Onada de repressió a Egipte davant l’aniversari de la revolució

TunisEl règim del mariscal Abdel Fattah al-Sissi està preocupat pel possible esclat d’una nova onada revolucionària el 25 de gener, cinquè aniversari de la revolta que va propulsar la Primavera Àrab, i ha optat per intensificar la repressió d’una oposició debilitada i escapçada. Durant les últimes setmanes, el règim ha dut a terme diverses batudes contra institucions i entitats vinculades a la joventut revolucionària d’aquest gran país àrab, que ha viscut una revolució, un cop d’estat i una contrarevolució en només quatre anys.

Amb tota l’oposició islamista entre reixes, inclosos l’expresident Mohammed Mursi i el guia suprem dels Germans Musulmans, el règim ha situat en el seu punt de mira l’oposició laica. Les autoritats han arrestat quatre responsables del moviment juvenil 6 d’Abril, que va jugar un rol important en les protestes que van desembocar en la caiguda del dictador Hosni Mubàrak. El moviment va ser declarat “organització terrorista” l’any passat. A més, també han clausurat una sala d’exposicions, un teatre i una editorial molt coneguts en el panorama cultural alternatiu del Caire.

Aquestes accions van coincidir amb un discurs del mateix president Al-Sissi en què va advertir el poble egipci contra una nova revolució argumentant que portaria el país a una situació de caos semblant a la que viuen “alguns països veïns”. Tot i que el règim ha aconseguit suprimir les manifestacions de l’oposició gràcies al recurs a la brutalitat policial, en les últimes setmanes s’ha viscut un marcat augment de l’efervescència a les fàbriques, amb diverses empreses importants paralitzades per les vagues.

Context prerevolucionari

La falta de llibertats, els abusos policials i la reactivació de les protestes obreres han portat alguns analistes, com la nord-americana Michele Dunne, del Centre Carnegie Endowment, a assenyalar que el context actual és molt semblant al que hi havia el 2010, just abans de la revolució . “Les batudes contra institucions culturals del centre del Caire i la detenció d’activistes formen part d’una campanya de la por de cara al 25 de gener”, sosté Fatma Serag, de l’Associació per la Llibertat d’Expressió i de Pensament.

No és la primera vegada que les autoritats sorgides del cop d’estat del 2013 tanquen una institució cultural independent. L’any passat van dissoldre Al-Fan Midan, una entitat que tenia com a objectiu portar la cultura als barris populars organitzant festivals gratuïts en places i parcs públics. A principis de desembre el règim fins i tot va assetjar Alaa al-Assuani, un dels referents culturals del país. Al-Assuani, un escriptor de fama internacional, es va veure forçat a suspendre un seminari a Alexandria per pressions governamentals.

“Des de fa dos anys, el marge de llibertat d’expressió i de creació s’ha reduït de manera molt substancial”, lamenta Serag. D’acord amb un informe del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Egipte és el segon país en nombre de periodistes empresonats, només superat per la Xina. En concret, almenys 23 reporters es marceixen entre reixes, vuit dels quals arrestats el 2013. Entre els casos més cèlebres internacionalment hi ha Mahmud Abu Zeid, conegut com a Shawkan, en presó preventiva des de l’agost del 2013 pel sol crim d’haver cobert una manifestació de l’oposició islamista.

L’abast dels abusos policials és tan gran que el règim no ha pogut evitar que alguns casos s’hagin colat recentment a les pàgines de la premsa oficialista. Al mes de novembre almenys nou persones van morir a causa de les tortures a què van ser sotmeses en comissaries i presons, cosa que va generar un moviment de protesta espontani entre els familiars i amics d’algunes de les víctimes. Des de llavors, diversos policies involucrats en els casos més mediàtics han sigut processats o condemnats a penes de presó.

Caps de turc

Probablement es tracta tan sols de trobar caps de turc per calmar la indignació popular i no pas d’un autèntic propòsit d’esmena davant les violacions sistemàtiques dels drets humans. No en va, en alguns casos, els agents van poder fugir en ser posats en llibertat provisional, un rar privilegi en un país que compta per milers les persones en presó preventiva per delictes menors.