Obama i Castro enceten una nova era per a Amèrica

WashingtonL’encaixada de mans i la reunió posterior entre Barack Obama i Raúl Castro a la 6a Cimera de les Amèriques van segellar el desgel entre els Estats Units i Cuba, que posa fi a més de 50 anys d’enemistat. La històrica trobada també va suposar l’inici d’una nova era per a Amèrica.

Obama va arribar divendres a Panamà amb la intenció de millorar les relacions del seu país amb la regió. L’anunci del restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba al desembre va ser el primer pas d’un procés d’acostament dels Estats Units al seu vell pati del darrere. El líder nord-americà considera que les polítiques d’aïllament han fracassat, que “els temps d’ingerència” han acabat i que és l’hora del diàleg.

L’anomenada doctrina Obama, que prioritza la diplomàcia i el multilateralisme, va ser present en tota regla durant la cimera americana. “Els Estats Units miren cap al futur”, va dir ahir l’inquilí de la Casa Blanca durant la seva intervenció en la primera sessió plenària, i va afegir que el seu país “no serà empresonat pel passat”.

“La Guerra Freda ja es va acabar -va continuar Obama-. No estic interessat en disputes que, francament, van començar abans que jo naixés”. El president nord-americà va assegurar que els Estats Units volen treballar i cooperar amb els països nord-americans per resoldre els problemes de la regió.

Mentre que Obama va instar els líders americans a mirar cap al futur, el líder cubà, Raúl Castro, va sorprendre amb un discurs que va recordar el passat de rancors i rivalitats dels països llatinoamericans amb el país del nord. “Ja era hora que parlés aquí”, va afirmar Castro, que mig de veritat mig de broma va dir que li tocaven més dels vuit minuts d’intervenció acordats per les sis cimeres a les quals es va excloure la participació del seu país. “Sis per vuit són 48”, va dir somrient.

“Obama és un home honest”

Finalment, Castro va parlar 40 minuts. En el seu discurs va detallar els greuges i les “agressions imperialistes” dels Estats Units a Cuba. Va recordar el suport nord-americà a la dictadura de Fulgencio Batista, la fallida invasió de la badia de Cochinos i les “penúries” del poble cubà provocades pel bloqueig nord-americà a l’economia de l’illa.

Tot i així, Castro va exonerar Barack Obama de tot el mal que, segons va dir, els Estats Units han provocat al seu país. “Deu presidents [dels EUA] tenen deutes amb nosaltres, però no el president Obama -va dir el mandatari cubà-. Obama és un home honest i penso que la seva manera de ser es deu al seu origen humil”. A més, va lloar la seva “valentia” per iniciar la normalització de les relacions amb Cuba i va considerar “positiu” que es plantegi retirar l’illa caribenya de la llista del terrorisme dels Estats Units.

Castro confia que Obama tindrà èxit en el seu esforç per convèncer el Congrés dels Estats Units perquè revoqui el bloqueig contra Cuba i va instar tots els països americans a ajudar-lo.

Era el primer cop des de la primera Cimera de les Amèriques el 1994 que Cuba hi podia assistir. Un fet històric que va eclipsar tots els altres temes econòmics, socials i de seguretat que es van discutir a la cimera. La trobada entre Obama i Castro va generar molta expectativa, ja que era la primera entre dos líders de Cuba i els EUA des del 1956, quan Dwight Eisenhower i Fulgencio Batista es van reunir, també a Panamà.

“La nostra política amb Cuba, en lloc d’aïllar Cuba, va anar aïllant els Estats Units en el nostre propi pati del darrere”, va explicar a un grup de periodistes Benjamin J. Rhodes, assessor de seguretat del president Obama. Rhodes va afirmar que Obama està convençut que cal una nova política amb Cuba i la resta de l’Amèrica Llatina, tot i que va admetre que no sempre podran “estar d’acord amb tothom”.

Durant la cimera diversos líders com la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, i el de Panamà, Juan Carlos Varela, van subratllar la nova etapa que enceta Amèrica.

Un procés llarg

Però intervencions com les del president equatorià, Rafael Correa, i la del seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, van recordar que el canvi de relacions entre els països americans i els Estats Units no es farà de la nit al dia. Correa i després Castro van condemnar les sancions nord-americanes contra Veneçuela.

En la seva intervenció, Correa va afirmar que els Estats Units continuen amb les seves “intervencions il·legals” a l’Amèrica Llatina i va recalcar que ha arribat “l’hora d’una segona i definitiva independència de la regió”. Per la seva banda, Maduro es va mostrar més conciliador després de les gestions diplomàtiques entre Washington i Caracas per rebaixar les tensions.

La cimera ha servit a Obama per iniciar un canvi entre la relació dels EUA amb l’hemisferi sud. Tot i que encara queda molt per fer, la nova relació de la primera potència amb l’Havana fa augurar nous temps.