Austràlia vol posar una edat mínima perquè els adolescents entrin a les xarxes socials
El primer ministre Albandese anuncia una llei per restringir-hi l'accés d'acord amb un sistema de verificació
BarcelonaL'impacte nociu de les xarxes socials sobre els adolescents s'està convertint per a moltes administracions en un punt a combatre. Si bé ara fa uns mesos vèiem com la ciutat de Nova York es querellava contra TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube per "perjudicar la salut mental dels joves", ara Austràlia planeja establir un mínim d'edat perquè els nens les puguin utilitzar. El primer ministre conservador, Anthony Albanese, ha justificat la decisió per la toxicitat de les xarxes sobre la salut mental i física dels adolescents menors: "Volem que tinguin experiències reals amb persones reals, perquè sabem que les xarxes socials estan causant dany social".
Caldrà veure, però, com ho pensen fer: de moment, Albanese ha detallat que el seu govern tirarà endavant un assaig de verificació d'edat a l'hora d'accedir a les xarxes. També queda el dubte de saber en quin moment es passarà a poder-hi accedir. En l'anunci d'aquesta matinada, el primer ministre no ha concretat cap edat, tot i que ha assegurat que probablement se situarà entre els 14 i els 16 anys. "Vull veure els nens jugant en camps de futbol, piscines i pistes de tenis", ha reivindicat.
Pioner al món
Una llei d'aquestes característiques convertiria Austràlia en un dels primers països del món a imposar una restricció per edat a l'hora de fer ús de les xarxes socials. Alguns dels intents anteriors, com per exemple els de la Unió Europea, han fracassat després de les queixes sobre la reducció dels drets dels menors en línia. Val a dir que algunes plataformes, com ara Facebook o Instagram, tenen una edat mínima autoimposada. En el cas de les xarxes de Meta, se situa als 13 anys.
Aquesta mesura no ha estat ben rebuda per tots els afectats. De fet, el mateix regulador d'internet d'Austràlia, el Comissionat de Seguretat Electrònica, ja va advertir durant el mes de juny que "els enfocaments basats en restriccions poden limitar l'accés dels joves a un suport crític" i empènyer-los a "serveis no convencionals menys regulats". D'aquesta manera, el comissionat hauria avisat que una mesura d'aquestes característiques podria provocar un efecte advers i desviar l'activitat dels adolescents afectats cap a altres xarxes menys controlades.