Crimea: la victòria de Putin dóna pas a una desconnexió implacable
Un any després de l’annexió per part de Moscou, Kíev no renuncia a recuperar el control de la península
KíevAra fa un any la vida de Rustem Skibin va canviar radicalment. Va deixar Crimea per començar una nova vida a Kíev, la capital ucraïnesa. No volia viure sota la dominació de Rússia. “Va ser una decisió conscient. Sabia que havia de fer-ho si volia protegir el nostre patrimoni cultural. I també si volia continuar treballant en llibertat”, explica. Skibin és ceramista i amb ell es va emportar una col·lecció d’art tàrtar que inclou peces de més de mil anys d’antiguitat. Ara organitza exposicions i ha muntat un taller d’artesania on ven les seves peces. Però el procés ha sigut dur i no només en termes econòmics. “Va ser molt difícil a nivell emocional. Ets aquí i et sents profundament sol. Després penses en els que s’han quedat allà, i tens por per ells”, recorda.
Rustem Skibin és una de les 20.000 persones que han optat per deixar Crimea després que Rússia va annexionar la península el 18 de març de l’any passat. Ell va formar part del primer grup de desplaçats, però el degoteig continua. “La gent viu amb por. S’han creat les condicions per fer marxar tots els que no estan d’acord amb les noves autoritats. Qualsevol referència a Ucraïna pot desencadenar un escorcoll o l’obertura d’un procés judicial”, explica Tamila Taixeva, coordinadora de l’organització SOS Crimea. Circulen llistes de llibres prohibits i les autoritats locals han aprovat una llei per controlar la “propaganda” a internet i així protegir el territori dels “extremistes”. Els mitjans de comunicació local s’autocensuren. I les organitzacions de drets humans denuncien casos de segrestos i assassinats. La Crimean Human Rights Field Missionha denunciat la desaparició de 9 persones i la mort de tres més. Totes en circumstàncies sospitoses.
La pressió sobre el poble tàrtar
Una de les comunitats que està sota pressió és la dels tàrtars, la població originària de la península, que ja va patir la deportació en el temps de la Unió Soviètica. Un dels seus líders, Mustafà Dzhemilev, viu a Kíev perquè té prohibida l’entrada a la península per les seves posicions “extremistes”. Però convida els membres de la seva comunitat a resistir. “Només el fet de quedar-se, de no marxar, ja fa enfadar Moscou”, explica. Creu que el president rus, Vladímir Putin, tenia preparada l’annexió de Crimea des de feia molt de temps. “Quan va veure que la seva intervenció a Geòrgia només provocava algunes gesticulacions a les capitals occidentals, la seva gana va augmentar”, comenta.
El mateix Putin ha anat descobrint el seu joc. Primer va passar de negar qualsevol implicació russa a reconèixer que Moscou hi havia intervingut per garantir la celebració del referèndum. Finalment, la setmana passada va admetre que va donar l’ordre d’actuar en el moment de la caiguda de l’expresident ucraïnès, Víktor Ianukóvitx. “Hem de començar a treballar per reintegrar Crimea en el territori rus”, va dir als seus col·laboradors la nit del 22 al 23 de febrer de l’any passat. I només quatre dies després els primers “soldats no identificats” ocupaven el Parlament de Crimea i s’iniciava el procés per celebrar un referèndum que es va saldar amb un vot massiu a favor de la independència. Encara avui, i segons un sondeig realitzat per Gfk-Ukraine, el 82% de la població local dóna suport a l’annexió.
Procés inaturable
Des de llavors, els ponts entre Ucraïna i Crimea s’han anat trencant. Kíev ha suspès les comunicacions i ja no s’hi pot viatjar ni en avió ni en tren, només en vehicle particular. Els bancs ucraïnesos tanquen i els clients tenen molts problemes per recuperar els seus estalvis. Molts dels que van marxar han perdut els seus negocis: han tancat botigues, empreses i només ara comencen a haver-hi les condicions legals per poder vendre les propietats. Tatiana Chevrolet, representant de productes de bellesa, va perdre el seu mercat “i tots el estocs de productes que els clients mai van pagar, perquè no podien o perquè es van aprofitar del caos”. Els que han optat per quedar-se a Crimea han hagut d’adoptar la nacionalitat russa, perquè en cas contrari no poden accedir ni a l’educació, ni als hospitals ni a les pensions.
Malgrat les dificultats, però, Ucraïna no renuncia encara a recuperar la península. El president, Petró Poroixenko, va declarar aquesta setmana: “No serà ni ràpid ni fàcil. Però estic segur que serà així. I junts tornarem a construir una nova Crimea”.
