Què és l'oli de palma i per què és polèmic?: deu preguntes amb resposta

BarcelonaLa ministra francesa d'Ecologia, Ségolène Royal, ha demanat, durant una entrevista de televisió, un boicot a la Nutella adduint que la popular crema de cacau està elaborada amb oli de palma. Posteriorment, Royal ha hagut de demanar disculpes, ja que fa un any que Nutella compleix el seu compromís de sostenibilitat, però la controvèrsia ja estava en marxa. En tot cas, què és l'oli de palma? Com s'obté? Quines conseqüències té el seu ús? En aquest article us expliquem per què l'oli de palma s'ha convertit en un dels principals enemics de les organitzacions mediambientals.

1. Què és l'oli de palma i per a què es fa servir?

És un oli vegetal que s'obté del fruit d'un tipus de palmera. Tot i ser originari de l'Àfrica, el seu cultiu es va estendre a Amèrica i, en les últimes dècades, a l'Àsia, i avui n'és el principal productor mundial. Ric en vitamines A i E, s'ha fet servir des de temps immemorials. A molts països s'usa per cuinar. Però el boom recent del producte s'explica perquè la indústria de l'alimentació va descobrir que, en ser un greix molt saturat, resulta un ingredient apropiat per aportar gust i textura a molts productes que, a més, es conserven millor. La demanda es va incrementar encara més quan el seu ús es va generalitzar en altres sectors, com la fabricació de sabons i, més recentment, biodièsels. També es fa servir de forma massiva en la indústria de la higiene i la cosmètica. A grans trets, el 80% de la producció mundial va parar a mans del sector de l'alimentació i el 20%, a altres indústries.

2. On es cultiva l'oli de palma?

A l'Àfrica, Amèrica i el Sud-est Asiàtic, en granges que necessiten unes condicions molt concretes. Els arbres d'on s'extreu necessiten estar aïllats, amb tres metres de diàmetre sense res al costat, i el cal un clima humit. Per fer espai, milions d'hectàrees de selves tropicals han estat cremades i talades. És un fenomen semblant al de la soja, la plantació de la qual està acabant amb enormes superfícies de boscos a Amèrica. El 90% de la producció mundial d'oli de palma prové de Malàisia i Indonèsia. Cada hora es destrueixen al Sud-est Asiàtic zones de boscos que equivalen, en dimensions, a 300 camps de futbol.

3. Per què es destrueixen boscos?

Per incrementar els beneficis. Segons WWF –el Fons Mundial per la Natura–, només a Indonèsia hi ha 20 milions d'hectàrees de superfícies ermes on es podrien instal·lar plantacions. Però la indústria s'estima més destruir els boscos perquè, d'aquesta manera, no només s'assegura el terreny per fabricar l'oli de palma, sinó que obté els beneficis de la fusta, una altra indústria lucrativa. Es calcula que en menys d'una dècada Indonèsia haurà perdut el 98% dels boscos com a conseqüència de la tala indiscriminada que es fa per obtenir l'oli. Borneu és un altre dels països severament afectats. En poques dècades, ha passat de ser verd a ser marró.

4. Què implica això per al planeta?

Els boscos tropicals són el principal mecanisme natural que té la Terra per a absorbir les emissions de CO2: ells sols són responsables de l'eliminació d'un terç de totes les emissions mundials. La conclusió és òbvia: si desapareixen els boscos, la lluita contra el canvi climàtic es convertirà en un objectiu encara més inassolible. Això comportarà un clima més extrem, sequeres, desglaç, inundacions… i, per tant, fam i desplaçaments de la població.

5. Què implica per a les poblacions locals?

Des de fa milers d'anys els habitants de països com Indonèsia han viscut dels boscos. La desaparició del seu hàbitat natural comporta que milers de persones perdin el sustent i es vegin obligats a emigrar a les ciutats. En molts casos, les poblacions indígenes pateixen la violència dels productors, amb actes d'intimidació i, en casos extrems, assassinats. Sovint, els governs venen les terres a les companyies, sense tenir en compte les poblacions indígenes que hi viuen. Els habitants d'aquestes terres que no emigren no tenen altre remei que treballar per a les plantacions, on són explotats i tractats com si fossin esclaus.

6. Quines són les conseqüència per a la fauna?

No ho tenen millor els animals, molts dels quals es veuen abocats a l'extinció. Els orangutans són les principals víctimes. Cada setmana en moren més de 50. Sense arbres, sense menjar, sense cap lloc on fugir, queden tirats enmig de paisatges desolats i moren de gana. Ara fa tres anys, Patrick Rouxel va filmar un documental on explicava el drama de 'Green', una femella d'orangutan trobada per una ONG després que el bosc on vivia fos destruït per fer espai per a les plantacions de palma. De fet, les companyies productores d'oli de palma consideren els orangutans com una pesta que ha de ser eliminada: maten els adults i s'enduen les cries per vendre-les. Tigres, lleopards, rinoceronts o elefants pigmeus també estan sent exterminats o bé moren en no tenir aliment ni casa.

7. Per què abans no se'n parlava?

L'ús de l'oli de palma per part de tota mena d'indústries, entre elles la de l'alimentació, s'ha disparat en un temps rècord. La producció era molt reduïda als anys 60 del segle XX, però avui ha arribat ja a 30 milions de tones anuals. I com que la demanda no para de créixer, les perspectives de futur apunten a un augment de la producció.

8. Com podem saber si un producte té oli de palma?

No és fàcil. Conscients de la mala premsa del producte, i temeroses de les campanyes de pressió que ONG com Greenpeace fan arreu del món, moltes marques l'amaguen a les etiquetes i, en comptes de parlar d'oli de palma, parlen d"oli vegetal". Una pista per saber si el producte té oli de palma és parar atenció als greixos saturats: si el contingut de greixos saturats supera el 40% del total de greixos, és pràcticament segur que ha estat elaborat amb oli de palma, digui el que digui l'etiqueta. Pitjor és encara el que passa en la indústria no alimentària: hi ha més de 200 noms que amaguen l'oli de palma, entre ells, glicerina.

9. El boicot és la resposta?

Els activistes més radicals demanen la prohibició de l'oli de palma, i fins que no arribi, el boicot per part dels consumidors de tots els productes elaborats amb oli de palma. Però no hi ha acció sense conseqüència, i algunes ONG alerten que boicotejar les marques que fan servir oli de palma és contraproduent, ja que els productors sense escrúpols desviaran la producció cap a mercats amb menys consciència ecològica, com ara Rússia, la Xina o l'Índia, mercats emergents amb centenars de milions de consumidors i un enorme potencial de creixement. A més, alerten que un boicot provocarà encara més sofriment en països pobres i molt poblats. Uns quatre milions de persones viuen del cultiu de l'oli.

10. Què es pot fer?

En vista de la seva utilització massiva, no sembla gaire realista confiar que l'oli de palma es deixi d'utilitzar. D'entrada, caldria buscar-ne substituts. Així doncs, la solució més factible passa, segons molts activistes, per establir normes estrictes que en regulin la producció, controlar de forma estrictes les zones on es cultiva –tal com fa Ferrero, que només compra oli de palma procedent de plantacions sostenibles per elaborar la Nutella–, etiquetar correctament el producte i crear un impost per penalitzar-ne el consum.