Més de 150 balenes, condemnades a morir després de quedar encallades en una platja a Tasmània
Els experts han intentat ajudar els 90 exemplars que quedaven en vida però no hi han pogut fer res
BarcelonaUn total de 157 balenes han mort o seran sacrificades després de quedar encallades en una platja al nord-oest de Tasmània, una illa del sud d'Austràlia. En concret, segons han informat les autoritats locals, es tracta de falses orques, una espècie de cetaci conegut per ser el membre més gran de la família dels dofins oceànics. Un cop localitzades, diferents equips formats per veterinaris experts en animals salvatges i conservacionistes marins s'hi han desplaçat per mirar de salvar unes 90 balenes que encara sobrevivien a la sorra.
Però no ha estat possible. Un comunicat del departament de Recursos Naturals i Medi Ambient de Tasmània explica que les males condicions meteorològiques no hi han ajudat. Tampoc l'alt nivell d'estrès que estaven patint després d'haver-se quedat encallades. La seixantena de falses orques restants del grup ja eren mortes en el moment que els experts han arribat a la platja, situada al petit municipi d'Arthur River. "Totes les balenes que queden vives seran sacrificades. Com més temps estiguin encallades, més patiran. Totes les opcions alternatives han resultat infructuoses. L'eutanàsia sempre és l'últim recurs", ha dit el biòleg Kris Carlyon.
Per què passa?
El varament massiu de balenes a l'illa de Tasmània no és inusual. Aquests últims anys n'hi ha hagut diversos. De fet, el 2020, es va produir el pitjor de la història a la zona: 470 balenes cap d'olla negre van quedar varades a l'oest de l'illa. Tan sols en van poder salvar un centenar, que es van tornar a alta mar. El que ja no és tan habitual és que s'acostin tant a la costa les falses orques. A Tasmània no s'havia viscut un varament d'aquest animal en més de cinquanta anys.
El motiu encara es desconeix i les teories que estudia la comunitat científica són diverses. Hi ha qui creu que les balenes acudeixen als litorals atretes per sonars de grans embarcacions. En ser animals socials i que es mouen en grup, també hi ha qui creu que els grups que es perden podrien haver estat seguint un exemplar desorientat que per culpa d'alguna malaltia s'hagués desplaçat fins a aigües poc profundes.