El mul·là Omar, el líder dels talibans a l'Afganistan, va morir "fa dos o tres anys"

Ho asseguren aquest dimecres la BBC i Al Jazira, que citen fonts del govern afganès i d'intel·ligència

Imatge del mul·là Omar difosa pels EUA. ARA
Ara
29/07/2015
2 min

BarcelonaEl líder dels talibans a l'Afganistan, el mul·là Mohammad Omar, va morir "fa dos o tres anys", segons informa avui la BBC i Al Jazira, que citen fonts del govern afganès i d'intel·ligència. Un portaveu talibà no ha confirmat ni desmentit la notícia i s'ha referit a un comunicat que es farà públic en les pròximes hores.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La vida del mul·là Omar, l'home que va liderar el règim dels talibans a l'Afganistan en l'època prèvia als atemptats de l'11-S, ha estat sempre una incògnita per la falta d'informació oficial.

De fet, hi ha dues fotografies d'ell i no se sap ni si són autèntiques. Tampoc se sap què en va ser d'ell exactament després de la caiguda del règim talibà a l'Afganistan tot i que diferents informacions el van situar en un amagatall controlat pels paixtus a l'Afganistan o el Pakistan.

L'única font d'informació sobre Omar, qüestionable en quant a objectivitat tenint en compte el seu origen, és una biografia publicada pels talibans per commemorar el seu dinovè aniversari com a líder suprem.

Biografia incerta

El text, sobre el qual ni analistes ni observadors dels talibans es posen d'acord, explica que va néixer al poble de Chah-i-Himmat, al districte de Khakrez de la província de Kandahar, al sud de l'Afganistan. Es refereix a ell com a Mul·là Mohammad Omar "Mujahid", del clan Tomzi de la tribu Hotak.

Després de la mort del pare, un "erudit venerable i important figura social", la família es va traslladar a la província de Uruzgan, on va abandonar els estudis en una madrassa per convertir-se en jihadista i així "complir amb la seva obligació religiosa" després de l'ocupació soviètica.

La biografia repassa en un llista les seves gestes militars durant la guerra contra Rússia, destacant que va ser ferit en quatre ocasions i que en una d'elles va perdre l'ull dret.

L'any 1994 va fer-se càrrec del lideratge dels jihadistes islàmics per liderar la lluita contra els senyors de la guerra dels diferents clans que van reclamar el poder després de la caiguda del règim comunista l'any 1992. Dos anys després, el 1996, se li va atorgar el títol de "ameer-ul-momineen" o "cap dels piadosos creients", esdevenint el líder dels talibans.

En una secció que porta per nom "personalitat carismàtica", la biografia diu del mul·là que era "una persona tranquil·la" i que "mai perdia la calma". Se'l descriu també com "afable" i amb un "sentit de l'humor especial".

Una mort coneguda

L'excap del serveis secrets afgans, Assadullah Khalid, ha assegurat aquest dimecres que l'organisme d'intel·ligència coneixia des de fa anys la mort d'Omar.

"El nostre servei d'intel·ligència sabia des de fa anys que el mul·là Omar no està viu", ha escrit Khalid en el seu compte de Twitter.

No obstant però, l'Oficina del President d'Afganistan ha assegurat que no poden "ni confirmar ni desmentir" la informació que assegura que Mohhamad Omar ha mort.

stats