencials víctimes de narcotràfic i prostitució”, subratlla la responsable de l’Unicef. Els menors sols són, en definitiva, peça fàcil per “reclutar” per cometre delictes o patir situacions de violència.

És aquesta vulnerabilitat -no només de menors, sinó d’adults provinents de països en conflicte- la que hauria d’obligar la UE a repensar la política migratòria, centrada a protegir fronteres i no rescatar nàufrags, denuncien les ONG. “La presència de menors indica desesperació i que les raons que forcen a migrar no responen a càlculs”, assegura Hernán Valle, de Metges Sense Fronteres.