Obama ordena atacs a Síria contra l’Estat Islàmic

WashingtonEl Pròxim Orient ha perseguit Barack Obama des dels primers dies de la seva presidència i no el deixarà fins al final del seu mandat. La irrupció aquest estiu de l’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq ha obligat el president nord-americà a redefinir la seva estratègia. Obama va anunciar dimecres a la nit en un discurs televisat que els Estats Units “no dubtaran” a ampliar a la convulsa Síria els atacs contra el grup jihadista que van iniciar a l’Iraq el 8 d’agost. Washington s’embarca en una nova aventura militar en un país que està immers en una guerra civil des del 2011 i que ja ha deixat més de 200.000 morts.

Barack Obama va arribar a la Casa Blanca amb l’obstinació de posar fi a una dècada de guerres a l’Afganistan i l’Iraq, i restaurar la imatge del seu país al món. El gener del 2012 el president nord-americà declarava que “l’onada de guerra” en què el seu país s’havia instal·lat des dels atacs de l’11-S “retrocedia”. I, a més, subratllava la debilitat de la xarxa terrorista Al-Qaida i la retirada de tropes nord-americanes de l’Iraq i l’Afganistan. Aquell discurs era la seva visió d’uns Estats Units menys bel·licistes que “no fan coses estúpides”, però la realitat ha sigut una altra. Ahir els nord-americans commemoraven el 13è aniversari dels atemptats de l’11-S: el terrorisme islàmic continua en el centre de la política de seguretat nord-americana.

Una operació amb cautela

Durant anys, Obama s’ha resistit a empantanegar-se en la guerra siriana. Fins i tot hi va renunciar quan l’any passat el règim de Baixar al-Assad va atacar la població civil amb armes químiques i va creuar així la línia vermella que ell mateix havia fixat per intervenir en aquest país. Una negociació a l’última hora liderada per Rússia va evitar l’operació militar nord-americana.

Ara Obama creu que la intervenció a Síria és inevitable per la creixent amenaça de l’Estat Islàmic. “Perseguirem els terroristes allà on siguin”, va assegurar en la seva declaració televisada. Malgrat tot, la cautela continua sent una constant de les decisions presidencials. Per això va insistir que els atacs aeris contra l’Estat Islàmic no són una reedició de la Guerra de l’Iraq.

De fet, va insistir que no enviarà tropes de combat nord-americanes sobre el terreny i va comparar la seva estratègia contra aquesta milícia jihadista amb la que ha portat a terme al Iemen i Somàlia per lluitar contra les filials d’Al-Qaida. Tot i així, els experts asseguren que l’abast de l’operació militar contra l’EI és més gran i complex. “L’Estat Islàmic no és simplement una organització terrorista sinó també un exèrcit insurgent. I caldrà una operació molt més gran que la que s’està duent a terme al Iemen o Somàlia”, afirma Richard Haas, director del think tank Council on Foreign Relations i assessor de l’expresident George Bush pare.

De moment, els republicans i demòcrates li donen el seu suport a dos mesos de les eleccions legislatives. Les enquestes revelen que els nord-americans estan d’acord amb una operació per derrotar l’Estat Islàmic, malgrat que una majoria no confien en el seu president.

Construir una gran coalició

D’altra banda, Obama va remarcar que els Estats Units no estaran sols en la lluita contra el grup jihadista que fa unes setmanes va decapitar dos periodistes nord-americans. “No podem fer pels iraquians el que han de fer per ells mateixos, ni tampoc podem prendre el lloc dels aliats àrabs en la seguretat de la regió”.

En els pròxims dies, Obama haurà de fer servir la seva diplomàcia per sumar més països àrabs, entre ells el fins fa poc enemic Iran, a la seva coalició internacional contra l’Estat Islàmic. A més, haurà de treballar amb l’exèrcit iraquià i els rebels sirians per atacar els jihadistes sobre el terreny. En el seu discurs, va anunciar l’enviament de 475 experts militars que entrenaran tant les forces iraquianes com les dels opositors al règim d’Al-Assad. I, de moment, ja té l’ajuda de l’Aràbia Saudita, que ahir va acollir una reunió de la majoria de països àrabs. En canvi, Rússia va dir ahir que la intervenció nord-americana a Síria és un “acte d’agressió” i una “flagrant violació” del dret internacional.