Omar Ashour: "Egipte s'aboca a l'escenari d'Espanya el 1936"

Omar Ashour és director del programa d'estudis sobre el Pròxim Orient de l'Institut d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Exeter i investigador del Brookings Doha Center. Nascut a Egipte, col·labora amb Al-Jazira i The Guardian .

¿Aquesta crisi pot desembocar en una guerra civil?

Sí, crec que el panorama actual portarà a una confrontació més gran i després pot desembocar en un escenari semblant al d'Espanya el 1936 o a Algèria el 1992. Perquè ens trobem en el mateix context, una societat molt dividida i alhora un govern molt incompetent, incapaç de contenir la polarització ciutadana i complir amb les expectatives del poble revoltat. Tot i això, l'exèrcit està aguditzant aquesta polarització mostrant la seva cara més repressora.

Quins són els riscos d'un conflicte més greu a Egipte?

És molt perillós perquè Egipte és quatre vegades i mig més gran pel que fa a població que Síria i tres cops més que Algèria als anys 90. Per tant, si la situació continua així el panorama empitjorarà de manera alarmant. L'única porta oberta és al diàleg, però el diàleg hauria d'haver començat abans del cop d'estat. Els islamistes consideren que Mursi és un ostatge i no s'asseuran a parlar fins que s'alliberi el seu president.

Com s'ha d'interpretar el paper d'ElBaradei en aquest context?

El Nobel de la pau ha decebut molts liberals perquè el que ha fet és explicar a tot el món que l'única manera de fer fora del poder un govern escollit democràticament és per la via de la força. En el fons ha vingut a demostrar una lluita pel poder. En les 14 vegades que els egipcis han estat cridats a les urnes des de la caiguda de Mubàrak, ElBaradei sempre ha estat al bàndol dels perdedors.

I quin és el rol dels salafistes?

Han volgut formar part del bàndol opositor durant el cop, però mai han tingut el suport popular en les protestes. La seva retirada mostra les divisions en el front colpista.