Obama qüestiona la perpetuïtat en el poder dels líders africans

Addis AbebaBarack Obama s’ho va fer venir bé ahir per treure pit de la seva popularitat interna i per donar un toc d’atenció als líders africans que volen perpetuar-se al poder a qualsevol preu. En un discurs davant del ple de la Unió Africana a Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, el president nord-americà va afirmar una frase senzilla i òbvia: “La llei és la llei”.

En la seva última parada del viatge per l’Àfrica, Obama va mostrar-se confiat que podria guanyar un tercer mandat si la Constitució nord-americana li permetés tornar a presentar-se. “De fet, crec que sóc un bon president”, va apuntar Obama, que va sortir del seu guió escrit per continuar: “I crec que tornaria a vèncer. Però la llei és la llei i cap persona hi està per sobre, ni tan sols el president”. En contraposició, el president va lamentar que alguns membres de la gerontocràcia del continent es continuïn atrinxerant a la poltrona del poder, incapaços de dimitir o cedir el govern, fins i tot quan la legislació del país limita els mandats i prohibeix repetir.

Els comentaris d’Obama són el reflex d’un tema candent i amarg a l’Àfrica: els intents d’alguns líders per aferrar-se al poder. Sense anar més lluny, aquest mes el president de Burundi, Pierre Nkurunziza, va aconseguir celebrar unes eleccions que li han atorgat un tercer mandat en el càrrec. El preu ha sigut força car. Al petit país centreafricà ha reviscut la tensió des que Nkurunziza va anunciar la seva intenció de saltar-se la Constitució per optar a una altra legislatura perquè s’ha vist com una violació d’un acord de pau que va posar fi a una guerra civil devastadora amb rerefons tribal, com el genocidi d’hutus i tutsis de Ruanda.

“Seré honest amb vosaltres”, es va adreçar el president a la selecta audiència de la Unió Africana. “Tinc moltes ganes de fer coses a la vida després de deixar de ser president. No hauré d’estar pendent de la seguretat en tot moment, vull dir que podré fer una passejada, passar temps amb la família, podré visitar l’Àfrica amb més freqüència”, va dir amb certa esperança futura d’alliberament.

La qüestió personal en primer pla va ser l’excusa perquè el president acabés fent una crida a les nacions africanes per ampliar la democràcia, i protegir la llibertat d’expressió i de premsa i l’empoderament de les nenes i les dones. Però l’aplaudiment més entusiasta i llarg se’l va guanyar quan va afirmar que el progrés democràtic del continent està en risc quan els presidents es neguen a retirar-se. “Quan un líder tracta de canviar les regles enmig del joc, només per mantenir-se en el càrrec, corre el risc de provocar inestabilitat, com hem vist a Burundi”, va subratllar Obama.

Encara més aplaudida va ser la seva referència a les fortunes dels líders africans. En aquest sentit, el president va assegurar que no entén que els presidents no vulguin apartar-se del poder “quan tenen un munt de diners”, en al·lusió a les riqueses adquirides durant els seus anys al capdavant del govern. Aproximadament la meitat dels 54 països que pertanyen a la Unió Africana tenen presidents, ministres o líders que han estat al càrrec més temps que Obama, alguns dels quals des de fa dècades. Teodoro Obiang ha governat Guinea Equatorial des del 1979; Robert Mugabe, Zimbàbue, des del 1980; Paul Biya, Camerun, des del 1982, i Yoweri Museveni, Uganda, des del 1986, per citar-ne només uns quants. Obama, no obstant, va evitar referir-se a cap d’ells.

“Així com la Unió Africana ha condemnat cops d’estat i les transferències il·legítimes de poder, també pot ajudar la gent de l’Àfrica a assegurar que els seus líders respectin els límits de mandat i les seves Constitucions”, va afirmar Obama. “Ningú hauria de ser president de per vida”, va resumir.