Obama s’encalla amb Guantánamo

Nova YorkBarack Obama només feia dos dies que havia jurat el càrrec de president dels Estats Units quan va firmar una ordre executiva per tancar en un any el polèmic centre de detenció de Guantánamo. Sis anys i mig després, el seu tancament, una de les promeses electorals més simbòliques d’Obama, continua sent un maldecap per al seu govern.

La Casa Blanca ha explicat aquesta setmana que el president està a punt de presentar un nou pla per tancar de manera “segura i responsable” la presó de la base naval nord-americana a l’illa de Cuba. Tot i així, alguns mitjans americans, com el diari The New York Times, han revelat que Obama ha topat en aquest tema no sols amb l’oposició republicana -com en altres ocasions- sinó també amb el seu secretari de Defensa, Ashton Carter. Malgrat tot, les desavinences del president amb Carter, segons funcionaris citats pel rotatiu, són salvables.

Trasllat de presoners

El cap del Pentàgon és l’encarregat de confirmar al Congrés que el trasllat de presoners no posa en perill la seguretat nacional del país i ho ha de fer 30 dies abans de qualsevol decisió. Alguns membres de l’equip de seguretat del president s’han mostrat preocupats per la poca diligència de Carter a l’hora de tirar endavant la transferència de presoners de Guantánamo a altres països.

Buidar aquesta presó és el primer pas per aconseguir-ne el tancament. Carter, però, no ha autoritzat cap nou trasllat des que va assumir el càrrec, a principis d’any. Actualment a Guantánamo hi ha 116 presoners, 129 menys que quan el president Obama va arribar a la Casa Blanca, el gener del 2009.

El tancament de la presó -que es va obrir fa més de 10 anys, després dels atacs de l’11-S, per retenir-hi els sospitosos de terrorisme-és una de les grans prioritats d’Obama. Tot i que només li queden 18 mesos de mandat, el president nord-americà creu que encara és possible complir una altra de les seves promeses electorals més importants.

En els últims mesos i setmanes Obama ha sigut capaç d’aconseguir grans èxits que solidifiquen el seu llegat: l’acord nuclear amb l’Iran, el restabliment de les relacions amb Cuba o l’aval del Tribunal Suprem a la seva reforma sanitària. Guantánamo, en canvi, continua sent una pedra a la seva sabata.

Durant anys els seus esforços per tancar aquest centre s’han vist bloquejats pels republicans. Per exemple, van aprovar una llei per impedir que presoners d’aquesta presó fossin traslladats a centres penitenciaris dels Estats Units. És per això que en els últims anys el govern d’Obama ha enviat alguns detinguts als seus països d’origen o a països aliats.

El líder nord-americà ha dit en diverses ocasions que el tancament de Guantánamo és “un imperatiu nacional”, ja que el centre ha sigut utilitzat per grups terroristes per intentar reclutar combatents arreu del món. Per això el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va advertir dimecres que Obama vetarà qualsevol legislació que busqui dificultar el tancament de la presó a l’illa de Cuba.

Els legisladors republicans -que encara estan enfadats amb el president per l’intercanvi que va fer del soldat nord-americà Bowe Bergdahl per cinc detinguts talibans el maig del 2014- volen fer més difícil transferir presoners i, així, impedir que es tanqui el centre. I tenen el suport d’alguns demòcrates.

Obama, però, té un bon aliat al Congrés: el senador d’Arizona, el republicà John McCain, que va ser detingut i torturat durant la Guerra del Vietnam. Alguns membres del seu equip s’han reunit amb McCain per intentar trobar una sortida a la situació. El legislador republicà, però, tindrà complicat convèncer els seus companys de partit.

Si finalment Obama no aconsegueix el suport del Congrés, pot continuar utilitzant el seu poder executiu per tirar endavant el trasllat de presoners -gairebé 800 persones han passat per les cel·les de Guantánamo-. A contrarellotge, intenta un cop més complir una promesa molt difícil de complir.