Odessa espera l'envestida de l'exèrcit rus

Enviada especial a Odesa (Ucraïna)Quan la matinada del 24 de febrer van caure els primers míssils russos sobre Odessa, Maria Mostovtxuk va córrer a fer les maletes i pujar al cotxe amb la seva mare i la seva filla de 12 anys. Però a l’últim moment s’ho va repensar i va decidir quedar-se. “Havia d’enviar-les a un lloc segur, però jo no soc de les que fugen”, diu aquesta pintora de 43 anys, que volia ser a casa seva per defensar la ciutat. Ara col·labora com a voluntària en una escola on recullen roba, medicines i menjar per a la Defensa Territorial, el cos de civils que s’han apuntat a defensar Ucraïna carrer a carrer, porta a porta, dels soldats russos. Odessa, la gran ciutat portuària de la costa del mar Negre, aquests dies espera l’embat de les tropes russes, que són a només 200 quilòmetres. Saben que són el pròxim objectiu del segon exèrcit més poderós del món, però afronten el perill imminent convençuts que poden guanyar. La moral és alta, per molt que la desproporció de forces militars és aclaparadora. I l'hora de defensar Odessa ha arribat.

El centre, que acull les seus de les institucions, està fortificat amb barricades de sacs terrers i bigues soldades en forma d’X i filats espinosos per frenar l’avenç dels tancs russos. Sobre els sacs terrers i en diversos llocs de la ciutat han penjat pancartes amb el lema "Vaixell rus, fes-te fotre", en referència a la resposta dels mariners de l'illa de la Serp que, fa uns dies, van rebutjar rendir-se davant d'un vaixell de guerra rus.

Centre amb barricades

Soldats armats amb Kalàixnikovs no permeten que ningú que no tingui autorització travessi la línia. L’escalinata que es va fer famosa a la pel·lícula El cuirassat Potemkin del director rus Serguei Eisenstein, en què els cosacs disparaven contra una multitud fins a matar també una mare que al caure ferida de mort deixava anar el cotxet escales avall, ara és una zona restringida als militars. 

Aquí tothom tem un atac en tres fronts: per terra, amb les tropes russes que avancen des de l’est; per mar, amb un desembarcament amfibi des dels set vaixells de guerra russos que patrullen just al límit de les aigües territorials ucraïneses, i per aire, amb els bombardejos de l’aviació que ja han colpejat Kíiv i altres ciutats del país. La pregunta no és si passarà, sinó quan. Després d’haver conquerit Kherson, on encara la gent ahir va sortir a protestar contra els ocupants, les tropes russes ataquen amb míssils la ciutat de Mikolaiv, a 200 quilòmetres d’Odessa. El pont sobre el riu Bug, a la carretera que connecta totes dues ciutats, encara està operatiu, però les forces ucraïneses han anunciat que el destruiran si cal per frenar l’avanç dels tancs russos.

Tensió al carrer

La tensió és palpable i a les set de la tarda s’imposa un estricte toc de queda. Les milícies de la Defensa Territorial, formades per homes que es distingeixen amb un braçalet groc lligat a l’avantbraç, patrullen pel carrer alertant tothom que abaixi persianes i corri les cortines perquè la llum no converteixi les cases en blanc dels atacs russos. 

En un carrer cèntric algú ha pintat a la paret d’un edifici soviètic fletxes amb la paraula refugi. Les seguim i trobem una gran porta metàl·lica oberta de bat a bat, on els veïns han enganxat un cartell on es llegeix: “Sabem com és de difícil la situació, teniu la porta oberta i sereu benvinguts en cas d’emergència. Si us cal aigua o menjar podeu trucar a qualsevol pis i us ajudarem. Però, sisplau, mantingueu-ho tot net i no feu soroll de nit. Intentem no deixar de comportar-nos com a éssers humans”. Unes escales laberíntiques baixen fins a una profunditat d’uns cinc metres, a dins hi ha dues sales amb bancs, un dipòsit d’aigua, dos lavabos i una dutxa.  

Els restaurants i botigues estan tancats i només continuen obertes les farmàcies, els mercats i els supermercats. En una barberia han tapat l’aparador amb bosses de plàstic negre des de dins perquè no es vegi que continuen treballant. La gent explica que tenen el dipòsit del cotxe ple, sacs de dormir, mòbils carregats i bateries extres. Els caixers automàtics encara funcionen però només es poden retirar 1.000 hrívnies diàries, uns 30 euros.

La ciutat, de poc més d’un milió d’habitants, és la tercera més gran d’Ucraïna i, com el principal port comercial entre Europa i l’antiga URSS, la diversitat cultural és la seva marca. Hi conviuen 130 nacionalitats: ucraïnesos, bielorussos, moldaus, tàtars de Crimea, búlgars, romanesos, jueus, armenis i hongaresos, entre altres. “Odessa és una ciutat especial perquè té gent de tot arreu i sempre hem sabut conviure. Només volem pau, res més”, explica al mercat central Irina Beletski, una mare de família jueva que es queixa que el preu de la vedella s’ha disparat. 

Russòfons contra la invasió

La majoria d’habitants d’Odessa són russòfons, i això no ha impedit que se sumin a la resistència a l’ocupació. “Jo fins i tot ara faig servir l’ucraïnès quan penjo coses a Instagram perquè vull que quedi molt clar que estic amb Ucraïna”, afirma l'Alex, un jove estudiant de tecnologies de la informació que s’estima més no dir el seu cognom. Aquests dies ciutadans i treballadors municipals van pels carrers amb pots de pintura blava i groga per pintar banderes ucraïneses en cada cantonada. 

Amb la porta protegida per sacs terrers i una excavadora, a l’Odessa Food Market ja no hi ha clients als restaurants, que fins fa pocs dies oferien menjar xinès, pizza, hamburgueses o plats tradicionals ucraïnesos, en una ciutat famosa per la seva cuina. Va ser idea d’Inga Kordinovska, una jove advocada, convertir aquest lloc en un centre logístic de suport a les milícies de la Defensa Territorial. “El primer dia de la invasió vaig dir al xat que tinc amb les meves amigues més íntimes que alguna cosa havíem de fer i de seguida tothom es va arremangar”, explica. El local, de dues plantes, presidit per un gran drac vermell del restaurant xinès, és ara un formiguer de voluntaris que classifiquen menjar, roba d’abrigar i aliments per als soldats. L’exèrcit ucraïnès s’ha modernitzat en els últims anys, però després d’haver cridat a files centenars de milers de reservistes en els fronts secundaris, més allunyats de Kíiv, tenen dificultats logístiques. Els restaurants de la zona, que ara estan tancats, cuinen el menjar i el porten allà, des d’on l'envien als afores de la ciutat i a les localitats pròximes. 

De cop, tothom es mou al refugi del soterrani de l’edifici després de rebre a través de Telegram al telèfon mòbil una alerta de bombardeig. Uns minuts més tard sonen les sirenes. Natàlia Sedna, una economista de 50 anys que té vuit nets, arriba sense córrer, carregada de bosses de medicines. Diu que ella no pensa marxar passi el que passi, perquè si Ucraïna acaba en mans de Rússia tampoc no hi haurà un lloc segur on anar. “Ja sabem que Occident no està disposat a lluitar per nosaltres, però si Ucraïna cau, començarà un altre món, un que no ens agradarà gens. Stalin va deixar molts milions de morts, i el que vol Putin no es pot aconseguir sense fer el mateix: ara nosaltres som l’escut d’Europa”.