El soldat més condecorat (i mediàtic) d'Austràlia, assenyalat per crims de guerra a l'Afganistan
Un jutge dona la raó a tres diaris i considera demostrat que el militar va assassinar presoners i civils indefensos
LondresCommoció a Austràlia. El soldat viu més condecorat de la història de les forces armades, Ben Roberts-Smith, de 44 anys, ha vist desestimat una demanda per difamació amb què pretenia defensar-se, i treure'n rèdit econòmic, per la publicació de sis articles periodístics en diferents diaris del país en què havia estat acusat d'haver comès crims de guerra mentre servia a l'Afganistan.
El jutge del cas, Anthony Besanko, no només ha refusat l'acusació presentada per Roberts-Smith, sinó que ha establert la veritat substancial del cas: que Roberts-Smith havia participat en l'assassinat il·legal de presoners i civils afganesos desarmats.
L'exsoldat de les forces especials, que no ha assistit a la lectura sumarial de la sentència –era a Bali–, que ha tingut lloc aquest dijous a la tarda, hora local de Sidney, està considerat al país com un veritable heroi de guerra. El caporal va rebre la Creu Victòria d'Austràlia el gener del 2011 per les accions preses durant una operació a l'Afganistan el juny del 2010, quan va matar tres insurgents que van atacar la seva patrulla.
Confidències amb Elisabet II
El prestigi del militar a Austràlia era tan gran que l'any passat el Palau de Buckingham el va convidar a l'enterrament de la reina. La factura de la despesa originada pel desplaçament va anar a càrrec, finalment, dels contribuents australians.
El 2011 va ser rebut per Elisabet II. Durant l'audiència, i d'acord amb el relat que en va fer a The Courier Mail, diari editat a Brisbane, la monarca li va demanar per "detalls íntims de la guerra de l'Afganistan". És gairebé segur que no en va explicar els que el jutge Anthony Besanko ha donat per demostrats. Entre d'altres, que va llançar a puntades de peu a un agricultor desarmat per un penya-segat o que va instar un soldat novell a cometre un assassinat a sang freda.
Roberts-Smith va descriure la reina com a "encantadora". I va explicar: "Vam parlar principalment de l'Afganistan i, òbviament, [va ser] una gran oportunitat per a mi per explicar-li què van fer tots els altres de la meva patrulla aquell dia".
D'heroi a criminal
Una investigació militar duta a terme el 2020 va considerar "creïble" que les forces especials australianes podrien haver matat il·legalment 39 civils i presoners afganesos. Abans, el 2018, els diaris The Age, The Sydney Morning Herald i The Canberra Times van publicar els esmentats sis articles al·legant que Roberts-Smith era còmplice dels assassinats d'almenys sis presoners desarmats, i que havia intimidat i assetjat els seus brothers in arms perquè matessin un civil i havia agredit la seva examant.
La demanda de Ben Roberts-Smith se sustentava en el fet que "la publicació dels reportatges" li havien arruïnat la vida. I si bé els diaris no van demostrar totes les acusacions, el jutge sí que ha considerat que havien provat alguns dels fets. La demanda, de tipus civil, no constitueix una sentència penal contra Roberts-Smith, que per fer front a les despeses del procediment –uns 16 milions d'euros– ha comptat amb el suport de l'empresari i magnat de la televisió comercial Kerry Stokes, que va contractar Roberts-Smith quan va deixar l'exèrcit. La reacció a Austràlia arran del dictamen del jutge ha estat enorme, amb els informatius del vespre obrint amb la notícia que un heroi de guerra és, també, un criminal de guerra.