Indulten una australiana que ha passat 20 anys a la presó per l'assassinat dels seus fills

LondresL'australiana Kathleen Folbigg, que ha passat els darrers 20 anys a la presó per suposadament haver matat els seus quatre fills, ha sigut posada en llibertat aquest dilluns després que, gràcies a la recerca d'un grup coordinat per la investigadora espanyola Carola García de Vinuesa, s'hagi acceptat que hi havia dubtes raonables sobre la seva culpabilitat. Durant les últimes dues dècades, Folbigg, que ara té 55 anys, ha estat considerada la pitjor assassina en sèrie d'Austràlia. Aquest dilluns, però, ha abandonat la presó on complia condemna, un cop la governadora de l'estat de Nova Gal·les del Sud ha signat el seu indult. La dona ha estat entre reixes des del 2003 per la mort dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura.

Tots van morir sobtadament entre el 1989 i el 1999, quan tenien entre 19 dies el més petit i 19 mesos el més gran. Folbigg, que se suposava que els havia ofegat durant uns atacs de ràbia, va ser condemnada inicialment a 40 anys de presó, que van quedar reduïts a 30 després d'una posterior apel·lació, i amb la possibilitat de demanar la llibertat condicional al cap de 25. Els dubtes raonables sobre la seva culpabilitat, recollits en l'informe de l'exjutge Thomas Bathurst, que s'ha basat en la feina de García de Vinuesa, només li han estalviat, doncs, cinc anys d'empresonament.

La implicació de García de Vinuesa, del centre de biorecerca mèdica Francis Crick Institute de Londres, va tenir lloc després que hi contactés David Wallace, un estudiant que va fer la seva tesi amb el grup d'investigació d'ella. Wallace, que també havia estudiat dret, tenia dubtes sobre el cas i volia l'opinió de l'especialista. "Va trucar [Wallace] a més investigadors, però la resta no s'hi van interessar. Em va sorprendre molt quan vaig tenir coneixement del cas", ha declarat a Efe la immunòloga espanyola, pionera també en la seqüenciació del genoma humà.

"Dos dels fills de Folbigg havien estat molt malalts abans de morir i això realment em va fer qüestionar el cas, així que em vaig posar en contacte amb els seus advocats per dir-los que valia la pena fer una investigació genètica". La recerca va demostrar que hi havia una mutació en un gen que codifica la calmodulina, i que se sap que és una de les causes més conegudes de mort sobtada en la infància. "Vaig escriure als seus advocats i els vaig dir que havíem trobat aquesta mutació. Volíem fer un treball cardiovascular complet. També havíem de seqüenciar el genoma dels nens i els pares", afegeix García de Vinuesa, que ha treballat en el grup liderat pel científic danès Michael Toft Overgaard.

La recerca científica va ser publicada a la revista especialitzada Europace, de l'Associació Europea de Cardiologia, i vincula l'esmentada mutació genètica (CALM2) de les dues filles de Folbigg amb la mort sobtada cardíaca. A més, l'estudi, elaborat per un equip internacional de 27 científics, va constatar que els nens portaven variants rares d'un gen que mata rosegadors amb atacs epilèptics.

La carta dels investigadors

Una carta enviada el març del 2021 a les autoritats australianes per un centenar de científics, inclosos dos premis Nobel, és a l'origen de la reobertura del cas i, finalment, de l'indult.

En l'informe de l'exjutge Bathurst s'assegura que no hi ha proves físiques que les criatures morissin ofegades. De fet, els quatre nadons estaven malalts, els dos primers de manera especialment greu. El primer, el Caleb, va néixer amb una laringomalàcia (una laringe flàccida, que obstrueix parcialment la via respiratòria), i en el moment del naixement els informes hospitalaris ja recollien que no podia respirar i empassar al mateix temps. El segon, el Patrick, va tenir epilèpsia des dels quatre mesos, amb ceguera, i va morir als vuit mesos durant un atac epilèptic.

Les dues filles, la Sarah i la Laura, estaven afectades per una mutació genètica en la proteïna calmodulina, alteració que també té la mare i que s'associa a problemes cardíacs i mort sobtada. La Sarah prenia antibiòtics per una infecció respiratòria quan va morir, i la Laura havia tingut febre i l'autòpsia va identificar una miocarditis, una infecció del cor que els patòlegs van destacar com a greu i que hauria d'haver constat com a causa de la mort.

En el moment de les defuncions, però, no s'havia establert científicament que tant les infeccions com la febre podien desencadenar arrítmies, especialment greus en les persones amb mutacions de la calmodulina. "Pensem que les morts les van precipitar les infeccions, ja que les nenes tenien una mutació molt greu que interrompia o modificava el batec del cor", ha dit la immunòloga a l'agència Efe. "La ciència, els científics i els metges consideren que és innocent", rebla.

Més de tres morts sobtades, assassinats

El judici de Kathleen Folbigg, que va tenir lloc el 2003, va estar influenciat per l'anomenada llei de Meadow, un precepte mèdic ja desacreditat, del polèmic pediatre britànic Roy Meadow, que sostenia que tres o més morts sobtades d'infants en una mateixa família eren assassinats fins que no es demostrés el contrari. De fet, al Regne Unit, les penes de presó contra Sally Clark, Angela Cannings i Donna Anthony, condemnades inicialment per matar dos dels seus nadons, en part basades en l'esmentada llei de Meadow, van ser anul·lades després d'una apel·lació.

A més, durant la investigació, els fiscals van utilitzar els dietaris de Folbigg en contra seva, tot i que només eren proves circumstancials. Entre altres coses, hi confessava que el seu pare havia matat la seva mare el 1968. "Soc filla del meu pare", havia escrit, unes paraules que haurien inclinat el jurat a creure que es referia al fet que ella també era una assassina. El cas ha generat comparacions amb el de Lindy Chamberlain, que va ser condemnada injustament i després exonerada de l'assassinat de la seva filla, que va ser atacada i presa per un dingo al centre d'Austràlia el 1980. Ara Kathleen Folbigg pot demandar l'estat per valor de diversos milions de dòlars per compensar el seu empresonament injust.