El president de Freixenet al 'New York Times': “Catalunya és part essencial d'Espanya i ho ha de seguir sent”

Barcelona"Mentre el debat sobre la independència creix a Catalunya, els empresaris es mostren preocupats per les conseqüències". Aquest és el contundent títol amb què el 'New York Times', un dels diaris més prestigiosos del món, informa aquest dijous sobre la inquietud que el procés sobiranista genera entre el teixit empresarial català. Però, tot i la contundència del títol, la majoria d'empresaris citats a l'article es limiten a mostrar-se cautes sobre les conseqüències d'una eventual secessió i només un s'hi oposa radicalment: el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet.

Des que Catalunya viu immersa en el debat sobre el dret a decidir i la sobirania són molts els ciutadans que s'interessen per com veu el procés la premsa internacional. Es tracta d'una mirada molt condicionada pel fet que la pràctica totalitat dels corresponsals estrangers a Espanya treballen a Madrid, i expliquen la realitat de Catalunya des del prisma dels mitjans de comunicació de Madrid. La majoria d'articles són tan tendenciosos que col·lectius com Emma treballen per aconseguir que la premsa mundial tingui una visió més equilibrada sobre la "qüestió catalana".

El 'New York Times' ha fet diversos reportatges sobre el procés sobiranista, amb un to força moderat i objectiu. Però aquest dijous el diari ha publicat un article molt contundent, signat a Sant Sadurní d'Anoia per Raphael Minder, el titular del qual assegura que els empresaris estan preocupats per les conseqüències econòmiques de la independència. Segons l'article, tot i que els secessionistes prometen que Catalunya viuria un ressorgiment econòmic si el país s'independitzés, "alguns empresaris" no ho veuen tan clar. Però, qui són aquests "alguns empresaris"? I què hi diuen exactament sobre el tema? Aquests són els responsables d'empreses amb qui ha parlat el 'New York Times' i les opinions que se citen en l'article:

• Toni de la Rosa Torelló, de les caves Torelló, es limita a dir que la seva companyia "no vol estar present en aquest debat polític".
• Salvador Alemany, d'Abertis, afirma que "en tota societat diversa hi ha diferents punts de vista, però òbviament els empresaris s'estimen més operar en un context marcat per la certesa. El consens sempre és millor que el conflicte".
• Jordi Bagó, de FemCAT, afirma que "podem construir un model econòmic per Catalunya molt millor del que ens ha estat imposat des de Madrid.
• Antoni Abad, president de Cecot, assegura que "el 97% dels nostres membres volen un canvi en l'actual relació amb Espanya, tot i que això no implica necessàriament la independència".
• Xavier Torra, de la companyia de components elèctrics Simon, diu que el debat sobre la independència és poc racional, i assegura que la raó per la qual l'empresariat català no ha fet sentir la seva veu en aquest debat és perquè "la majoria de nosaltres entenem que, tant si la gent vol la independència com si no la vol, el cert és que ja formem part d'una economia totalment interdependent i global".
• El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet Ferrer (que dóna a la periodista el seu nom en castellà, José Luis), explica que "els empresaris tenim tot el dret de preocupar-nos si els polítics creen tensions, en comptes de buscar diàleg" i afirma que "Catalunya és una part essencial d'Espanya, i ho ha de continuar sent".

La periodista del 'New York Times', doncs, ha parlat amb sis empresaris. D'aquests, només un, el president de Freixenet, una de les empreses més perjudicades pel boicot impulsat des de sectors del PP arran del debat de l'Estatut, es mostra contrari a la independència. La resta es limiten a demanar diàleg, afirmen que cal un canvi en la situació actual o neguen que la independència tingui conseqüències en l'època de l'economia global. Però, tot i aquest percentatge, l'autora del reportatge només posa l'accent en el president de Freixenet, a qui tria per titular i tancar la peça. De fet, Bonet Ferrer també serveix per il·lustrar la notícia, amb una imatge on se'l veu, parlant per telèfon i al costat d'un vehicle de luxe, al davant de les caves que presideix.