Internacional21/03/2016

Obama i Raúl Castro segellen el desgel amb una encaixada de mans

És la primera visita d'un president en actiu dels EUA en 88 anys i la primera trobada dels dos mandataris en territori cubà

Aitor Sáez
i Aitor Sáez

L'HavanaJa ha arrencat la reunió bilateral entre els presidents de Cuba, Raúl Castro, i dels EUA, Barack Obama, a l'Havana. Abans, però, els dos mandataris han protagonitzat una de les imatges històriques més esperades: l'encaixada de mans al Palau de la Revolució de la capital cubana, seu del govern a l'illa.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La d'aquest dilluns és la tercera trobada entre els dos presidents des que es va anunciar el desgel entre els dos països, després de les seves trobades a la Cimera de les Amèriques de Panamà, l'abril de 2015, i a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, al setembre. Aquesta reunió, però, és la primera que es produeix en territori cubà i a la seu governamental d'un dels dos països després de més de mig segle d'enfrontament. Segons el programa, Raúl Castro i Barack Obama es reuniran sols durant una hora i mitja, i després s'ampliarà la trobada a les delegacions governamentals de Cuba i els Estats Units. En acabar aquestes trobades, està programat que els dos presidents ofereixin una declaració davant els mitjans de comunicació.

Cargando
No hay anuncios

Obama ha aterrat aquest diumenge a la nit a l’Havana, en l’arrencada d’una històrica visita oficial que feia 88 anys que no es produïa. Obama ha baixat de l'avió presidencial, enmig de la pluja, acompanyat de la seva esposa i les seves filles i ha estat rebut pel cap de la diplomàcia cubana abans de dirigir-se a fer un passeig per l''Habana vieja'. És una gesta més, segurament la més important, en el procés de normalització de les relacions entre els EUA i Cuba engegat l'any 2014.

Un desgel que la població local viu amb expectativa, tot i no haver percebut gaires efectes dels avenços diplomàtics. “El desgel ha avivat les ganes d’emprendre, de cercar noves oportunitats. Em recorda el moment de la caiguda del Mur de Berlín del 1990”, explica José Fernández, que lloga apartaments al cèntric barri de Vedado a la capital. “La represa de les relacions amb els EUA facilita el lloguer, perquè els turistes abans no es quedaven en pisos privats per por, i això ha canviat”, diu, i reconeix que el màxim beneficiat ha sigut el sector turístic, sobretot des del 16 de febrer, quan es va acordar la represa dels vols comercials entre els dos països.

Cargando
No hay anuncios

També es va donar el permís per fer viatges amb finalitats educatives individuals als nord-americans –fins ara només els podien fer en grup– i la possibilitat que els cubans utilitzin el dòlar en certes transaccions a través de bancs nord-americans. Unes normes per relaxar l’embargament a Cuba anunciades la setmana passada pel govern d’Obama prèvies a la seva visita.

Canvis mínims en l'economia

Cargando
No hay anuncios

Però la normalització de les relacions bilaterals, iniciada fa prop d’un any i mig, ha suposat canvis mínims en l’economia dels cubans, immersos en una constant pujada de preus i salaris baixos que obliguen centenars de joves a emigrar. El canceller cubà, Bruno Rodríguez, va afirmar dies abans de la visita d’Obama que “els acords han causat poc impacte pel caràcter opressor del bloqueig nord-americà” .

Per a Fernández, en canvi, aquesta apertura pot comportar aviat profits per a la població. “Per exemple: la instal·lació d’una fàbrica de tractors a l’oest de la capital pot ajudar els camperols a reduir despeses, perquè ara resulta impossible importar. La competència, ens agradi o no, és el motor econòmic”, assenyala l’empresari.

Cargando
No hay anuncios

L’empresa de tractors Cleber serà la primera firma nord-americana que s’instal·larà a Cuba, una autorització carregada de simbolisme. El desgel també ha propiciat els primers convenis en matèria de telecomunicacions entre el monopoli cubà ETECSA i algunes operadores dels EUA. Tot i l’esperança dipositada en el desgel, els cubans tenen clar que “cap president d’un altre país resoldrà els assumptes interns”, tal com alerta Fernández.

Els dissidents, detinguts

Cargando
No hay anuncios

També el portaveu nacional de la Unión Patriótica de Cuba, el dissident Ovidio Martín Castellanos, assegura a l’ARA que “el país ha d’assolir la llibertat sobiranament i no per pressions externes, no depenent d’un altre govern”. Per a l’opositor, el desgel –que a l’inici va generar diferències entre els dissidents– ha significat un impuls en la lluita per la defensa dels drets humans al país, però no tant com s’esperava, a causa de la rigidesa de Raúl Castro.

Per això, l’oposició cubana, agrupada a l'entorn de la Taula d’Acció Democràtica, va celebrar divendres la visita d’Obama, que va considerar un “pas endavant” i una oportunitat per “estimular el diàleg i el reconeixement públic de la pluralitat d’actors polítics i cívics” cap a un estat de dret que garanteixi la convocatòria d’eleccions lliures, el cessament de la repressió i la violència contra opositors o l’alliberament dels presos polítics. Unes demandes que la dissidència expressarà personalment al president nord-americà en una reunió prevista per a demà.

Cargando
No hay anuncios

Poques hores abans de l'arribada d'Obama, unes cinquanta Damas de Blanco i altres opositors cubans com el grafiter El Sexto o Antonio González Rodiles han estat detinguts aquest diumenge a l'Havana després de l'habitual manifestació dominical del grup femení, que ha tingut resposta amb una contramanifestació de partidaris del govern.

“El gir del govern cubà ha sigut extern, inevitable per motius econòmics, però internament no hem notat cap canvi”, indica Castellanos. En aquest sentit, Amnistia Internacional (AI) va instar el govern cubà a permetre l’accés de l’ONU al país, negat durant dècades. Una petició feta en un document en què es recorden les detencions arbitràries i restriccions a la llibertat d’expressió, associació i reunió dels opositors. La visita d’Obama suposa un punt àlgid en un context d’aperturisme del govern revolucionari que tant dissidents com organitzacions pels drets humans tracten d’aprofitar per donar una empenta definitiva a la democratització del país.