Mor FW de Klerk, l'últim president blanc de Sud-àfrica i qui va alliberar Mandela

BarcelonaL’expresident sud-africà i premi Nobel de la pau FW de Klerk ha mort d'un càncer aquest dijous a Ciutat del Cap, als 85 anys. L’home que passarà a la història per ser qui va possibilitar l’alliberament del carismàtic Nelson Mandela i per portar Sud-àfrica a la democràcia no s’ha pogut desempallegar d’un llegat controvertit que els analistes polítics locals intenten equilibrar.

Nascut en una tradicional família afrikaner (els descendents dels colons holandesos i francesos), De Klerk va ser un obedient membre del Partit Nacional, l’arquitecte de l’apartheid, que des del 1958 va fer de la segregació racial i el supremacisme blanc una llei sagrada i va mantenir la majoria negra com a personal del servei, cosa que els deixava al marge de drets polítics i socials. Tot va canviar el 1989, quan PW Botta, conegut com el Vell Cocodril, va renunciar a la presidència del país afectat per les seqüeles d’una embòlia cerebral. En aquell moment, les negociacions amb els militants del Congrés Nacional Africà de Mandela i altres moviments de l’alliberament estaven en un punt mort perquè el règim reclamava als lluitadors concessions i al carrer el tímid relaxament amb lleis discriminatòries es veien insuficients. 

De Klerk va fer el pas endavant per agafar el relleu, i el que semblava que seria un canvi de cares va acabar sent el cop de gràcia a l’apartheid. Des de dins, a l’estil del que estava coent Mikhaïl Gorbatxov per desmantellar l’URSS. El cas és que l’afrikaner no només va mantenir les converses amb Mandela –que complia cadena perpètua en una presó pròxima a Ciutat del Cap–, sinó que el 2 de febrer del 1990 va pujar al faristol del Parlament sud-africà per anunciar als diputats la seva voluntat de legalitzar el CNA i els altres moviments, considerats pel sistema com a terroristes, i acabar amb totes les normes segregacionistes. La mesura bomba va ser, però, l’alliberament immediat de Mandela sense condicions. Ningú estava al cas del contingut del discurs perquè el president era conscient de les reticències al seu Partit Nacional.

Què va fer que De Klerk passés de ser un membre destacat de l’apartheid a ser l’artiller que el fes volar pels aires? Molts hi van veure la decisió oportunista d’un líder que va veure que l’apartheid tenia els dies comptats: els dos blocs de la Guerra Freda es difuminaven amb la caiguda del Mur de Berlín i la descomposició de l’URSS, i també hi havia la pressió i els boicots internacionals, que ferien greument l’economia sud-africana. De Klerk, però, sempre explicava que la seva havia sigut una conversió conscient i sentida i, tot i que en alguna ocasió s’havia disculpat pels horrors de l’apartheid, ho havia fet espolsant-se tota responsabilitat: “Vam cometre errors, però no érem uns diables”, va dir el 1993, i fa un parell d’anys es va haver de disculpar després d'haver rebutjat que l’apartheid fos un crim contra la humanitat. Mandela i l’arquebisbe Desmond Tutu, també Nobel de la pau, sempre li van fer costat, però l’afrikaner divideix el país.

Avui, en un vídeo pòstum de set minuts que ha difós la fundació que porta el seu nom, De Klerk envia l’últim missatge al món, com una súplica de com vol ser recordat. “Jo, sense reserves, em disculpo pel dolor, el patiment, la indignitat i el mal que l’apartheid va portar”.