Occident es conjura contra Putin malgrat la divisió pel gas

Brussel·lesPrimer l'OTAN, després el G-7 i després la Unió Europea. Intensa jornada de cimeres excepcionals dels principals líders mundials reunits a Brussel·les que han escenificat la unió que Occident manté davant l'atac que Putin ha llançat contra Ucraïna. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha sigut el convidat estrella, present en totes les trobades i, sobretot, encarregat de repetir la paraula unitat en cada una de les seves compareixences. L'objectiu, arraconar Rússia internacionalment i forçar el final del conflicte. Però si Putin encara pot continuar fent la guerra és també perquè Europa continua finançant-la. Bona part dels països de la Unió Europea paguen factures milionàries cada dia a Moscou a canvi del seu gas i també del seu petroli, indispensables per a les seves economies. ¿És hora de deixar de comprar gas i petroli a Putin? Aquesta és la gran qüestió que han abordat aquest dijous els líders de la Unió, als quals Biden ha demanat que facin un pas més enllà: Washington ja ha deixat de comprar combustibles fòssils a Moscou.

"Mentre continuem comprant energia a Rússia estem finançant la guerra. L'energia és el gran assumpte", ha dit amb contundència la primera ministra finesa, Sanna Marin. Però un missatge com aquest és molt més fàcil de pronunciar des de Finlàndia que des d'Alemanya o Àustria, dos països altament dependents dels combustibles fòssils russos. "Amb nosaltres a la taula no hi haurà cap embargament del gas i el petroli a la Federació Russa. No és realista, però no només per a Àustria, tampoc per a Bulgària, Txèquia, Eslovàquia o Hongria, tots els que estem d'alguna manera afectats pel gas rus. Es tracta de garantir la seguretat energètica dels austríacs", ha dit el canceller austríac, Karl Nehammer.

Fins ara, els vint-i-set líders europeus havien mantingut una unitat sense fissures en els quatre paquets de sancions adoptats, però quan es tracta d'atacar el front energètic, les discrepàncies es fan evidents. Els bàltics pressionen amb força per embargar l'energia russa, si no el gas com a mínim el petroli: "El més lògic seria avançar en el petroli i el carbó", ha dit Krisjanis Karins, primer ministre de Letònia. "Costarà més, però és un preu que estem disposats a pagar per aconseguir resultats concrets", ha dit el seu homòleg lituà, Gitanas Nauseda.

Efectivament, com ha recordat el primer ministre irlandès, Micheál Martin, la por no és només que alemanys, austríacs o hongaresos no puguin encendre la calefacció l'hivern que ve, sinó que les sancions d'Occident facin més mal a Europa que al mateix Putin: "Necessitem el paquet més ampli i ferm de sancions que puguem, però òbviament hi ha implicacions per a altres estats membres en relació amb l'energia. L'objectiu és mantenir la pressió sobre Rússia i no sobre els estats europeus. Hi ha d'haver un equilibri". Els preus de l'energia han disparat la inflació arreu, per això, segons el G-7, la guerra ja està posant en risc la recuperació global. Alguns temen que tallar en sec les compres de petroli i gas a Rússia encara tingui conseqüències més devastadores.

Més gas liquat nord-americà

I en aquesta cruïlla està la Unió Europea, que mentrestant busca altres maneres de continuar fent mal a Putin. Encara que l'energia sigui el gran forat en l'estratègia de càstig europea contra el Kremlin, les sancions imposades fins ara no tenen precedents i estan fent patir l'economia russa. Per això, diversos líders insisteixen que el que cal garantir és que les represàlies ja activades funcionen al 100%. Aquí s'emmarca la decisió del G-7, en coordinació amb la UE, de restringir les transaccions de les reserves d'or del banc central rus, per exemple. Rússia té una de les reserves d'or més grans del món, estimades en unes 2.300 tones (uns 127.150 milions d'euros). "Decidirem fer més sobre el que ja tenim sobre la taula; el paquet de sancions que tenim en marxa és el més contundent que he vist mai des que soc polític", ha dit el primer ministre neerlandès, Mark Rutte.

Però on sí que hi ha consens és en el que ha de fer Europa tan ràpid com sigui possible: reduir la seva dependència energètica de Rússia. Per això, Brussel·les ha posat sobre la taula un pla que preveu reduir les compres de gas rus en dos terços només en un any. I, per aconseguir-ho, els Estats Units són un soci indispensable. La cimera d'aquest dijous té com a convidat especial Biden, en una mostra explícita i absolutament estudiada d'unitat del front occidental. Per això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir un acord perquè els Estats Units enviïn més gas natural liquat (GNL) al Vell Continent: "És gas addicional des dels Estats Units a la Unió Europea, per substituir el gas natural rus que consumim ara. És un important pas endavant", ha dit la mandatària alemanya.

Malgrat les fissures que la Unió Europea demostra en el front energètic, la presència dels principals líders mundials a Brussel·les demostra la unitat d'Occident davant Putin. Europa té clar que s'ha de desfer de la dependència energètica de Rússia i que ha d'aïllar Putin al màxim, cosa que ha fet també donant un suport sense precedents a Ucraïna. El seu president, Volodímir Zelenski, ha intervingut tant a les reunions de l'OTAN com de la UE, i ha rebut de nou l'acollida d'una Unió Europea que considera Ucraïna de la seva "família".

A més, Occident s'ha compromès a continuar enviant-hi suport militar, financer i humanitari. Un suport que el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha considerat indispensable perquè Putin perdi la guerra: "Després d'un mes de guerra, l'exèrcit rus no s'ha pogut moure més de 200 quilòmetres de les seves bases logístiques i no poden conquerir les ciutats; és un gran fracàs militar per a Rússia". El també exministre espanyol s'ha atrevit a anticipar que seran les armes les que en les pròximes dues setmanes decidiran "de quin costat cau la victòria".