ENTREVISTA

Oluchi Omeoga: “Justícia vol dir erradicar el supremacisme blanc”

Entrevista a la cofundador de la branca de Black Lives Matter a Minnesota, l’estat nord-americà on va morir George Floyd

Oluchi Omeoga en una imatge de les protestes del 2015, com a portaveu del moviment Black Lives Matter a Minneapolis (Minnesotta).
Sònia Sánchez
06/06/2020
4 min

BarcelonaNascuda com a branca estatal del moviment Black Lives Matter a Minnesota, l’organització Black Visions Collective va adoptar aquest altre nom el 2017 “perquè calia una transició cap a un moviment més connectat amb la comunitat”, relata per telèfon Oluchi Omeoga, portaveu del moviment, que fa anys que treballa “per l’alliberament dels negres de Minnesota”, l’estat nord-americà on va morir George Floyd. Una lluita contra el racisme a la qual s’afegeix la lluita LGTB i pels drets dels immigrants, que també li toca personalment, com a transgènere i descendent d’immigrants nigerians. La mort de Floyd a mans d’un policia blanc a Minneapolis, la seva ciutat, l’ha portat de nou als carrers, però amb el convenciment que el canvi aquest cop és de debò.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quatre policies imputats. ¿Creu que aquesta vegada es farà justícia?

Justícia és una paraula interessant, perquè la justícia per a George Floyd és diferent que la justícia per a la comunitat negra o per a la població en general. El concepte de justícia que tenim és el de penalitzar en lloc d’actuar sobre les condicions que van permetre que això passés i fer retre comptes. Per a mi la justícia és la transformació necessària del sistema perquè això no torni a passar. Justícia en una forma transformativa, sobre com desconstruïm el sistema que ho va permetre, que vol dir erradicar el supremacisme blanc.

Minnesota és considerat un estat progressista. Vostè, que hi ha viscut sempre, ¿creu que hi ha molt de racisme policial?

La violència policial no només és la que mata, també n’hi ha en altres nivells. Aquesta violència habitual a Minnesota no és tan visible com la d’altres estats o països, però hi ha petites coses que passen desapercebudes. Perquè la desigualtat en la riquesa també és violència. La gran desigualtat en la propietat immobiliària que hi ha entre blancs i negres és violència, o la desigualtat d’ingressos. Quan mires tot això resulta que Minneapolis i Saint Paul (les Twin Cities, capital de l’estat) són dels pitjors llocs dins dels Estats Units per viure-hi si ets negre.

Què cal canviar dins de la policia?

Bona pregunta, però no crec que ningú en tingui la resposta. Una persona no pot abolir això. El que sé és que és la comunitat la que ens fa sentir segurs. A casa sempre m’han inculcat el valor de la comunitat. Però si et fixes en la policia de Minneapolis, veuràs que el 80% dels agents viuen fora de la ciutat. Com pot mirar per la comunitat algú que no hi viu?

¿Falta aquest lligam per recuperar la confiança en la policia?

No tinc cap tipus de confiança en la policia, en absolut. Ni crec que hi hagi cap possibilitat per recuperar-la. Sobretot quan penses que el primer objectiu que va portar a crear una força policial va ser caçar esclaus. La policia en aquest país és antinegres de manera inherent.

Aquesta nova onada de protestes és més gran que altres cops. ¿Hi ha tingut a veure el covid-19?

Això crec. Amb el covid-19 la gent està forçada a estar dins de casa i amb la seva comunitat, està veient el que passa i ho comenta amb els seus. I veuen que el que passa a Minneapolis també passa a la seva comunitat, sigui a Irlanda o a França, perquè tots estem sota la mateixa opressió del supremacisme blanc.

També són protestes més diverses.

Sí, crec que el d’ara és un moviment més ampli. Quan el moviment Black Lives Matter va néixer, entre el 2012 i el 2015, crec que els companys no van tenir una perspectiva intersectorial, però, gràcies a la feina feta per aquell moviment, ara sí que podem veure com totes aquestes coses, com les qüestions mediambientals i la violència de gènere, estan connectades amb l’estat policial. I entenem que el problema d’arrel que tenim és el racisme antinegre, però altres ètnies i altres col·lectius també lluiten per descolonitzar i contra el supremacisme.

Un supremacisme blanc que últimament se sent encara més fort.

Sí, a causa de la pujada del feixisme a nivell global, com al Brasil de Bolsonaro o a l’Índia que ataca els musulmans. La gent està entenent que totes aquestes coses estan connectades. Aquí hem vist com tot s’ha polaritzat en els últims quatre anys i la gent està dient que aquesta no és la manera com vol viure. El que vivim ara és definitivament un moment de canvi als EUA i a nivell global.

Com valora la resposta a les protestes que ha donat Donald Trump?

Crec que fa molta por. Veure que el president dels EUA, que és la persona més poderosa del planeta, diu que està bé disparar a algú per protestar i per expressar la seva opinió fa molta por. Perquè mostra que no té cap consideració per la humanitat. Però també estem veient com cada cop més gent surt a dir “Això no és el que vull”, o sigui que també té un efecte de rebuig en la societat que és important.

¿Creu que això influirà en el vot de la comunitat afroamericana en les eleccions del novembre?

No podem parlar de política electoral. Probablement hi haurà un canvi de vot. En els nostres moviments d’activisme comunitari mai no diem a la gent què ha de votar. Però, honestament, soc una persona que no creu en el sistema de dos partits que tenim als Estats Units.

Quin canvi espera de les protestes d’aquests dies?

El que ja està passant, que es generi un debat i una conversa que provoqui un canvi, una transformació del sistema. Però hem de ser conscients que perquè aquest moviment transformacional arribi moltes persones negres han hagut de morir. George Floyd, però també Trayvon Martin, Michael Brown, Philando Castile i tants altres que han hagut de ser assassinats perquè arribem aquí. És molt trist.

stats