L'OMS arriba dijous a la Xina per investigar l'origen de la pandèmia
Un any després de la primera mort per coronavirus a Wuhan, Pequín autoritza una recerca internacional
PequínDesprés de fer-se pregar, la Xina ha decidit finalment obrir les fronteres perquè un equip internacional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) investigui l'origen del coronavirus que ha martiritzat el món. Els científics hi arriben la mateixa setmana en què es compleix un any de la primera mort atribuïda al covid-19 a Wuhan, quan només era una estranya i letal pneumònia d'origen desconegut. El balanç des de llavors és ben conegut: gairebé dos milions de morts a tot el planeta i més de 90 milions de persones contagiades.
Després de superar nombrosos esculls i amb un retard d'última hora, el govern xinès ha anunciat aquest dilluns que autoritza l'entrada del grup d'experts de l'OMS. En principi, l'equip arribarà al país dijous vinent (14 de gener), però els integrants hauran de fer una quarantena de catorze dies abans de poder moure's pel país. L'objectiu de la missió, que es preveu que duri quatre setmanes, és intentar determinar l'origen del virus: de quin animal prové i com es va produir la mutació que va permetre que saltés als humans.
És difícil que un any després de l'inici de la pandèmia se'n puguin trobar gaires indicis, però el grup de científics de l'OMS, integrat per investigadors d'uns quants països, espera poder tenir accés a les mostres recollides al mercat de Wuhan, on es creu que va sorgir el brot. També confien en tenir accés a dades i registres clínics per estudiar si n'hi va haver casos abans del desembre i, per tant, si el virus feia més temps que circulava. Però hi ha lletra petita: és molt possible que l'equip només pugui treballar sobre les dades preliminars recollides per un grup de científics xinesos.
Una relació complicada
I és que la missió és el resultat de llargues i discretes negociacions entre la Xina i l'OMS, que han tingut alts i baixos. De fet, la setmana passada l'equip ja havia començat el viatge però es va haver d'interrompre perquè Pequín no havia autoritzat els visats. L'incident fins i tot va provocar unes inusuals crítiques del director general de l'OMS, Tedros Adhanom, que va declarar en conferència de premsa sentir-se "molt decebut" amb l'actitud de Pequín.
Era la primera vegada que el responsable de l'OMS llançava una crítica a la Xina, el govern de la qual sempre ha lloat per la gestió de la pandèmia i mai l'ha qüestionat per la falta de transparència. Des d'Occident, i especialment des dels Estats Units, s'ha criticat sovint la posició de l'OMS. Pequín, per la seva banda, ha intentat esquivar la polèmica i ha mirat de reduir l'incident a un problema burocràtic.
Malgrat que el missatge oficial del govern xinès sempre ha sigut mostrar-se disposat a col·laborar amb la recerca, la realitat és que ha aconseguit endarrerir un any qualsevol investigació independent. Ni tan sols l'OMS ha pogut treballar sobre el terreny ni trepitjar encara el famós mercat de Huanan, a Wuhan.
Rebrots que fan augmentar la preocupació
I, tot plegat, ara que fa un any de la primera mort confirmada per covid-19. Va ser el cas d'un home de 61 anys que va morir el 9 de gener del 2020 a causa d'una agressiva pneumònia: l'11 de gener es va confirmar que era causada per un coronavirus; el dia 12 se'n va compartir el genoma, i el 20 de gener Zhong Nanshan, el principal epidemiòleg xinès, va anunciar que es transmetia entre humans.
Un any després es pot afirmar que la Xina ha aconseguit controlar l'epidèmia. Però, al contrari que fa alguns mesos, en què el govern incentivava els viatges i el turisme durant la festa nacional de l'octubre, ara hi ha el temor de patir una segona onada. L'aparició de rebrots en províncies com Hebei, que envolta Pequín, ha disparat l'alarma i ha fet decretar el confinament d'unes quantes ciutats. El govern ha demanat a la població que no viatgi durant les vacances de l'Any Nou Xinès, que se celebra el 12 de febrer, unes festes durant les quals és habitual desplaçar-se per visitar la família. Les recomanacions van acompanyades de mesures indirectes. Per exemple, les agències de viatges no poden vendre paquets per anar a Pequín o altres destinacions turístiques. L'empresa del ferrocarril estatal també ha anunciat que tornarà els diners dels bitllets ja comprats.
A la capital, igual com a la província de Hebei, l'aplicació de salut que tothom porta al mòbil torna a ser necessària per entrar als llocs públics i fins i tot per agafar un taxi. També es recomana que les trobades siguin de no més de sis persones en restaurants i bars. Les universitats ja han avançat les vacances. Si es compara amb Europa o els Estats Units, el nombre de contagis que es registren diàriament al país asiàtic és mínim. Les mesures, en canvi, són superlatives: la setmana passada el govern de Xi Jinping va tancar una ciutat d'11 milions d'habitants després de detectar un brot que llavors afectava 117 persones.