L'ocàs de la guerrilla
BARCELONAL'assassinat, dijous, de tres activistes kurdes a París en ple procés de negociació entre el Partit dels Treballadors dels Kurdistan (PKK) i el govern de Turquia ha commocionat el Kurdistan. Les FARC de Colòmbia, Sendero Luminoso al Perú, els Tàmils de Sri Lanka i el Front Moro d'Alliberament Islàmic a les Filipines estan immersos en processos de negociació o descomposició. Estem vivint el final de l'ocàs de la lluita guerrillera que va començar els anys seixanta, emmirallant-se en Cuba i el Vietnam. Alhora apareixen nous grups, com Al-Qaida, que responen a una forma diferent d'insurgència.
La paraula guerrilla neix a començaments del segle XIX per descriure la lluita desigual de la resistència espanyola contra la invasió napoleònica. És la tàctica de combat del dispara i corre : petits grups amb armes lleugeres que només poden aspirar a fer emboscades davant d'un exèrcit militarment molt superior, parapetats en zones rurals o urbanes de difícil accés per a les unitats regulars. Després la Xina de Mao els donaria un contingut revolucionari, que adoptarien els moviments de resistència a la II Guerra Mundial.
El moment d'or de la guerrilla vindria a l'Amèrica Llatina, l'Àsia i l'Àfrica amb la Guerra Freda: quan el món es repartia entre Washington i Moscou, les dues superpotències s'enfrontaven indirectament finançant i armant estats satèl·lit o les seves insurgències. "Les guerrilles es van reforçar amb armament, doctrina militar i una base ideològica", explica Laia Balcells, investigadora de la Universitat de Duke. Però als anys 90, la desintegració del bloc soviètic va suposar l'inici del seu final. "No només van perdre la principal font de recursos sinó també el fonament polític: els activistes es van despertar en un nou món amb la seva ideologia feta miques". Entre el 1944 i el 1990 el 67% dels conflictes al món enfrontaven estats amb alguna forma de guerrilla. Després de la caiguda de l'URSS, el percentatge baixa fins al 26%. Actualment en queden molt pocs.
Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, apunta més raons per a l'ocàs: "Hi ha una deslegitimació de la violència i una falta d'efectivitat de les guerrilles, que després de molts anys lluitant sense aconseguir resultats acaben generant reaccions contràries".
El PKK vol una autonomia
L'assassinat de les tres activistes kurdes arriba quan Ankara havia assolit un principi d'acord amb la direcció del PKK basat en un alto el foc i un replegament dels seus guerrillers a l'Iraq a canvi d'alliberar centenars de presoners polítics i reformar la Constitució per donar alguns drets als 15 milions de kurds que viuen a Turquia. Després de tres dècades de conflicte i més de 45.000 morts, el PKK -amb el seu líder Abdullah Ocalan empresonat des del 1998- ha rebaixat els plantejaments d'independència i reunificació del poble kurd en un sol estat per defensar una autonomia.
Les FARC negocien
Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia -que sense el suport de l'URSS han sobreviscut fins ara amb el narcotràfic- i el govern de Bogotà han obert un procés negociador sota mediació internacional per posar fi a cinquanta anys de conflicte. El govern de Juan Manuel Santos vol que les converses donin fruits abans del novembre però manté les operacions militars. La guerrilla ha signat un alto el foc unilateral fins al 20 de gener. Sobre la taula hi ha l'amnistia, la desmobilització dels guerrillers, la participació política de les FARC, el reconeixement de les víctimes i la reforma agrària. El procés de Colòmbia contrasta amb el del Perú, on el govern d'Ollanta Humala es nega a negociar amb els maoistes de Sendero Luminoso.
L'excepció talibana
L'Iraq i l'Afganistan són l'excepció en la reculada global de les guerrilles, pel sorgiment de moviments d'insurgència contra l'ocupació militar encapçalada pels Estats Units. Deu anys després de la invasió impulsada per Georges W. Bush, les tropes internacionals han començat la retirada de l'Afganistan, que s'ha de concloure el 2014, sense haver estabilitzat el país. En paral·lel, Kabul negocia la pau amb els talibans, que ja disposen per això d'una oficina a Doha (Qatar).
Els Tàmils, exterminats
La guerra contra els Tigres d'Alliberament de la Terra Tàmil, que reclamaven la independència de la regió del nord-est de Sri Lanka, va començar el 1983. Després de diversos processos de pau fallits, la insurgència va ser eliminada pel govern enmig de greus acusacions de violacions dels drets humans. L'ONU va calcular al març que més de 5.600 persones van desaparèixer al país, en un conflicte amb 86.000 morts.
Hezbollah, amb Al-Assad
La guerrilla xiïta nascuda a principis dels anys 80 per combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban s'ha convertit en un estat dins l'estat, amb una potent xarxa social, televisió i fins i tot un equip de futbol propi. Després de derrotar l'ofensiva israeliana del 2006, el seu líder, Hassan Nasrallah, va guanyar un gran prestigi a la regió i més enllà. Però l'esclat de la Primavera Àrab l'ha agafat a contrapeu: després de donar suport a les revoltes de Tunísia, Egipte i Líbia, els xiïtes han preferit mantenir la seva aliança amb el règim de Baixar al-Assad a la veïna Síria i contribuir a la repressió de la revolta des de les seves fronteres, cosa que mina el seu pes a la zona.
Altres fenòmens: l'IRA i ETA
Tot i que no encaixen en la noció de guerrilla, l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i Euskadi Ta Askatasuna (ETA) poden inscriure's en els moviments de lluita armada d'inspiració d'esquerra sorgits la segona meitat del segle passat. En el cas de l'IRA, el canvi d'estratègia política va començar els anys 90 i encara avui té alguns dissidents. "Per ETA, que ja havia perdut molta capacitat operativa des del 1992, i també el suport de part de la societat civil basca, la clau és l'11-S d'Al-Qaida: quan tens un petit comerç no pots competir contra un supermercat", destaca Antoni Segura, del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
