Austràlia celebrarà un històric referèndum per atorgar més representació als aborígens
El primer ministre, Anthony Albanese, vol que la Constitució reconegui un nou òrgan consultiu per a les lleis que afectin les anomenades 'primeres nacions'
LondresEl primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, ha anunciat aquest dimecres que el país celebrarà el 14 d'octubre un històric referèndum nacional sobre la modificació de la Constitució per aprovar –o refusar– l'establiment d'un nou òrgan assessor de representació dels aborígens i els illencs de l'estret de Torres, un arxipèlag situat entre Austràlia i Papua Nova Guinea.
Anomenat Veu al Parlament, el nou organisme, de caràcter consultiu i no vinculant, oferirà, en cas de ser sancionat per la majoria dels ciutadans i almenys per quatre dels sis estats del país, assessorament a la cambra federal de Canberra i al govern per representar les minories de les anomenades primeres nacions en les noves lleis que els puguin afectar.
En un discurs a Adelaida, on ha anunciat la data del plebiscit, Albanese ha qualificat la Veu al Parlament com un instrument vital per reparar la dolorosa i cruel història de discriminació de l'estat australià contra els aborígens i els habitants de l'estret de Torres. El primer ministre també ha assegurat que es tracta d'"una oportunitat única per a una generació per unir el país i canviar-lo per a millor".
La ministra per als indígenes australians, Linda Burney, ha dit també que, si la proposta és acceptada, posaria remei a un "llarg llegat" de polítiques fallides sobre el tracte als aborígens en una varietat de qüestions, que es reflecteixen en l'excés de representació de les primeres nacions com a interns del sistema penitenciari del país o en la manca d'equiparació pel que fa a l'accés al sistema de salut, la feina o l'educació.
La celebració de la consulta ha dividit el país. De fet, els referèndums no acostumen a ser beneïts pels australians. Només vuit dels quaranta-quatre que s'han celebrat fins ara en la història australiana han tingut un resultat positiu. La darrera vegada que Austràlia va votar un referèndum sobre afers indígenes va ser el 1967. Aleshores, el 90,77% dels ciutadans van aprovar dues esmenes constitucionals. Una va eliminar la secció 127, per la qual els "nadius aborígens" no es comptaven dins de la població amb plens drets. En altres paraules, pràcticament no en tenien.
La segona esmena va modificar la secció 51 –el poder de la raça– per permetre al govern fer lleis positives sobre els aborígens. Per primera vegada, els membres de les primeres nacions van estar protegits per la Llei de discriminació racial, aprovada finalment el 1975. Aquesta llei prohibeix la discriminació en l'ocupació, l'habitatge i l'accés a instal·lacions públiques, com ara les piscines, els cinemes o tota mena de botigues. Però, malgrat aquell referèndum, el progrés per combatre la discriminació dels aborígens ha estat molt lent.
El 1967 el resultat va ser tan aclaparador, entre altres raons, perquè no va haver-hi cap campanya pel no, circumstància que no té lloc el 2023, per la qual cosa el resultat és molt més incert.
Dues raons per oposar-se al sí
Els aborígens i els illencs de l'estret de Torres constitueixen una minoria molt petita de la població global d'Austràlia (menys del 4%). La campanya del sí ha declarat que és hora de canvis, posant èmfasi en com els governs federals han fracassat constantment a l'hora de protegir els drets de les comunitats de les primeres nacions a tot el país. Albanese i el seu govern consideren que les millors decisions polítiques resulten de l'escolta de les comunitats locals sobre qüestions que els afecten. Per aquesta raó i per aconseguir el suport d'una població majoritàriament no indígena, el primer ministre presenta la seva campanya com una oportunitat perquè tots els australians s'uneixin en el que suposa el reconeixement i la renovació democràtica.
Els arguments en contra es basen en dos motius. La senadora independent Lidia Thorpe, la primera aborigen per l'estat de Victòria, argumenta que la Veu és un òrgan impotent. Thorpe demana que el govern estableixi un tractat amb els aborígens i els illencs de l'estret de Torres, com, per exemple, va fer el Canadà. Amb tot, aquests processos poden trigar molts anys a completar-se. Per exemple, l'estat de Victòria va iniciar un procés de tractat amb membres de les primeres nacions el 2018 i les negociacions encara no han començat. D'altra banda, la campanya oficial pel no, liderada pels partits conservadors de l'oposició, considera que la proposta és un òrgan per a les elits de Canberra, que seria divisiu per al país.
